"Terrassa no ha anat enlloc els últims quatre anys"

Eva Candela va fer el salt el 2017 dels equips tècnics de l'Ajuntament de Terrassa al saló de plens. Després de tres dècades com a tècnica municipal, pujant dins de l'organigrama, va saltar directament a l'equip de govern després de la dimissió de l'alcalde Jordi Ballart i de part del seu pel suport del PSC a l'article 155. Una sortida precipitada que els socialistes no han perdonat.

Després dels primers quatre anys a l'oposició del PSC, que portava 40 anys seguits governant la cocapital del Vallès Occidental, Candela, que també és diputada, vol recuperar aquest feu per als socialistes i aspira a ser la primera dona alcaldessa de la ciutat. Primer, però, ha d'imposar-se a les eleccions municipals del dia 28. Ho fa assegurant que Terrassa necessita una nova etapa, amb prioritats com la seguretat, la neteja o la creació d'ocupació.

Mai hi ha hagut una dona liderant la ciutat. Creu que, per fi, és el moment?

A la llista d'alcaldes de la ciutat des del 1800 hi surten 90 alcaldes diferents, i cap d'ells ha estat una dona. És un sostre de vidre que estic segura que aconseguirem trencar, com tants d'altres al llarg de la història. Quan vaig estudiar arquitectura tècnica, érem molt poques les dones que ho fèiem; ara en són moltes més, afortunadament. Terrassa és una ciutat feminista i és qüestió de temps que tingui la seva primera alcaldessa. Per a mi, seria un honor, per totes les dones que no van poder o per les que ni tan sols van somiar amb què això fos possible.

Se sent preparada per ser alcaldessa?

"Terrassa és una ciutat feminista i és qüestió de temps que tingui la seva primera alcaldessa"

Sí. He treballat durant més de 20 anys a l'Ajuntament, he estat directora de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat, tinent d'alcaldia de Drets Socials... tota aquesta experiència m'ha permès conèixer bé l'Ajuntament i la ciutat. A més, ser diputada aquesta legislatura m'està aportant una visió més àmplia de molts aspectes com els centres de salut o les infraestructures.

En quin moment va decidir fer el pas de presentar-se?

No hi va haver un moment concret, van ser mesos de converses amb companys i companyes que van fer-me fer el pas per liderar un projecte que no és únicament el de l'Eva Candela, és el projecte socialista per a Terrassa, recolzat per un equip fantàstic i ben preparat.

Té la sensació que potser no és tan coneguda per bona part de la ciutadania? I que això pot jugar en contra seva?

Fa molts mesos que escoltem i expliquem el nostre projecte amb molta gent d'àmbits molt diferents. Crec en la proximitat i el contacte directe amb la gent. I les eleccions no van només d'una cara: em presento amb un equip i un projecte, el socialista, que a Terrassa és sinònim de progrés i de bona gestió. I això és ben conegut.

Són molt crítics amb Jordi Ballart i Tot per Terrassa, negant fins i tot que fos socialista o titllant-lo de populista i de governar a cop de titular... Li tenen rancor?

"En un moment molt complicat per Terrassa i per Catalunya, Ballart va preferir renunciar a les seves responsabilitats"

Som crítics perquè la seva no és una bona gestió. La ciutat està més deixada i desendreçada, sense cap rumb ni projectes en marxa. I a més, cada cop té menys influència, i això la tercera ciutat de Catalunya no s'ho pot permetre. En l'àmbit personal, no tinc res en contra de l'alcalde. Però políticament, en un moment molt complicat per a Terrassa i per a Catalunya, va preferir renunciar a les seves responsabilitats que entomar les dificultats amb determinació. Jo vull que Terrassa torni a tenir un govern en què es pugui confiar, que recuperi l'ambició de ciutat i que faci una gestió eficient dels recursos, en benefici de la majoria de la ciutadania. 

Diu que la ciutat està irreconeixible després d'aquest mandat. Creu que en quatre anys s'ha desfet la inèrcia de 40 anys de govern socialista?

Hi ha una diferència evident entre les maneres de governar: nosaltres teníem clara la direcció de la ciutat. No és que s'hagin revertit tendències, és que no s'ha anat enlloc els últims quatre anys. Les decisions no es poden canviar cada dia segons què es digui a les xarxes socials. No fer gairebé res quan tothom avança equival a retrocedir. I que una ciutat com la nostra, en un context de reindustrialització i transformació de l'economia, no estigui avançant, és irreconeixible.

