TurismeEl turisme de proximitat i els destins sostenibles es consoliden durant la Setmana Santa

Amb una ocupació semblant a la registrada l’any 2019, tant als destins de costa com els d’interior, el turisme de proximitat a Catalunya està sent un dels triomfadors de la Setmana Santa, que es pot qualificar de la recuperació, després que les dues anteriors hagin estat marcades pels tancaments i les restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia de la Covid-19. Malgrat l’impacte de l’escalada de la inflació i els efectes incerts de la invasió de Rússia a Ucraïna, els establiments hotelers mostren la seva satisfacció per les xifres de visitants.

Però, més enllà d’aquesta primera lectura, la Setmana Santa està evidenciant l’inici d’un canvi de model turístic. En alguns indrets, com és el cas del parc natural del Cap de Creus, s’ha limitat l’accés, mentre la Generalitat de Catalunya reivindica un enfocament més centrat en la qualitat que en la quantitat. Un indicador d’aquesta tendència són les dades que s’extreuen del LABturisme, el laboratori turístic de la Diputació de Barcelona, on es constata un increment de les cerques de paraules com celler, enoturisme o museu.

"La proximitat ha sigut una descoberta pels catalans". Aquest és el retrat que en fa Jordi Martí, president de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades (Acave). Martí precisa que es tracta d’una situació que s’ha consolidat en l’escenari postpandèmic, que també ha servit per reprendre un perfil clàssic d’aquestes dates: una visita de pocs dies a les capitals europees. Per altra banda, també "ha ressuscitat el turisme urbà, concentrat en destins com Andalusia, Madrid o Catalunya".

Martí afirma que "el món comença a rodar i bellugar-se i això és molt bon senyal". A més de les bones xifres, també han canviat les motivacions dels turistes. Així ho creu el director de la Càtedra Escenaris de Futur del Retail, Turisme i Serveis de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), Josep-Francesc Valls. "Els que venen, tant els de proximitat com els de mitja distància, venen amb una actitud diferent. Pensar que hem d'actuar amb el turisme com el 2019 és un error".

Menys viatges i més proximitat

En relació amb aquests nous valors dels turistes, Valls assenyala que s’han incorporat conceptes "com l’exigència d’economia circular, una tendència impensable fa poc temps, que demanda una major intimitat i cerca experiències turístiques de qualitat". Per a l’especialista, aquest àmbit ha fet aflorar un boom de l'slow tourism, els productes de km0, la proximitat, que ha anat acompanyada d’una "reducció dràstica dels viatges a través de mitjans intensius, com l’avió".

Per a Valls, aquest nou context s’hauria d’aprofitar per proposar una altra oferta, allunyada de la massificació, que és una idea que va agafant força. "Està quedant enrere el prototip de turista que venia a Barcelona a fer-se una fotografia a la Sagrada Família. Crec que és un concepte que està canviant". D’aquesta manera, el professor de la UPF-BSM insta a tenir en compte l’evolució a curt termini d’aquests visitants. "El tractament no pot ser el mateix i hem de contemplar el canvi de ritme del turisme".

Malgrat el bon comportament de les grans fires que ha acollit darrerament Barcelona, com el Mobile World Congress o Alimentària, Josep-Francesc Valls creu que aquests dos anys de pandèmia no han estat debades i inevitablement, "el turisme de negocis requereix nous plantejaments".

Els turistes que escullen les destinacions rurals continuen sent un percentatge alt. "És una conseqüència de la pandèmia. De fet, encara arriben pocs estrangers i el públic procedeix majoritàriament de Catalunya, ni tan sols d’altres comunitats autònomes". L’explicació d’aquest nou model la fa la directora tècnica de Ruralcat (Confederació del Turisme Rural i l'Agroturisme de Catalunya), Montserrat Coberó. La reactivació del turisme i de l’economia ha comportat, segons detalla Coberó, la consolidació de dos perfils que s’havien aturat per la pandèmia: les famílies i les colles d’amics.

Tendència sostenible i de proximitat

Montserrat Coberó vaticina que aquesta aposta pel turisme de proximitat i sostenible es perllongarà en els pròxims anys. "Tot i que tornaran les ganes de visitar destinacions llunyanes, el fet que durant la pandèmia fos l’única possibilitat ha generat un efecte residual positiu i els visitants associen el turisme rural a una modalitat interessant i aquesta descoberta ens ha fet guanyar un segment de clients potencials".

Respecte a l’ocupació, Coberó recorda que s’està repetint un fenomen que ja es dibuixava l’any 2019. Els caps de setmana hi ha més oferta que demanda, mentre que en períodes de vacances o festius concentrats, com la Setmana Santa, la demanda supera amb escreix l’oferta.

Experts i representants dels establiments hotelers coincideixen a assenyalar que aquestes vacances de Setmana Santa s’està produint un punt d’inflexió, en el qual els clients prioritzen tenir una bona experiència vivencial o un destí segur i sostenible per sobre d’altres variables, fins ara imprescindibles, com el preu. Aquest fet planteja una oportunitat pel sector turístic, que fins i tot pot valorar una pujada de preus del servei, sempre que ofereixi el que demanden els nous consumidors que, segons els estudis, no tenen la previsió de reduir els 2,17 dies en què se situa l’estança mitjana a Catalunya. El preu podrà tornar a considerar-se un argument de venda, però no l’única raó que decanti la balança.