Tres mesos sense resposta de l'especialista: "Abans quan derivaves un pacient sabies que el veuria, ara no"

Aconseguir una visita amb l'especialista sempre ha implicat temps d'espera. Primer, cal la visita amb el metge de capçalera, pel qual un 35% de catalans han d'esperar entre 10 dies i un mes. I després, que aquest faci la derivació i l'especialista de l'hospital programi la visita potser, pel cap d'un, tres, o sis mesos.

Però ara, a això, s'hi ha afegit una nova circumstància: que el metge de capçalera et derivi no garanteix que l'especialista et programi una visita.

"Et trucarem per donar-te hora" és la frase més repetida, però les setmanes i els mesos passen mentre el pacient espera agendar la visita a l'oftalmòleg, a l'otorrino, al neuròleg. I la trucada no arriba.

Metges de Catalunya denuncia que les llistes d'espera no s'ajusten a la realitat

La sanitat pública està en peu de guerra i la seva saturació pren moltes formes. Les agendes infinites dels metges de l'atenció primària és una d'elles, i una altra és la dilatació dels temps d'espera per a l'especialista.

De fet, els pacients en llista d'espera per a una visita a l'especialista s'han incrementat més d'un 13% si es comparen dades del gener del 2022 i el desembre del 2022, segons dades de Salut facilitades a l'ACN. També han augmentat un 8% els pacients que es troben pendents d'una prova diagnòstica. Això sí, en alguns casos, els temps d'espera es redueixen, com per exemple per les mamografies, les colonoscòpies o les cirurgies cardíaques.

Tot i aquestes dades, Metges de Catalunya sosté que el canvi en el càlcul de les llistes d'espera maquilla la realitat i deixa una sèrie de pacients "en terra de ningú" que no estan computats.

"Abans quan derivaves un pacient a l'especialista sabies que el veuria, que et donaria una resposta. Ara no. Poden passar un, dos, o tres mesos, i que llavors l'especialista consideri que encara no l'ha de veure", explica a Públic Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya.

En aquest temps, l'especialista decideix si accepta la petició, la rebutja o demana més proves. "Aquestes respostes, les poden donar l'endemà o al cap de tres mesos", insisteix Lleonart. Aquests pacients que ja han estat visitats pel metge de família però a qui l'especialista finalment no acaba programant són els que no estan computats en les llistes d'espera, per mantenir-les "acceptables".

En declaracions a Públic, Salut explica que "el nombre de retorns de derivacions està disminuint progressivament" després de la pandèmia. Les fonts també aclareixen que sí que és possible saber si una derivació està pendent de ser programada, però no han confirmat quantes ho estan actualment ni si disposen d'aquestes dades.

Més proves, més incertesa

Alguns metges de primària sostenen que els especialistes "no agafen" els pacients que els deriven. Una realitat de la qual Lleonart afirma que "en tenen constància", però que matisa explicant que, la majoria de vegades, el que passa és que l'especialista requereix més proves abans de visitar el pacient en qüestió. És a dir, l'acabarà visitant, però en un termini molt més llarg de temps i que no es pot preveure inicialment.

El càlcul de quan serà la visita s'ha tornat imprevisible

Tot plegat està generant "un volum no menyspreable d'incertesa" tant a pacients com metges de primària, que a més, veuen com això fa que creixin les visites a la seva consulta. Un cop l'especialista reclama més proves, són ells qui han de tornar a veure el pacient i demanar-les. "Un sistema que ja estava col·lapsat l'hem acabat de matar", critica Lleonart.

Coincidint amb la pandèmia, el sistema es va digitalitzar i això ara permet noves funcions, com la consulta telemàtica amb el metge de capçalera. Però també ha modificat els circuits interns de comunicació entre professionals, per exemple, entre el metge de primària i l'especialista. "Es pensava que la major digitalització del sistema redundaria en un benefici, però és tan complex, que els professionals tenen la sensació que lluny de millorar els està empitjorant el dia a dia", assenyala Lleonart.

Més enllà de la saturació de les agendes, també influeix en aquesta situació el fet que ara als metges se'ls avalua en funció del temps de resolució dels casos que els arriben. "Si tu veus el pacient, demanes proves, esperes que li facin, resols el cas en sis o vuit mesos. Si fins que no tens les proves, no inicies el procés, trigues menys a resoldre el cas", constata el sindicalista.

Es tracta d'un càcul d'eficiència i productivitat que acaba impactant en la consulta de primària: "Fem que el pacient vagi i vingui cinc vegades, si convé".

Falta de professionals i inversió

L'origen de tot plegat és la falta de professionals i de recursos. Són dues de les reivindicacions principals dels metges, que denuncien que no s'estan cobrint les jubilacions perquè no hi ha professionals disposats a acceptar les condicions laborals que s'ofereixen. "La sensacio és d'esgotament, d'una situació que cada cop va a pitjor", apunta Lleonart.

No s'estan cobrint les jubilacions

Un dels principals punts de l'acord signat entre metges i Salut per desconvocar la vaga va ser, precisament, la "racionalització" de les agendes en unes mesures que haurien de començar a funcionar en els propers dos a sis mesos. El conseller de Salut, Manel Balcells, va explicar que en les reunions s'havia pactat implementar un nou sistema -sense concretar- que entre d'altres comportarà una "desburocratització" de la feina del facultatiu.

Per tot plegat s'ha posat en marxa una taula de treball permanent per millorar el sistema sanitari, que es reunirà per primer cop la setmana vinent, formada per Salut, SalutCat, el Consell del Col·legi de Metges i Metges de Catalunya.