Precisament, ha estat el primer mandat del PSC a l'oposició. Quin canvi ha suposat per al partit?

Treballem sempre des d'on ens posin els ciutadans. Hem treballat per ser útils, recollint demandes dels veïns i fent les nostres propostes amb esperit constructiu i voluntat d'aportar. Cada etapa és un aprenentatge i estic segura que ser a l'oposició ens ha preparat per tornar a governar.

Com creu que poden recuperar part dels votants que van deixar de banda el PSC a les últimes eleccions?

Amb bones raons i explicant-nos més i millor. El 2019, Ballart va jugar amb l'ambigüitat i molta gent el va votar pensant-se que encara era socialista. Després de quatre anys, ja ha quedat clar que només hi ha una llista socialista a la ciutat, la del PSC. Però també hi ha molts veïns i veïnes que troben a faltar un govern amb més determinació, més ambició per fer progressar la ciutat, i preparat per governar amb més rigor i eficàcia perquè Terrassa millori. I aquesta és la proposta dels i les socialistes.

Si guanyen les eleccions, amb qui pactaran? Podrien plantejar-se acords amb Tot per Terrassa i ERC, els partits de govern d'aquest mandat?

Nosaltres ens enfrontem a les eleccions amb la intenció de guanyar i de governar, i amb una única condició pels pactes: cap amb l'extrema dreta.

Un dels temes de precampanya, i del mandat, és la inseguretat. Tot i les dades que diuen que els delictes baixen, la sensació d'inseguretat és alta. Què s'hi pot fer?

"L'única condició que tenim pels pactes és no fer-ne cap amb l'extrema dreta"

Hi ha una preocupació que no és estrictament delinqüencial, que és deguda a la manca de civisme i de dificultat d'accés a la seguretat pública. I sovint aquesta sensació representa la llunyania de l'administració amb la ciutadania. Cal apropar la seguretat al ciutadà des d'una perspectiva cívica. A Santa Coloma de Gramenet, per exemple, han reduït la delinqüència des de la millora del civisme i amb cossos públics com els serenos o els agents cívics. L'actual govern els va treure i això no ha ajudat. Nosaltres proposem tornar-los a instaurar.

Parlar de la seguretat en termes electorals no és perillós des d'una òptica progressista?

"Parlar de seguretat, des de l'esquerra, és parlar de polítiques públiques per defensar els drets dels veïns"

Al contrari. Crec que s'ha de poder parlar de tot, amb serenor, rigor i amb la perspectiva de millorar la vida de les persones. I parlar de seguretat, des de l'esquerra, és parlar de polítiques públiques per defensar els drets dels veïns i veïnes. La seguretat pública ha de ser accessible a tothom. El que és perillós és no parlar d'allò que preocupa a la gent, perquè llavors es deixa via lliure a qui en comptes de vetllar pel benestar de la ciutadania, se'n vol aprofitar electoralment amb missatges populistes.

Tot i això, les dades diuen que la gent està satisfeta de viure a Terrassa i que la qualitat de vida i la tranquil·litat són el que millor es valora...

També hi ha una altra dada interessant del baròmetre: a la pregunta de quina és la millor actuació que ha fet l'Ajuntament, la primera resposta dels terrassencs és "cap". I la segona, "no ho sé". Per a mi vol dir que la qualitat de vida no és gràcies a l'ajuntament, sinó malgrat l'ajuntament.

Parlem de neteja. Terrassa és una ciutat bruta?

És evident que hi ha una deixadesa, és un dels comentaris més habituals. Ho diu el baròmetre de la ciutat i ho diu una enquesta de l'OCU que acaba de sortir. I la tendència no és bona, perquè els pressupostos del 2023 retallen la dotació per l'empresa municipal en més de 2 milions. Cal capgirar aquesta situació, perquè la neteja no és només un tema d'imatge, és una qüestió de salut.

És un problema de recursos o d'incivisme?

Cal abordar el problema des dels dos punts de vista. L'empresa municipal necessita millor equipament, i també cal reforçar el civisme, amb formació i també amb sancions. Com amb tots els problemes, cal una aproximació múltiple. Nosaltres proposem incorporar escombradores pels barris i millorar el civisme amb els agents cívics. Però el que és evident és que ha de ser una prioritat.

