La tensió interna d'ERC i el procés de reordenació de Junts complica la negociació dels pressupostos

La confecció de nous pressupostos per al 2025 serà la màxima prioritat per al darrer trimestre d'aquest any tant al Govern de la Generalitat com al de l'Estat. Aquest és l'encàrrec que ha fet el president de la Generalitat, Salvador Illa, a la nova consellera d'Economia, Alícia Romero. I també el Govern espanyol sembla decidit a tirar endavant els comptes per l'any vinent. Ara bé, el camí per assolir l'objectiu de tenir en vigor els pressupostos l'1 de gener de 2025 serà costerut per a tots dos governs. La dependència dels partits independentistes, immersos en debats interns després dels resultats de les eleccions catalanes del 12 de maig, complica la negociació que s'hauria de desenvolupar els pròxims dos mesos.

En el cas dels pressupostos generals de l'Estat, Pedro Sánchez requereix el concurs dels dos partits independentistes, tant d'ERC com de Junts

En el cas dels pressupostos del Govern de la Generalitat, Salvador Illa necessitaria només a ERC –juntament als Comuns- que ja ha estat definit com a soci prioritari. Però la tensió interna que viu en aquests moments Esquerra, entre els anomenats roviristes i junqueristes fa poc viable que el partit se centri en una negociació d'aquestes dimensions.

I en el cas dels pressupostos generals de l'Estat, Pedro Sánchez requereix el concurs dels dos partits independentistes, tant d'ERC com de Junts. I a la situació dels republicans s'hi afegeix la complicació del procés de reordenació interna engegada per Junts, tant des del punt de vista estratègic com pel que fa al paper de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Centrats en els congressos respectius

De moment, fonts dels dos partits independentistes veuen difícil que es pugui arribar a cap acord abans de què se celebrin els respectius congressos, tant pel que fa als comptes de la Generalitat com als de l'Estat. El de Junts està previst per al cap de setmana del 26 i 27 d'octubre. I el d'ERC té fixada data pel 30 de novembre, si és que no hi ha un avançament tal com demanen els partidaris d'Oriol Junqueras i està avaluant la direcció del partit. Aquestes mateixes fonts no es tanquen a la negociació i admeten que es poden mantenir contactes i explorar el terreny les pròximes setmanes, però no creuen possible poder tancar un acord en el temps i forma que plantegen els governs català i espanyol.

Paneque: "Els pressupostos són la prioritat fonamental"

En el cas de la Generalitat, Salvador Illa no vol perdre ni un minut i ja ha ordenat els primers contactes preliminars tant amb ERC com amb els Comuns. Segons la consellera portaveu del Govern, Sílvia Paneque, "els pressupostos són la prioritat fonamental" del Govern, que vol assegurar-se que Catalunya té "uns pressupostos per desenvolupar no només els acords amb ERC del pacte d'investidura sinó també els principals reptes del país". L'objectiu d'Illa és que el Consell Executiu aprovi el projecte de pressupostos a principis de novembre per enviar-los al Parlament i que puguin entrar en vigor el mateix 1 de gener de 2025. Fonts d'ERC donen per impossible aquest calendari si no hi ha finalment un acord per l'avançament del congrés del 30 de novembre. Des de les dues principals candidatures d'ERC hi ha el convenciment que no seria de rebut tancar un acord de pressupostos abans que s'aclareixi qui pilotarà la pròxima etapa del partit.

De moment, els republicans han situat la negociació en el terreny del grup parlamentari, que té dos destacats roviristes al capdavant: el president del grup, Josep Maria Jové, i la portaveu, Marta Vilalta. Dues habituals peces claus en les negociacions del partit, sota la direcció òbviament de la secretària general, Marta Rovira. Però es pot buscar una possibilitat de consens per treballar i poder avançar en una de negociació de pressupostos que pugui tenir a punt, per després del congrés del partit, un possible acord -si fos el cas-, guanya qui guanyi. Això suposaria que -com en el cas de les converses per a la investidura d'Illa- en l'equip negociador hi participin destacats junqueristes com Juli Fernàndez o Oriol López. Però en qualsevol cas, la tensió interna creixent entre els dos sectors fa difícil que ERC pugui afrontar la negociació pressupostària amb la serenitat necessària.

En el cas dels pressupostos generals, el Govern espanyol té una primera data en el 30 de setembre -que fixa el marc constitucional- per enviar el projecte de pressupostos al Congrés. Òbviament, Pedro Sánchez podria prendre la decisió d'enviar-los sense tenir els suports necessaris tancats. Però el que sembla descartat és que en les cinc setmanes que queden es pugui arribar a un acord. A les dificultats del calendari i la tensa situació interna dels republicans, en el cas dels comptes estatals s'hi suma les fortes reticències expressades per Junts i el seu procés de reordenació interna.

L' aposta estratègica que fixi Junts marcarà la negociació

Al marge del futur polític de Puigdemont, i si l'expresident de la Generalitat retorna a la presidència del partit, Junts preveu reconfigurar la seva estratègia després de la derrota electoral del 12 de maig i de què Salvador Illa hagi estat investit president de la Generalitat. Com a principal partit de l'oposició i amb l'objectiu d'assumir el lideratge de l'independentisme, des de Junts preveuen mantenir el dur to que ja van practicar amb el Govern del Pere Aragonès i tensionar les relacions amb el Govern espanyol. Amb la qual cosa es descarta qualsevol suport als pressupostos d'Illa, però també adverteixen que no ho posaran fàcil per aprovar els de Sánchez.

