PolíticaTorra gira el discurs i descarta la convocatòria d'eleccions malgrat la pressió de l'oposició

Tot i la seva poca activitat legislativa, l'actual Govern de la Generalitat no vol fixar-se una data de caducitat. Almenys a curt termini, si ens atenim a les declaracions que les darreres setmanes han fet tant el president, Quim Torra, com altres membres de l'Executiu. Si fa gairebé un any, quan Torra va arribar a la presidència, es donava per fet que el seu seria un mandat breu, ara sembla decidit a allargar la legislatura, amb independència del que passi amb la sentència del Tribunal Suprem en el judici al Procés. Aquest dimecres, en la sessió de control al Parlament, Torra ha tornat a reafirmar que no pensa convocar eleccions, malgrat la insistència de bona part de l'oposició -PSC, Catalunya en Comú – Podem i PP- a demanar-les després de considerar "fracassat" el Govern.

En resposta a la presidenta del grup parlamentari de Catalunya en Comú – Podem, Jéssica Albiach, Torra ha manifestat que seria una "irresponsabilitat" avançar ara els comicis al Parlament. "Tenim majoria suficient per tirar endavant el programa de govern, tenim el 49% del suport a la cambra. Si creuen que poden fer president del Govern a un altre, li suggereixo que parli amb la resta de l'oposició, que formin una coalició i presentin un candidat alternatiu", ha manifest el president, instant a la presentació d'una moció de censura. Per a Albiach, però, la "irresponsabilitat" és la continuïtat d'un Govern que "no ha millorat en res" la vida dels catalans: "El resum del seu govern és la inacció social, la desorientació nacional i una gesticulació constant".

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, també ha demanat noves eleccions, perquè segons ell el de Torra "no és un bon Govern", perquè ni garanteix "l'estabilitat necessària" ni té la "qualitat" que el país necessita. "Quin és l'objectiu de la legislatura? Fer la república? Fer un nou referèndum donant per fet que l'1-O no era vàlid? Declarar la independència? No es comprometin al que no està al seu abast ni posin en risc l'autogovern", ha afegit Iceta.

Arrimadas ha aprofitat l'estrena de les noves conselleres, Meritxell Budó i Mariàngels Villalonga, per considerar l'Executiu com "el pitjor Govern de la història", mentre que el líder del PP, Alejandro Fernández, ha relatat que la Generalitat no té majoria, ni "pla de govern", ni pressupost ni "cap dels elements principals per poder continuar la legislatura". Per tot plegat, li ha demanat a Torra: "O eleccions o qüestió de confiança".

La CUP, que no ha demanat eleccions, també ha estat molt crítica amb l'Executiu i la seva diputada Natàlia Sànchez, ha dit que "el Govern no té projecte de país, ha renunciat a governar". ERC, en canvi, s'ha alineat amb el seu soci de l'Executiu i el president del seu grup parlamentari, Sergi Sabrià, ha manifestat que un cop hi hagi la sentència del Suprem "necessitarem més que mai un Govern fort per fer front a un nou embat contra la democràcia".

Fins fa uns mesos, l'Executiu no descartava la convocatòria d'eleccions al Parlament en cas d'una sentència condemnatòria del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes, però des de fa unes setmanes ha modificat el discurs. Més enllà del que ha dit Torra aquest dimecres a la sessió de control de la cambra, la setmana passada ja va situar-se en aquesta posició en una entrevista a la Cadena Ser. Torra va dir-hi que “no té previst convocar eleccions”, però no va mullar-se sobre si la resposta a la sentència podia passar per fer una altra declaració d’independència. “Ara no toca”, va afegir. Setmanes abans, l'aleshores portaveu del Govern, Elsa Artadi, també va descartar la convocatòria electoral, malgrat que l'executiu no havia pogut tirar endavant els pressupostos.

Amb tot, algunes veus apunten que després de la imminent tongada d'eleccions -espanyoles el 28 d'abril i municipals i europees el 26 de maig-, podria existir debat a l'Executiu al voltant de la necessitat o no de convocar comicis a la tardor, també sempre lligat al que passi al Suprem. De moment, però, el discurs d'una part del Govern, el més lligat a JxCat, sempre que ha virat la seva opinió al voltant d'aquesta qüestió.