Troben restes romanes i un mausoleu anterior a la capella de Sant Joan Sescloses de Peralada

Els arqueòlegs han trobat restes de ceràmica romana i han descobert l'existència d'un mausoleu anterior a la capella de Sant Joan Sescloses de Vilanova de la Muga, a Peralada (Alt Empordà). A més, també s'han localitzat tres làpides hebraiques que formaven part dels graons de la capella del segle XV. Les excavacions que ha dut a terme l'Institut d'Estudis Empordanesos (IEE) s'han centrat tant en l'entorn com en l'interior de la capella, i han permès aprofundir en l'origen del jaciment. 

Les excavacions van començar ara fa sis anys i s'emmarquen dins un projecte de recerca que gira al voltant de la població que vivia entorn de l'estany de Castelló durant l'alta edat mitjana. Aquesta última campanya ha revelat així novetats al voltant de l'origen del jaciment, i han permès recular-lo en els segles. La ceràmica d'època romana republicana certifica que aleshores aquest espai ja era freqüentat. De fet, més endavant no descarten localitzar algun establiment d'aquesta època.

A més, les excavacions també han descobert que, abans d'aixecar-s'hi una capella, aquest indret havia acollit un mausoleu, un monument funerari que segurament es va desmantellar, i part de les restes es van reaprofitar per aixecar l'església. Segons subratlla l'IEEE, "els grans blocs de pedra de gres que hi ha a les parets de la capella i els fragments de marbre que s'hi troben, i que correspondrien a un o més sarcòfags, formarien part d'aquest mausoleu".

Durant l'excavació, a més, s'han recuperat dos fragments de pedra, que se sumen a uns altres tres que s'han desenterrat en campanyes anteriors. D'aquests, un d'ells es va aprofitar com a llosa d'altar, segurament al segle IX. S'hi ha trobat iconografia de temàtica cristiana i "l'estudi que està en curs ha determinat que es tracta d'un marbre de qualitat, segurament d'importació", segons explica l'IEE.  

En paral·lel, l'Institut d'Estudis Empordanesos explica que s'ha fet una altra "troballa inesperada". En aquest cas, són tres làpides hebraiques que formaven part dels graons d'entrada de l'església del segle XV, i que es creu que procedirien del cementiri jueu de Castelló d'Empúries. De fet, aquest conjunt s'ha datat entre la segona meitat i finals del segle XIV.

 Excavacions a la capella de Sant Joan Sescloses  

Quan van començar les excavacions, de la capella se'n sabia que anteriorment havia estat una petita cel·la monàstica, que suposadament ja existiria al segle VIII aC. D'entrada, els arqueòlegs van descobrir un cementiri, situat al voltant de l'edifici preromànic, i més endavant van identificar la reforma romànica, associada a la consagració del 1064, quan l'edifici es va ampliar i la porta d'accés a l'església es va traslladar a l'oest.

Precisament, aquest 2025 els arqueòlegs han posat al descobert les restes d'aquesta porta (que es trobaria 1 metre i mig per sota del paviment actual) i els graons que donaven accés a l'interior. A més, també han pogut identificar que, durant el segle XV, una inundació va obligar a apujar els nivells de l'església i elevar-ne el paviment. Va ser aleshores quan a la capella s'hi va annexar una sagristia. L'última reforma a la capella de Sant Joan Sescloses va fer durant el segle XVIII.