Torra defensa la solidesa de l'economia catalana davant els que preveien "la caiguda de les set plagues bíbliques"

L'economia catalana va créixer un 3,4% durant l’any 2017, tres dècimes més que el de l’Estat espanyol pel mateix període. Aquesta xifra ha servit al president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per defensar la fortalesa i la solidesa de l’economia catalana enfront "l’operació institucional i mediàtica per fer creu que Catalunya no anava bé". Durant la presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya 2017, realitzada pel Consell General de Cambres, el president ha assegurat que "malgrat els vaticinis de que caurien les set plagues bíbliques sobre Catalunya, com l’atur, la pobresa, baixada de l’activitat, fugida d’empreses, descens de les inversions, rebaixa del creixement i augment del deute, l’any 2017 ha estat bo".

Lapsus a banda –les plagues d'Egipte que enumera l'Èxode són 10, i no pas set–, Torra ha dibuixat un escenari apocalíptic que finalment no s'ha produït. Després d’haver agraït el seu esforç per aconseguir la solidesa econòmica, el president ha demanat als empresaris "conjurar-nos per fer possible aquest creixement". Amb aquestes dades, el president ha lamentat l’actitud prèvia de l’Estat espanyol envers Catalunya. "No era més fàcil parlar de tu a tu en comptes de practicar una política de terra cremada i decrets que afavorien la marxa de les empreses?". En aquest sentit, ha afegit que "les institucions de l’Estat van actuar amb deslleialtat envers el seu principal motor econòmic, que el van agafar com a ostatge".

Una vegada més, Torra ha exigit que remetin els incompliments fiscals que l’Estat acumula a Catalunya perquè "puguem seguir remant per assolir la prosperitat econòmica". La bona salut de l’economia catalana ha estat possible gràcies al comportament de les exportacions. Així, Torra ha avançat que fins a l’abril, les vendes a l’exterior catalanes s’han incrementat un 4,5%. En ple context de negociació amb el nou Executiu espanyol, Torra ha reclamat "que Catalunya ha de disposar de tots els instruments i capacitats necessaris per construir la república". Entre ells, els incentius fiscals per afavorir l’empresa privada.

La riquesa, al nivell de 2007

A la Memòria Econòmica de Catalunya es conclou que malgrat el context polític, la recuperació de l’economia catalans té uns fonaments sòlids. La directora de la Memòria, Carme Poveda, ha recordat que el Producte Interior Brut (PUB) per càpita del 2017 ha recuperat els registres d’abans de la crisi. Aquest indicador, que mesura el desenvolupament d’una economia, va arribar als 29.600 € de mitjana per persona.

El mateix informe destaca que el pes de l’economia catalana en el conjunt de l’Estat espanyol ha pujat fins al 19,2%, el percentatge més alt des de l’any 2000. Aquesta situació s’ha donat, segons Poveda, "per la reindustrialització de l’economia catalana", ja que aquest sector ja suposa el 22,1% del total espanyol. Tot i la bona marxa de les exportacions, la Memòria mostra com Catalunya s’allunya cada vegada més dels objectius d’inversió en R+D+i i alhora s’ha produït una pèrdua de poder adquisitiu per part dels ciutadans. Així mateix, la taxa de pobresa i desigualtat ha superat el 20% durant el 2017.

La relació entre la universitat i l’empresa és el tema central que ha abordat la Memòria, en la qual s’ha comprovat que el sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) és el que ha presentat un millor comportament a Catalunya durant l’any passat. Només el sector primari, les activitats financeres i la construcció no han retornat al ritme d’activitat de 2007. Des del punt de vista tècnic, Poveda ha definit 2017 com "un any polític complicat, però bo per l’economia, en el qual per tercera vegada consecutiva el PIB ha crescut per sobre del 3%". Per cinquè any seguit, aquest augment s’ha situat per sobre de la mitjana espanyola.

De l’infern a la bona salut

"Deien que ens hi aniríem a l’infern i el que hem observat és que les empreses catalanes tenen bona salut i estan optant per un creixement sostenible". Aquest és el diagnòstic del catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Oriol Amat, que ha participat en la confecció de la memòria. Per Amat, els punts vermells de l’economia catalana són la baixa inversió en innovació i els canvis necessaris en la retribució dels treballadors per adaptar-los al context de creixement econòmic". Aquestes són les dues medicines que ha receptat Amat durant la seva intervenció.

El també catedràtic de la UPF, José García Montalvo ha alertat de la necessitat d’ajustar les competències requerides per les empreses al món laboral i les adquirides al món acadèmic. "El problema és que no només els alumnes desconeixen que estan cursant una carrera amb un grau baix d’ocupabilitat, sinó que no ho saben ni tan sols les universitats".

El fet que siguin les TIC i les activitats professionals i científiques les que encapçalin la recuperació econòmica és, segons la Cambra de Comerç, "un senyal del canvi de model que s’està produint". Després de 10 anys de crisi, Catalunya surt amb un creixement més equilibrat i una diversificació de les exportacions. A més, l’augment del turisme ha anat acompanyat d’una qualitat de l’ocupació gràcies a l’augment de la despesa dels turistes.

Per sectors, l’economia catalana s’ha beneficiat de la millora de les exportacions, la recuperació de l’activitat industrial i la bona evolució dels serveis. La construcció encara no s’ha revitalitzat completament.