També es queixen del manteniment dels carrers...

"Les obres escampades per la ciutat són una mostra de falta de planificació"

Les obres escampades per la ciutat són una mostra de falta de planificació i de prioritats. No s'han previst les obres més necessàries, i quan han arribat els recursos del Pla de Recuperació, només s'han pogut fer els projectes que ja estaven redactats per governs anteriors. Les necessitats canvien i els governs han de poder donar resposta, no fer perquè sembli que fas.

I la mobilitat? Creu que s'està fent una bona feina en aquest sentit, com amb l'àrea de vianants?

És una qüestió que s'ha de planificar amb una visió àmplia, més enllà de la ciutat. Cal valorar les necessitats de mobilitat però també les infraestructures existents, les planificades i el transport públic. Les solucions improvisades i més estètiques que funcionals no acostumen a donar bons resultats. Per definir temes com les illes de vianants, la zona de baixes emissions... cal un nou pla de mobilitat que analitzi les necessitats de les persones i que tingui en compte la nova realitat de la ciutat, com la B-40 fins a Abrera o l'enllaç nord.

Parlant de la ronda Nord, un dels temes estrella dels últims temps i des de fa dècades... quina és la seva postura? No és contradictòria, la seva defensa per part del PSC?

"Hi ha 200 morts evitables cada any a Terrassa per culpa de la contaminació"

No, no em sembla gens contradictòria. La prioritat és millorar el transport públic, sí, però el trànsit rodat no desapareixerà de cop. Hem de reduir les emissions d'efecte hivernacle i de la resta de contaminants, com també el soroll. Hi ha 200 morts evitables cada any a Terrassa per culpa de la contaminació. Cal incentivar el transport sostenible, però per reduir les emissions cal que el trànsit de pas rodegi la ciutat, i això farà la ronda nord. El que és progressista és preocupar-se per la salut dels ciutadans i ciutadanes.

Parlem d'habitatge, un altre dels problemes de Terrassa. N'hi ha prou amb les mesures del govern central? Construir nous pisos i nous barris és una solució?

És un fet que les mesures de Pedro Sánchez són les més ambicioses que s'han pres en democràcia respecte a l'habitatge. Com tots els problemes complexos, no hi ha una solució màgica ni senzilla. Durant aquest mandat no s'ha finalitzat cap nou habitatge municipal de lloguer social. Cal actuar, i nosaltres creiem que s'hi pot fer més: mobilitzar sòl, rehabilitar habitatges i mobilitzar també pisos buits. Tornem a estar en un moment favorable, i cal aprofitar totes les oportunitats que tenim.

I pel que fa a la feina, parlen d'atreure empreses a la ciutat i de crear ocupació...

Les xifres del nostre entorn són de rècord però Terrassa està per sota. L'atur supera l'11%, per sobre de la comarca, de la província i de Catalunya. Tenim molt marge per millorar. Hem d'aprofitar el procés de reindustrialització d'Espanya i Europa amb els fons de recuperació per revitalitzar la indústria, que és el sector que més feina estable i de qualitat crea. Tenim sòl industrial disponible i molt marge de millora en els polígons. Però sobretot, és fonamental tenir un Ajuntament que generi estabilitat i confiança. I penso que la millor manera és gestionar amb autenticitat, amb dignitat i amb solvència. Perquè, quan les coses es compliquen, el que marca la diferència és saber que la persona, a l'altra banda, mantindrà els mateixos principis i els mateixos objectius compartits. Això, per a mi, té un valor incalculable.

I això lliga amb un altre dels temes que vostès destaquen més: el dels impostos. El govern diu que no els ha apujat, però vostès diuen que sí. Què hi diu?

Els van apujar el primer any de mandat, el més lluny possible de les eleccions. Crec en la progressivitat fiscal com a motor de la justícia social, i crec que l'administració ha de fer un esforç per millorar la qualitat i l'eficiència dels serveis públics: és un tema de corresponsabilitat. Però els ciutadans no són l'única font d'ingressos de l'ajuntament: els últims tres anys s'han recaptat 27 milions per l'activitat generada als polígons industrials. Si, com deia, podem generar més activitat econòmica, i de major valor afegit, tindrem més recursos per posar al servei de la qualitat de vida de la ciutadania. En això rau la socialdemocràcia: en generar oportunitats i riquesa i garantir un repartiment just.