La Taula del Tercer Sector alerta que l'aplicació del decret de l'escola inclusiva és insuficient

El desplegament del decret de l'escola inclusiva, que des del 2017 ha de garantir que els nens amb necessitats educatives especials puguin escolaritzar-se en centres ordinaris, continua sent insuficient. Enter d'altres, el pla preveu que els centres incorporin especialistes d'orientació educativa, més hores d'atenció a la diversitat i fisioterapeutes per escolaritzar els alumnes amb capacitats especials. A Catalunya, en són 39.596, segons dades del Departament d'Educació.

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat) alerten que el sistema educatiu català encara "és lluny de ser inclusiu" cinc anys després de l'aprovació del decret de l'escola inclusiva. Així ho reflecteix l'informe El decret d'escola inclusiva cinc anys després, un desplegament insuficient?, elaborat per Núria Martínez, periodista del diari Público especialitzada en temes socials, i professora associada a la Universitat Oberta de Catalunya.

Professorat sobresaturat i recursos econòmics insuficients

Segon l'informe, els centres educatius catalans no disposen dels recursos necessaris, tant econòmics com humans, per desplegar el decret correctament. Entre el curs 2017-2018 i 2020-2021, el departament d'Educació ha invertit 117,5 milions d'euros en educació inclusiva, 24,5 milions menys dels previstos. No obstant, el departament assegura que ha invertit un total de 264 milions d'euros. 

Per la seva banda, el professorat denuncia que està "sobresaturat" i que no pot atendre de manera adequada l'alumnat amb necessitats educatives especials. La comunitat educativa reclama més transparència en la distribució dels recursos del decret per tal de poder ordenar-los o redistribuir-los en funció de les necessitats reals de cada centre. 

Els professionals també alerten que la mala aplicació del decret comporta que moltes famílies no vulguin escolaritzar els seus fills en centres ordinaris perquè creuen que no rebran una atenció adequada, i finalment optin per centres d'educació especial. L'informe confirma aquesta tendència. El nombre d'alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres d'educació especial no ha parat de créixer des que es va aprovar el decret: s'ha passat de 5.143 alumnes el curs 2016/2017 a 6.153 el curs 2021-2022. 

"Les famílies volen protegir els fills i, com que veuen que les experiències positives no existeixen o són molt poques, segueixen portant els fills en centres d'educació especial. El que ha de passar, no és que les famílies siguin superherois, sinó que el decret funcioni i que les famílies puguin portar els fills en centres ordinaris", ha afirmat Martínez en declaracions als mitjans de comunicació després de la presentació.

La situació de l'educació inclusiva encara és més preocupant als instituts. Segons l'informe, l'alumnat amb necessitats educatives especials és "pràcticament inexistent" en la formació postobligatòria: representa entre un 1,5% i poc més d’un 2% del total d'alumnes. Durant el curs 2020/2021, el nombre d'alumnes amb necessitats especials matriculats a batxillerat era de 583; 620 a la formació professional; 969 als itineraris formatius específics; i 754 als programes de formació i inserció. 

Preguntada per la situació de l'educació en el lleure, l'autora de l'informe ha assenyalat que les places no estan garantides de forma universal per als alumnes amb necessitats eductives especials, que es troben que "sovint no se'ls admet o fins i tot se'ls expulsa" d'aquestes activitats. Per a Martínez, aquesta situació és "gravíssima" en un sistema que vol ser inclusiu, ja que l'educació en el lleure té un paper important a l'hora de "potenciar o no les desigualtats".

10 propostes perquè l'escola inclusiva sigui una realitat 

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya demana posar en marxa un pla de xoc per grarantir el dret dels alumnes amb necessitats educatives especials als centres ordinaris. Entre d'altres, reclama que els edificis, l'equipament, els currículums, els materials, els serveis i el transport siguin 100% accessibles per a tothom. També reivindica una formació contínua i transversal per a tots els membres de la comunitat educativa, des dels professors fins a les famílies, el personal de menjador, els equipaments d'assessorament i orientació psicopedagògic, professionals del lleure, etc. 

El percentatge d'alumnat amb necessitats educatives especials matriculat és molt inferior als centres concertats (30% del total) que als públics (70%). En aquest sentit, l'entitat demana igualar les xifres per evitar "escoles gueto". "L'administració ha de garantir que tots els col·legis sostinguts amb fons públics siguin inclusius i igualitaris".

La Taula del Tercer Sector també demana un sistema d'avaluació "més heterogeni, menys rígid i més personalitzat". Al mateix temps, reclama que els horaris escolars d'entrada i sortida siguin més flexibles. Pel que fa al calendari escolar, segons l'informe, el fet que l'alumnat tingui tants mesos de vacances fa que s'accentuïn les desigualtats i la segregació, especialment entre els alumnes amb necessitats especials.