Nogueras: "Junts no forma part de cap bloc espanyol. El nostre bloc és i ha estat des del minut u Catalunya"

Segons la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, Junts "no forma part de cap bloc espanyol". "El nostre bloc és i ha estat des del minut u Catalunya", adverteix Nogueras en un distanciament del bloc de la investidura de Sánchez, que perfila moltes complicacions en la negociació pressupostària. Més enllà de les partides pressupostàries concretes, fonts de Junts posen el focus en dues exigències prioritàries: "calen mecanismes de compliment pressupostari perquè no es repeteixi l'estafa de cada any amb el baix nivell d'execució pressupostària a Catalunya". I també exigeixen "una posició clara i contundent" de Pedro Sánchez i el seu Govern "contra els jutges del Tribunal Suprem que estan incomplint la llei d'amnistia" i que han rebutjat aplicar-la a Puigdemont, entre altres independentistes.

Des de l'entorn de Puigdemont s'adverteix que "Junts té agenda i criteri propi, basat en la defensa dels interessos de Catalunya" i descarten facilitar les coses al PSOE "només perquè és el mal menor front al PP i Vox". "Amb el 155 ja vam aprendre que el PSOE, quan convé, també forma part del mal major", afegeixen tot criticant el que consideren "seguidisme dels socialistes" per part d'ERC. "Ja ho hem demostrat al Congrés votant en contra del que ens ha semblat oportú", recorden des de la formació postconvergent. Des de Junts no tanquen totalment la porta a un acord de pressupostos amb el Govern espanyol, però tot indica que serà una negociació complicada i que, en qualsevol cas, no serà amb el calendari que voldria la Moncloa.

ERC exigeix el compliments de tots els acords

Pel que fa a ERC, el compliment dels acords previstos marcarà la relació i la negociació amb els dos executius socialistes. Entre ells, el nou finançament "singular" és una peça nuclear i la portaveu dels republicans, Raquel Sans, ja ha deixat clar que "si els socialistes incompleixen la seva paraula amb el finançament singular o altres mesures incloses dins l'acord, ERC retirarà el seu suport i els socialistes hauran de buscar altres alternatives o convocar eleccions". També el traspàs de la primera línia de Rodalies a principis d'any, l'R1 del Maresme, serà un punt clau.

Sans: "Si els socialistes incompleixen la seva paraula amb el finançament singular o altres mesures incloses dins l'acord, ERC retirarà el seu suport"

Respecte als pressupostos de la Generalitat, ERC preveu posar el focus de la negociació pressupostària en què incloguin partides suficients per "la lluita contra la sequera, la necessitat de millorar l'educació i la defensa de la sanitat, la creació de llocs de treball i l'impuls de la llengua catalana", segons fonts dels republicans. També posaran sobre la taula aspectes de fiscalitat que volen que sigui "progressiva i equitativa". Des d'ERC recorden que en la seva etapa al Govern "hem incorporat 24.000 professionals més al sistema sanitari i 10.000 mestres més a les escoles i instituts del país que demostren la nostra aposta decidida pels serveis públics". Una millora dels serveis públics que el PSC també assegura haver posat en l'eix central de la seva acció de Govern i que els republicans exigeixen que es demostri "amb fet i no amb paraules".

Pressupostos claus a Barcelona i a Madrid

La de pressupostos és, segurament, la llei més important anual de qualsevol Govern, però en el cas dels del 2025 son especialment importants per als dos Executius socialistes a Barcelona i a Madrid. Per a Salvador Illa son els primers de la seva legislatura, després d'haver renunciat als del 2024 rebutjant recuperar l'acord de pressupostos ja establert amb ERC que no es va poder aprovar. La qual cosa fa que hagi d'arrencar la seva presidència governant amb pressupostos prorrogats, i uns nous comptes permetrien definir molt millor les polítiques pròpies del nou Govern socialista. A més, aprovar pressupostos donaria solidesa a un Govern que compta amb un exigu suport parlamentari de 42 diputats. I apuntalaria la majoria de la investidura entre el PSC, ERC i Comuns, de moment parlamentària i ja es veurà si més endavant amb la incorporació al Consell Executiu.

En el cas del Govern espanyol, els pressupostos del 2025 també s'han convertit en un objectiu nuclear, després que Pedro Sánchez renuncies a presentar els del 2024 a causa de la convulsió política que va provocar l'anunci de les eleccions avançades a Catalunya. Aconseguir aprovar pressupostos seria una demostració de força i solidesa d'un Executiu del PSOE i Sumar que afronta una de les legislatures més complexes de la democràcia espanyola, ja que depèn al Congrés de les forces independentistes catalanes, dels grups bascos i gallecs i de Podem. Una suma aritmètica complexa, no sempre fàcil d'aconseguir, i que genera una gran inestabilitat que un acord de pressupostos contribuiria en gran manera a apaivagar.