Torra: una legislatura curta, interina i sense buscar protagonisme

El 131è president de la Generalitat, Quim Torra, ha liderat el Govern de manera breu -no ha arribat a dos anys i mig- i en moments difícils: va assumir el càrrec el maig de 2018, encara amb la Generalitat intervinguda sota l'article 155 de la Constitució, i ha estat inhabilitat aquesta setmana, enmig d'una pandèmia. Això ha deixat poc marge per a desplegar l'acció de govern, també afectada per la severa repressió soferta per l'independentisme des del referèndum de l'1 d'octubre i la voluntat de Torra de ser un president sense massa protagonisme; el "vicari", en les seves pròpies paraules, del "president legítim", Carles Puigdemont.

Més president interí que activista

Andolz: "Torra no volia ser president i no ha buscat caracteritzar-se per la seva gestió"

Torra ha estat definit sovint com un president activista per la seva retòrica i gestos en un moment complex per a l'independentisme. Els politòlegs Sonia Andolz i Lluís Orriols, tanmateix, recelen d'aquest terme. "Quan és institucional, en principi no és activisme", assenyala Andolz, professora a la Universitat de Barcelona i a ESADE. La seva prioritat, tot i així, no ha estat governar: "Torra no volia ser president i no ha buscat caracteritzar-se per haver fet una gestió, amb un projecte propi i unes polítiques concretes. Ha buscat sobreviure i mantenir-se fidel a la figura i al projecte de Puigdemont", afegeix.

Lluís Orriols, professor i vicedegà a la Universitat Carlos III de Madrid, comparteix aquesta visió: "Ha estat un president amb vocació d'interinitat". "Torra no ha volgut fer ombra al president considerat legítim, i ha dut a terme les seves accions amb poca preocupació pel seu futur polític més enllà d'aquest període", afegeix.

Això afecta, de manera directa, a la tasca que ha dut a terme al capdavant de l'Executiu. Encara que per si mateixa la tasca governamental és a vegades poc visible per a la ciutadania, Andolz apunta que "Torra ha volgut caracteritzar-se més pel seu discurs polític consistent, de retòrica, que no per les seves polítiques de gestions: més política que polítiques". La politòloga creu que marcar una estratègia o visió a mitjà o llarg termini, la tasca a trets generals dels presidents, "no era l'objectiu de Torra ni el que esperaven les persones que el van posar en aquest lloc". "Estava clar que havia de ser un president transitori" i això ha marcat la seva agenda política.

Aprovació dels pressupostos

Sí que hi ha hagut, malgrat aquesta voluntat de passar desapercebut, una fita important durant la legislatura: l'aprovació dels pressupostos. A l'abril, en plena pandèmia, i els primers des de 2017. Van néixer amb els vots de JxCat i ERC i l'abstenció de Comuns. Aquest gest, pel politòleg Lluís Orriols, marca "un senyal en una direcció determinada". I també deixa entreveure "un JxCat que no és un PDeCat", encara que encara no acaba de definir la seva posició en l'eix clàssic d'esquerra/dreta. "Encara és un terreny per definir", apunta.

Un de les fites de la legislatura ha estat l'aprovació dels primers pressupostos des de 2017

Els comptes augmentaven la despesa pública, sota la promesa de recuperar els nivells previs a la crisi de 2008, i introduïen canvis fiscals per a avançar cap a una major progressivitat en els impostos. Ampliaven els recursos per a salut i educació, amb la contractació de més professionals i la millora dels serveis. Però la pandèmia va arribar i va truncar aquest desplegament.

"S'han materialitzat menys del que es necessitaria", lamenta Montse Ros, portaveu i secretària de Comunicació Integral i Finances de CCOO de Catalunya. I no tot per la Covid-19: "Hi ha camps a omplir, alguns ja acordats". Ros apunta a la Renda Garantida de Ciutadania, que no s'ha desplegat com caldria, les mancances als Centres d'Atenció Primària i la falta d'implementació del Pacte Nacional per la Indústria. "Hi ha una falta de lideratge econòmic del Govern; no es pot avançar cap a una economia més sostenible, un futur tecnològic, sense que posi alguns mitjans en joc". Ros critica la lentitud a l'hora d'implementar i executar acords ja aconseguits.

