La transformació i obertura dels interiors d'illa a Barcelona avança, però amb retard

Si les superilles van ser el projecte estrella del govern municipal d'Ada Colau ―ideades perquè la ciutadania recuperés part de l'espai ocupat pels vehicles privats―, l'alcalde Jaume Collboni va descartar definitivament la creació de nous eixos verds en un esdeveniment celebrat al gener al Círculo Ecuestre de Barcelona. La qüestió encara generava debat, però aquell acte va certificar-ne el tancament definitiu. Això sí, el socialista va garantir que les obres de la Via Laietana finalitzaran abans de l'estiu ―tot i que inicialment estaven previstes per a la passada tardor― i que la renovació de la Rambla estarà enllestida a la primavera del 2027, coincidint amb una nova convocatòria d'eleccions municipals.

La proposta de Collboni per fomentar el verd a Barcelona, doncs, no passa per impulsar noves "pacificacions a gran escala", com ell mateix va afirmar en aquella trobada, sinó que es basa en el Programa d'Espais de Proximitat i Interiors (PEPI), una de les dues potes del Pla Clima. Segons ha recordat a Públic l'arquitecta en cap de Barcelona, Maria Buhigas, aquest pla contempla quatre eixos principals: "l'arranjament i increment d'espais verds, les cobertes verdes, les mitgeres i les ombres". Un dels punts clau era l'obertura i millora d'interiors d'illa a la ciutat, però dels 18 que es van prometre, actualment només un està en obres.

Els comuns alerten que omplir de verd els espais oblidats no aborda el problema de fons a Barcelona

Buhigas ha assegurat que "totes les línies estan en marxa i amb projectes en diferents estadis de maduració", però l'actual líder de Barcelona En Comú a l'Ajuntament - i extinent d'alcaldia d'Urbanisme―, Janet Sanz, adverteix en una trucada amb Públic que "és una iniciativa que no aborda el problema de fons" i que "la qualitat ambiental de Barcelona no pot dependre només d'això".

El pla PEPI, dotat amb un pressupost de 150 milions, té com a objectiu guanyar 22,3 hectàrees d'espais verds, "una àrea equivalent a 148 interiors d'illa de l'Eixample i superior a la totalitat del parc de la Ciutadella o del nou parc de les Glòries". 

Segons l'anunci fet per Collboni al juliol, durant aquest mandat es preveu actuar en 71 espais, intervenir en 60 parets mitgeres "per millorar-ne l’habitabilitat i l’eficiència energètica", crear 216 zones d’ombra "per millorar les condicions de confort tèrmic i garantir la salut de tothom davant l’augment de la temperatura i les onades de calor", i habilitar 10 cobertes verdes. Ara la qüestió és, s'acosta l'equador de la legislatura i fa més de set mesos que es va presentar el PEPI: què s'ha fet fins ara i què queda per fer?

Fonts de l'Ajuntament han informat a Públic que actualment "estan en redacció 25 projectes d'urbanització que en total sumen 105.791 m² (10,5 ha) d’espai públic reurbanitzat o urbanitzat de nou, i amb un cost de 50,1 milions". "Els projectes tenen la seva identificació, redacció, licitació, adjudicació i realització de les obres. Està bé fiscalitzar, però hem d'aclarir que en menys d'un any vam ser capaços de presentar un programa molt ambiciós", assevera l'arquitecta.

Un sol interior d'illa en obres

De les setanta actuacions incloses en el programa, 18 tenien a veure amb interiors d'illa. La idea era obrir-ne deu de nous i transformar-ne vuit d'existents. En aquell moment ja es va concretar la millora dels Jardins Clotilde Cerdà (Eixample) i l'obertura de l'Illa Danubi (les Corts), Estoril 34 (Horta-Guinardó) i Illa Colorantes (Sant Andreu). A hores d'ara, l'única que està en obres i que finalitzarà en un període de "dos o tres mesos", segons l'Ajuntament, és la de Sant Andreu.

Relacionat amb aquest tema

Els Eixos verds de Barcelona podrien prevenir 178 morts prematures cada any

Públic

També han puntualitzat que s'estan planejant actuacions a la cruïlla de Burgos amb Sagunt (Sants), a Sant Cugat amb Larrad (Gràcia), a l’Espai Castella i al Passatge d'Aymà (Sant Martí), a Pintor Alsamora (Nou Barris), així com a la coberta del dipòsit del Rei Martí i la del FGC al Parc Oriol Martorell (Sarrià). També hi haurà intervencions als Jardins Bacardí (Les Corts) i s'obrirà un interior d'illa a Juan de Mena (Horta).

"Aquests només són alguns dels que es projecten; n'hi haurà més que s'anunciaran en els propers mesos. Tots es troben en fase de redacció, la majoria en fase d'avantprojecte, i s’està fent la participació", assenyalen fonts de l'Ajuntament. A més, expliquen que, com que en general es tracta d’emplaçaments "de proximitat i de mida petita", la participació que es promou és també "de petit format, amb els agents i veïns de proximitat".

Relacionat amb aquest tema

L'Ajuntament de Barcelona preveu començar les obres per unir el tramvia per la Diagonal l'estiu vinent

Públic

El consistori insisteix en què cada projecte té el seu calendari, però que, "a grans trets, la previsió és redactar i aprovar els projectes durant el 2025, per iniciar les obres al primer semestre de 2026, de forma que la major part d'ells puguin estar en funcionament durant el 2027". Caldrà esperar per veure si, de cara a la propera campanya electoral ―prevista per al maig del 2027, si tot segueix el seu curs―, les obres hauran finalitzat a corre-cuita, si estaran ben fetes, si quedaran a mitges o no es faran mai.

