El TSJC reconeix per primer cop el dret d'una mare soltera a allargar la durada del permís de maternitat

Sentència pionera a Catalunya sobre els drets de les mares solteres. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha pronunciat per primera vegada sobre el dret d'una mare en solitari a estendre la durada del permís per naixement i gaudir del temps de suspensió que hagués correspost a l'altre progenitor en cas de que el nounat hagués nascut en una família biparental. Una qüestió que, d'ençà que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc dictés al novembre de 2020 la primera sentència que reconeixia aquest dret a una dona, ha generat diferents i enfrontats pronunciaments judicials no tan sols per part de jutjats socials de tot l'Estat sinó també de diferents Tribunals Superiors de Justícia.

Segons el TSJC, permetre allargar la durada del permís de maternitat o paternitat al pare o mare soltera és una mesura "amb un impacte positiu en el desenvolupament del nadó" i que, per tant, resulta adient per "privilegiar l'interès superior del menor".

Aquesta no és, però, l'única raó que aporta la sentència. El tribunal considera que l'actual normativa, que no contempla aquest supòsit d'extensió ni fa distinció entre famílies constituïdes per un o dos progenitors. Això genera una situació "pejorativa per a les famílies monoparentals", constituïdes en més d'un 80% del casos per una dona i la seva descendència.

"Un percentatge sensiblement significatiu -afirma la sentència- que determina que es pugui assolir la conclusió que la monoparentalitat té gènere i que, per tant, són essencialment les dones les que es veuen afectades per la interpretació efectuada per l'entitat gestora", obrint la porta a considerar que el criteri de l'INSS aboca a una situació de discriminació indirecta per raó de gènere.

Discriminació indirecta per raó de gènere

Segons el TSJC, denegar el dret de les mares en solitari a perllongar el permís que els correspon per naixement és contrari al contingut d'un amplíssim ventall de tractats internacionals subscrits per Espanya i de la pròpia Constitució espanyola, que obliga a garantir les millors condicions per a la criança. Entre l'àmplia normativa citada pel TSJC en la seva resolució, la sentència fa especial esment a la Convenció de l'ONU de drets dels infants que manifesta, en el seu article 2, que "els Estats adoptaran totes les mesures apropiades per a garantir que el nen es vegi protegit contra tota forma de discriminació o càstig per causa de la condició (...) dels seus pares, els seus tutors o els seus familiars".

En aquest sentit, la sentència destaca també que la legislació comunitària insta els estats membres de la UE a adoptar dins el seu marc legislatiu "ajuts específics" per evitar que els nounats puguin veure's afectats per situacions d’especial vulnerabilitat que derivin de la condició dels progenitors, tal i com considera el TSJC que succeeix amb les famílies monoparentals. El tribunal català, però, manifesta que en aquest àmbit existeix una "insuficiència de tuteles legals".

Així, considera que a diferència de "les singularitats en l'ordenament legal" actualment contemplades per, entre d’altres, afavorir l'accés a l'Ingrés Mínim Vital o reforçar la protecció front a l'endeutament hipotecari de les mares en solitari "resulta del tot insòlita la inexistència en la normativa legal d'índole contractual laboral de cap singularitat concreta respecte les famílies monoparentals" malgrat el col·lectiu de les mares en solitari "té problemes addicionals per al ple gaudi d'aquests drets" entre els quals esmenta la manca d’ajuda en la cura del nadó o, habitualment, els menors ingressos de la unitat familiar.

8 setmanes 

De tot plegat, conclou el TSJC que "en el cas de les famílies monoparentals, les progenitores (i els progenitors) tenen dret a l'acumulació del període de suspensió contractual a la que accedeixen els progenitors de les famílies biparentals". Això sí, d'aquesta extensió, exclou les setmanes del període del puerperi és a dir, les primeres setmanes posteriors al part dedicades al restabliment físic de la mare que obligatòriament han de ser gaudides a jornada completa i de forma immediatament posterior al moment del naixement per ambdós progenitors. El TSJC afirma que "no és possible aquí la duplicació de temps, atès que el gaudi ha de ser conjunt". És per aquesta raó que reconeix l'extensió en 8 setmanes -en el moment de néixer el nadó, el permís encara era de 12- com a resultat de descomptar les 4 setmanes de puerperi que en aquell moment establia la legislació. Actualment són 6 setmanes. 

Pau Estévez, advocat de Col·lectiu Ronda que ha representat la mare en aquest procés que ha donat peu a una sentència pionera a Catalunya, valora de forma molt positiva "una resolució que afronta i corregeix les mancances de la legislació actual a l'hora de satisfer l'objectiu de vetllar per l'interès del menor i protegir les mares en solitari front a les dificultats addicionals que, de forma evident, pateixen respecte les mares que ho són en companyia d'una altra persona progenitora". 

No obstant, l'advocat retreu el fet que es descompti del període d'extensió el temps del puerperi, "ja que aquestes setmanes estan dedicades al restabliment físic de la mare i no tan sols a la cura del nadó i per això cal prevenir la possibilitat que, en determinats casos, aquesta cura pugui ressentir-se quan l'embaràs, el part o el post-part estigui acompanyat d'especials dificultats o afectacions per a la mare".