CCOO lamenta el poc lideratge econòmic del Govern i la falta d'implementació d'acords aconseguits

En una altra línia, el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, assenyala que "hi ha hagut poc temps i poca estabilitat" per a desplegar l'acció econòmica del Govern. Malgrat això, valora la tasca de la consellera d’Empresa i Coneixement Àngels Chacón -destituïda del càrrec després de l'escissió entre Junts i el PDeCAT: "Catalunya ha continuat tenint indicadors econòmics de primer nivell" durant el mandat, destaca. Especialment, assenyala èxits en les inversions estrangeres al territori i l'arribada de dues fires importants. Tot i així, també la Covid-19 va obligar a paralitzar aquest desplegament.

L'arribada de la pandèmia

Orriols: "Amb la crisi sanitària, Torra va haver de prendre una posició de lideratge que no havíem vist abans"

La pandèmia va obligar a canviar les prioritats. Encara que al gener Torra va anunciar que la legislatura ja no tenia més recorregut i havia arribat "a la seva fi" pel "deteriorament de la confiança mútua" entre els socis del Govern, l'arribada del coronavirus va posar en pausa l'anunci d'eleccions que havia d'arribar una vegada aprovats els pressupostos. "Amb la crisi sanitària, Torra va haver de prendre una posició de lideratge que no havíem vist fins llavors", evidencia Orriols.

La gestió de la crisi és aplaudida pel Col·legi de Metges de Barcelona, i el seu president, Jaume Padrós, reconeix la "determinació" de Torra en algunes decisions, com el confinament de la Conca d’Òdena, abans de l'estat d'alarma, o del Segrià, durant l'estiu. "Són decisions que mostren fins a quin punt s'ha implicat", assenyala. Per a Padrós, encara que s'hagin comès errors -igual que a la resta de països- Torra ha actuat en tot moment "amb total responsabilitat", atenent també les propostes dels professionals.

El Col·legi de Metges destaca la "total responsabilitat" de Torra en la gestió de la pandèmia, malgrat els errors

La gestió de la crisi no ha estat exempta de moviments polítics. Per a Orriols, l'estat d'alarma i la recentralització de competències van evidenciar les "febleses sistèmiques" del model descentralitzat espanyol. "La confrontació entre autonomies i Govern [estatal] respon en part al dèficit en el disseny territorial", assenyala. Tanmateix, també hi ha hagut cert ús polític d'això, una cosa considerada "gens anòmala" pel politòleg. "La confrontació entre Catalunya i l'Estat ha estat civilitzada", destaca Orriols, a diferència d'altres, com el cas de la Comunitat de Madrid. "El Govern ha volgut marcar perfil propi i destacar les preferències polítiques marcadament diferents de la resta de l'Estat, per a mostrar que volien fer polítiques diferents i no se'ls deixava", afegeix.

El diàleg amb l'Estat

"Cap sentència hauria de tocar de mort al diàleg", afirma rotunda la politòloga Sonia Andolz, especialitzada en la gestió i resolució de conflictes. La inhabilitació del president hauria, en tot cas, de "posar a l'Estat en una situació encara més complicada" i empènye'l en el camí d'"aacceptar que la judicialització és un fet i les seves conseqüències són greus".

Andolz, que ha estat observadora electoral a nivell internacional, és clara: posar cartells polítics durant una campanya és una "línia vermella". Però la Junta Electoral Central (JEC) s'ha demostrat "molt esbiaixada" en la condemna "desproporcionada" de l'acció de Torra, que segons la politòloga hauria d'haver acabat en sanció administrativa. "Crec que com a demòcrates espanyols, el Govern progressista hauria d'acceptar que hi ha estructures de l'Estat que funcionen soles, des de la visió més conservadora i retrògrada possible".

Hi havia voluntat real d'avançar en la taula de diàleg, truncada per l'arribada de la pandèmia? "Això vull creure, però s'ha de demostrar amb fets", afirma Andolz.

El president de la Cambra de Comerç no opina el mateix; dubta que hi hagués aquesta voluntat. "L'Estat prioritza el nacionalisme constant per sobre de l'estabilitat econòmica, clau per al benestar de la població i les empreses". Canadell assenyala que l'escenari que s'obre ara, amb un llarg període de Govern en funcions, redueix "l'estabilitat necessària per a afrontar la crisi", i apunta directament a l'Estat: "Si algú tenia intencions de dialogar, l'Estat ha utilitzat el braç judicial per a carregar-se'l".