Trump exigeix a Europa que es pagui la seva defensa però sota una OTAN tutelada i armada per Washington

Els Estats Units i l'OTAN repeteixen una vegada i una altra que els aliats europeus han de deixar de dependre del Pentàgon, i els exigeixen que multipliquin la seva despesa en defensa i les seves capacitats militars. No obstant això, a l'hora de la veritat, l'Administració de Donald Trump no deixa que els socis d'Europa facin passos cap a una emancipació absoluta, tot i que estsn pagant cada vegada més la factura de l'Aliança Atlàntica i la guerra d'Ucraïna.

Així, la Casa Blanca vol que els aliats europeus continuïn comprant armes nord-americanes i vol que segueixin depenent del poder de dissuasió nuclear de la potència nord-americana. I l'OTAN, que està controlada de facto pel Pentàgon, veu amb recels qualsevol intent de crear una organització europea paral·lela, com per exemple, la creació d'un exèrcit de la Unió Europea, tal com proposa el Gobierno de Pedro Sánchez.

Des del retorn de Trump a la Casa Blanca, la Unió Europea està prenent mesures que pretenen potenciar la indústria europea i, en el pitjor dels casos, d'aliats que considera més fiables, com el Regne Unit, el Canadà o, entre d'altres, Noruega. D'aquesta manera, vol deixar de dependre de l'armament que importa dels Estats Units, que ara suposa al voltant del 70% dels equipaments militars que adquireixen les administracions europees, segons un estudi de les mateixes institucions comunitàries.

Entre altres iniciatives, Brusel·les ha limitat les compres d'armament a través del préstec de 150.000 milions d'euros que va oferir als Estats membres a equipaments bèl·lics fabricats a la Unió Europea. Només poden comprar armes als Estats Units que no es produeixin en el bloc comunitari, ja sigui per falta d'estoc o perquè tecnològicament no s'estigui preparat. Aquesta condició també es va incloure en el macropréstec enviat a Ucraïna per un valor de 90.000 milions d'euros que, en gran part, va destinat a subministrar armament a l'exèrcit ucraïnès.

Aquests condicionants no van agradar gens als Estats Units i, abans que es converteixi en habitual, la Casa Blanca està redoblant la pressió perquè els europeus no deixin de comprar les seves armes. Així, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha posat sobre la taula en la reunió ministerial d'Exteriors de l'Aliança Atlàntica d'aquest divendres a Suècia la intenció de potenciar una coordinació de la indústria bèl·lica transatlàntica, un camp en el qual l'OTAN històricament no ha intervingut i l'havia deixat en mans de, per exemple, la Unió Europea.

Fonts diplomàtiques de l'Aliança Atlàntica expliquen que hi ha aliats europeus als quals no els ha caigut gaire bé que el Pentàgon i el mateix Rutte facin encara més pressió perquè els europeus comprin armes nord-americanes. Així, les mateixes fonts apunten que aquests governs critiquen que Trump els demani que siguin autònoms i els obligui a continuar comprant equips bèl·lics als Estats Units i, per tant, no puguin potenciar la seva indústria militar.

En la mateixa línia, les fonts diplomàtiques de l'OTAN recorden que ja estan comprant massivament armes als Estats Units a través de la iniciativa Llista de Necessitats Prioritàries d'Ucraïna (PURL, per les sigles en anglès). Critiquen que, a més que Washington hagi tallat en sec l'ajuda a Ucraïna, els europeus hagin de comprar armes nord-americanes per enviar-les a l'exèrcit ucraïnès. També es queixen que, malgrat que els Estats Units són la principal potència militar i econòmica de l'Aliança Atlàntica, no només no és el país que més ajuda envia a Ucraïna, sinó que fa negoci amb la guerra després de la invasió russa.

Sense nuclear ni exèrcit

El secretari general de l'OTAN ha insistit diverses vegades en la reunió ministerial d'aquesta setmana que els aliats europeus han d'incrementar la seva despesa en defensa i les seves capacitats militars convencionals. En canvi, no fa pressió sobre la clau del poder de dissuasió de l'Aliança Atlàntica: les armes nuclears. De fet, Rutte fins i tot ha donat senyals que els europeus poden continuar confiant en el paraigua nuclear dels Estats Units. Una manera de dir-los que no fa falta que, per exemple, passin a estar sota la protecció de França o del Regne Unit, que són les dues úniques potències europees que tenen armes nuclears. D'aquesta manera, els aliats europeus continuen sent dependents del botó vermell de la Casa Blanca, encara que multipliquin la seva despesa en defensa i li ballin l'aigua a Trump.

L'OTAN tampoc veu mai amb bons ulls qualsevol mesura a la Unió Europea que suposi fer els primers passos de la creació d'un organisme militar europeu paral·lel a l'Aliança Atlàntica i que, per tant, no depengui del Pentàgon. L'última proposta sobre la qual s'ha pronunciat l'entitat militar transatlàntica és sobre la proposta d'un grup minoritari d'Estats membres de la UE –entre els quals es troba Espanya– de crear un exèrcit europeu.

El president del Comitè Militar de l'OTAN, l'almirall italià Giuseppe Cavo Dragone, va criticar obertament aquest dimarts la proposta i va assegurar que "no tenia sentit" perquè "cada aliat europeu té un Exèrcit" propi i defensa la sobirania de cada país. "Per això no podem concebre un exèrcit europeu; és un oxímoron o un contrasentit, perquè OTAN no té el seu propi exèrcit", va afegir Cavo Dragone.