Cal esmentar que durant l'anterior campanya de 2023, Collboni va prometre que tiraria endavant un pla per impulsar 30 interiors d’illa a l’Eixample en vuit anys. Es tractava d'una promesa alternativa a les superilles de Colau, una forma "constructiva" de guanyar verd "sense tocar els nassos a ningú".

El cost i les dificultats d'obrir interiors d'illa

Collboni va defensar que mai s’hauria d’haver abandonat la idea original de Cerdà de recuperar el verd urbà als interiors d’illa, però va admetre que hi havia certa "dificultat urbanística". Tot i que Buhigas nega que hi hagi obstacles per a desenvolupar el PEPI, Sanz insisteix que transformar aquests espais és "lent" perquè estan privatitzats. "Aviat farà dos anys de legislatura, no tindrà temps de fer-ho tot. Nosaltres no vam aturar mai els interiors d’illa, el problema que vam tenir és l’especulació immobiliària", afegeix.

La presidenta del grup municipal de BComú explica a Públic que els interiors d’illa s’han d’expropiar, i que no és barat fer-ho. "Has de pagar el preu del mercat", assenyala. Segons les dades que va emetre l’arquitecte en cap entre 2019 i 2023, Xavier Matilla, el cost d’un interior d’illa és entre quatre i cinc vegades superior al d’un eix verd, en relació amb el preu per metre quadrat. Els Comuns estimaven en un informe que el preu oscil·la entre 2.000 i 2.500 euros per metre quadrat, mentre que un eix verd com el de Consell de Cent en costava aproximadament 500. El govern de Collboni no es va pronunciar al respecte.

"A vegades arribes a acords, un privat pot comprar un interior d’illa. D’acord, l'obrirem, però depèn del que hi hagi a sota, no podrem plantar. Si hi ha un aparcament, tinc un límit. Això passa a la cruïlla entre Girona i Consell de Cent, on a sota hi passa el metro. Quan hi ha un equipament o una infraestructura subterrània, l’única cosa que puc posar és sorra i quatre arbres a les cantonades", lamenta Sanz.

Dos projectes contraposats?

És cert que sovint s'ha contraposat el model superilla al model de Collboni, però Buhigas no hi està d'acord. "No és una dicotomia. El pla natura de la ciutat, que és dels mandats anteriors, estableix l'objectiu d'un guany d'espais públics i de zones verdes a la ciutat. Un guany en quantitat. El pla PEPI posa el focus en espais que, tot i que tenen urbanísticament la condició d'exercir aquest rol, de ser espais oberts i espais verds, per la seva urbanització no ho estan fent. Volíem arrencar això i, paral·lelament, acabar les pacificacions allà on toca", explica.

L'arquitecta en cap assegura que s'està treballant al carrer Comte Borrell i a l'entorn de Sant Antoni per transformar l'urbanisme tàctic en estructural. També destaca les actuacions a la Meridiana, però evita esmentar la proposta dels comuns d'aixecar la Diagonal per unificar el tramvia fins a Francesc Macià. "Si les obres estaven iniciades, evidentment no s'han aturat. Però si només hi havia estudis previs, el pressupost és limitat i el govern ha prioritzat. Seguir amb la Meridiana, fer la Rambla i acabar d'impulsar la Via Laietana és distribuir els recursos", justifica Buhigas.

Sanz, per la seva banda, considera que el socialista va descartar els eixos verds per "partidisme i electoralisme". "Quan van veure que aquest seria un dels cavalls de batalla públics, en comptes d'apostar per una iniciativa moderna i progressista, en defensa de la ciutat i de la qualitat de l'aire, va comprar el discurs de Junts, PP i Vox, així com el dels lobbies contraris al progrés de Barcelona", critica. Els comuns creuen que Collboni evita incomodar les elits econòmiques, com Foment del Treball, Barcelona Oberta o els comerciants de botigues de luxe del Passeig de Gràcia, entre altres.

Pel que fa als interiors d'illa i les superilles, Sanz rebutja que siguin "comparables". "Els estudis de mobilitat diuen que la superilla de l'Eixample ha reduït fins a 80.000 cotxes. No hi ha dades que aquests vehicles s’hagin traslladat a altres zones. Si no creuen per allà, no creuen la ciutat, perquè abans l’Eixample s’utilitzava com una autopista interna. Si les rondes tenen la capacitat que tenen, al final es desincentiva l'ús del vehicle privat", argumenta.

La presidenta de BComú nega estar en contra dels cotxes, però titlla de "barbaritat" la situació actual a Barcelona. "Tenim entre 1,2 i 1,3 milions de cotxes circulant cada dia. Només a l'Eixample, n'hi passaven 350.000. Haver reduït aquesta xifra a 270.000 és una gran victòria", sentencia.

Davant les crítiques per la suposada ineficàcia mediambiental del pla PEPI, Buhigas defensa que el Pla Clima es basa en dues grans línies d’actuació: d'una banda, la descarbonització del sistema, que ha d'evitar que el planeta arribi a una determinada temperatura, i, d'altra banda, l'adaptació dels espais construïts a les noves condicions climàtiques. És en aquest segon àmbit on s’emmarca el PEPI i la transformació d’espais oblidats. "Qualsevol intervenció en l'espai públic avui dia ha d'estar orientada a adaptar l'espai construït a les condicions contemporànies", conclou l'arquitecta.