Teatres valencians sense companyies valencianes: el menyspreu del PP i Vox a les arts escèniques

Si es busca a la cartellera dels principals teatres valencians amb la voluntat d'assistir a la representació d'una obra teatral d'una companyia valenciana, l'empresa s'assembla a buscar una agulla en un paller. Podria semblar paradoxal, però no és fàcil que el Teatre Principal de València, Castelló o Alacant, o el Gran Teatre d'Elx programin obres amb segell de factura valenciana.  

Aquestes, això sí, es podran trobar, amb més o menys freqüència, en altres sales, siguen de gestió pública o privades, però la situació ha provocat que l'Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) haja llançat el crit d'alarma i haja acusat l'actual Govern de la Generalitat, recolzat pel PP i Vox, de "menysprear" el teatre valencià.

Com a exemple més paradigmàtic, l'AAPV denuncia que al Teatre Principal de València, la sala de més renom del País Valencià, que està gestionada per l'Institut Valencià de Cultura (IVC), organisme públic que depén de la Generalitat, no s'ha programat cap obra d'una companyia valenciana des de fa un any.

En efecte, si es mira la programació d'aquest teatre, es pot observar que aquest cap de setmana està en cartell l'obra Dyptich, de la companyia belga de dansa i teatre Peeping Tom, i que, fins que acabe l'any, la seguiran Les bàrbares, de la catalana La Brutal i Bitò, i Tenen, d'Eunoia Kolectiva i Du'k'to, també procedents de Catalunya. No serà fins a finals de gener i principis de febrer de 2026 quan el Principal de València tornarà a acollir una obra de factura valenciana, a càrrec, precisament, de l'IVC: Els bojos de València, producció pròpia sobre un text de Lope de Vega.

No és un cas aïllat: al Principal d'Alacant i de Castelló no hi ha programades obres de companyies valencianes per a les pròximes dates fins que s'anuncie la programació de la següent temporada, i en dates anteriors només s'ha comptat amb un parell: Cuatro días, cuatro noches, de La Portuaria, a Castelló, i  La odisea según Penélope, de l'Aula de Teatre de la Universitat d'Alacant, i Hoy no estrenamos, de L'Om Imprebís.

Una situació paral·lela a la del Gran Teatre d'Elx, on només s'ha pogut veure ¡Se acabó!, de Maracaibo Teatro. La Generalitat, a través de l'IVC, només té la gestió directa del Principal de Castelló, però el Principal d'Alacant i el Gran Teatre d'Elx són de gestió municipal, en ajuntaments governats pel PP amb el suport de Vox.

En total, segons explica l'AAPV, al Teatre Principal de València s'han programat, durant 2025, 35 funcions de companyies de la resta de l'Estat, però cap de valenciana. Tanmateix, al Teatre Rialto, també de València i també gestionat per l'IVC, el balanç ha estat més equilibrat: 39 funcions de companyies valencianes i 36 de companyies de la resta del país.

L'AAPV denuncia que aquest "menyspreu" al teatre valencià es produeix en un context en què la situació de les arts escèniques valencianes és "crítica", ja que moltes companyies radicades en l'àrea metropolitana de València es van veure afectades per la DANA. És el cas, per exemple, de L'Horta Teatre, a Castellar. Així mateix, durant tot aquest any després de la tragèdia, la recuperació ha estat, en general, lenta. La DANA, directa o indirectament, ha estat un colp per a tots els sectors, en aquest sentit.

Davant d'això, l'AAPV denuncia la manca d'"un suport institucional decidit a les arts escèniques" i un "compromís clar amb els professionals valencians", així com una "gestió destinada a la promoció del cinema i del teatre de producció autòctona", que es tradueixen en "partides pressupostàries més reduïdes cada any" i convocatòries de subvencions que "cada temporada tarden més".

L'AAPV també incideix en la retallada en la producció pròpia per part de l'IVC. Així, en la temporada 2024-25, només s'han estrenat dues produccions pròpies: La mancha i Plenamar. Però, d'altra banda, a més de realitzar-se menys obres, aquestes es mantenen menys temps en cartellera (en el cas d'aquestes dues, al Teatre Rialto, de València) i compten amb un elenc més reduït.

Com a contrapunt, l'AAPV assenyala dos exemples. El de la temporada 2021-22 (quan la Generalitat estava gestionada per un govern progressista): l'IVC va realitzar cinc produccions pròpies en les quals van participar uns 45 actors i actrius i que van tindre una mitjana d'exhibició de cinc setmanes. I el de la següent, 2022-23 (l'última del govern progressista anterior): es van realitzar cinc produccions pròpies més dues reposicions, en les quals participaren mig centenar d'actors i actrius durant, almenys, quatre setmanes d'exhibició.

Des del sindicat d'Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) s'adverteix que "si les ajudes arriben tard, si no es fan més produccions públiques i amb més intèrprets i no es programen companyies valencianes, s'està abocant el sector a una major precarització i a un clar afebliment de les arts escèniques". L'associació afegeix que "només li demanem a l'IVC que complisca amb les seues funcions i no prioritzi altres interessos que no siguen cuidar i projectar la producció autòctona i els professionals que la representen".