La taula de diàleg, l'elefant a l'habitació si Sánchez vol tornar a governar

La legislatura espanyola que agonitza camí de la convocatòria electoral del 23J no ha tingut pocs temes de pes que l'hagin marcat. La pandèmia va impactar tot just arrencar i les conseqüències econòmiques, energètiques i humanitàries de la guerra d'Ucraïna han estat molt presents a l'últim tram. Però les negociacions entre el Govern espanyol i el de la Generalitat al voltant del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat han marcat gairebé aquests quatre anys del primer Govern espanyol de coalició des del mateix origen de la investidura de Pedro Sánchez. No en va, Sánchez va revalidar la presidència del Govern espanyol -que ja ostentava, però fruit de la moció de censura que va descavalcar Mariano Rajoy- gràcies a l'abstenció d'Esquerra fruit de l'acord d'investidura firmat pels republicans i el PSOE el 2 de gener del 2020.

La taula de diàleg entre Catalunya i l'Estat ha avançat a espentes i rodolons. I ha evolucionat amb molts alts i baixos i no exempta de profundes dificultats. Però sempre ha estat molt present a l'agenda política de la legislatura marcant la relació entre el Govern de coalició del PSOE i UP amb un dels principals i decisius actors de l'aritmètica parlamentària com ha estat ERC, i per tant marcant també moltes de les votacions rellevants del Congrés dels Diputats.

L'elefant a l'habitació i el futur de Sánchez

La taula de diàleg s'ha convertit en aquest elefant a l'habitació que hi és però que s'actua com si no existís

Però en canvi, arribats al final de la legislatura i davant de la convocatòria electoral per sorpresa del 23J la taula de diàleg s'ha convertit en aquest elefant a l'habitació que hi és però que s'actua com si no existís. Un vesper que es prefereix no tocar gaire, encara que la dreta i especialment l'extrema dreta tenen la temptació d'agitar. D'entrada, el PSOE defuig l'assumpte, Sumar aposta per donar-li continuïtat, encara que sense el referèndum acordat que defensa En Comú Podem i que exigeixen els independentistes, i ERC és l'únic que ara treu pit pels indults i la sedició després del silenci de aquests anys, mentre Junts i la CUP menystenen els resultats de la taula.

Tot plegat, mentre la taula de diàleg flueix de forma gasosa i desganada per la campanya electoral tot i que amb total seguretat serà decisiva en qualsevol aritmètica que permeti a Pedro Sánchez revalidar la presidència, si és que s'hi arriba. Perquè sembla difícil una opció que no inclogui els independentistes catalans, no només ERC sinó potser també Junts o la CUP.

I cal veure les condicions que es posen sobre aquesta taula de diàleg per a una nova investidura, però és clar que la taula s'haurà de revalidar i que fins i tot ERC ja avança que aquesta vegada la contraprestació "haurà de ser més alta, és a dir, més arriscada per part de Sánchez en la línia de resoldre el conflicte per les vies democràtiques donant la veu als catalans sobre el seu futur polític", assegura un membre de la direcció nacional d'ERC. En paraules del candidat republicà, Gabriel Rufián, "si Esquerra té prou força i es donen els números, Sánchez haurà d'escollir entre Catalunya i Vox".

Rufián (ERC): "El PSOE faria bé de mentalitzar-se que les mitges tintes i el guanyar temps s'han acabat"

"El PSOE faria bé de mentalitzar-se que les mitges tintes i el guanyar temps s'han acabat i els que creuen que la pressió per investir Sánchez davant la dreta ens farà afluixar que recordin que ja vam forçar una caiguda de Sánchez", assegura Rufián , que refusa concretar les condicions perquè "caldrà intentar consensuar-les amb el conjunt de l'independentisme".

A l'origen de la investidura, però amb un tortuós recorregut

L'anomenada taula de diàleg està doncs a la gènesi de la legislatura a partir de l'acord d'investidura de Sánchez amb Esquerra Republicana. Un acord en què destaquen dos punts: "El reconeixement del conflicte polític i l'activació de la via política per resoldre'l". I la "creació d'una taula bilateral de diàleg, negociació i acord per a la resolució del conflicte polític". El mateix acord fixava que la resolució del conflicte s'ha de materialitzar "a través de vies democràtiques, mitjançant el diàleg, la negociació i l'acord, superant-ne la judicialització".

Però la famosa taula de diàleg no ha tingut un recorregut gens plàcid. Més aviat al contrari, els obstacles s'han succeït i n'han anat complicant el desenvolupament limitant a tres les reunions efectuades. A l'inici de la legislatura, la taula va tenir dos inconvenients de pes per posar-se en marxa que va ser la paralització de l'activitat política per la urgència que va suposar fer front a la pandèmia. I les males relacions entre el llavors president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.

Tot i que Torra va activar, d'una forma relativament cordial, la taula de diàleg el 26 de febrer del 2020 -menys de dos mesos després de la investidura de Pedro Sánchez- l'hecatombe que va suposar la Covid només tres setmanes després va paralitzar tota activitat de l'ens. No seria fins a l'arribada a la presidència de la Generalitat de Pere Aragonès, el maig del 2021, conseqüència de les eleccions provocades per la inhabilitació de Torra com a president, que els treballs es reprendrien el setembre d'aquell any amb una segona reunió, però ja amb mitja legislatura espanyola al tinter. Això sí, en el marc de fortes tensions entre ERC i Junts que en aquell moment compartien el Govern de la Generalitat. Finalment, els consellers de Junts van renunciar a participar a la reunió.

La tercera trobada es produiria el juliol del 2022, després d'un any de fortes turbulències polítiques i retards constants a les negociacions, amb l'indult als presos polítics del Procés, i l'espionatge polític massiu denunciat pels independentistes amb el 'cas Pegasus' de fons. I aquí s'acaba, veurem si definitivament, la història de la taula de diàleg, malgrat la promesa en aquesta tercera reunió estiuenca de fa un any que es reprendrien els treballs abans de finalitzar el 2022.

PSC: "La convivència ha tornat a Catalunya que està molt millor i ja no té res a veure amb la del 2017"

El balanç de la taula de diàleg és molt diferent segons les forces polítiques. Fonts de la direcció del PSC donen per bona la feina feta: "La convivència ha tornat a Catalunya que està molt millor i ja no té res a veure amb la del 2017", i insinuen que l'etapa de la taula de diàleg tal com es va concebre fa gairebé quatre anys ha conclòs. Tot i que admeten que hi ha fòrums on poder negociar aspectes com les infraestructures, el finançament o altres temes.

En canvi, a l'independentisme la divisió és total. A Junts i la CUP es considera "una estafa" i es menysprea els resultats obtinguts, responsabilitzant-ne a ERC. Mentre els republicans consideren que s'han fet passos "importants" encara que "insuficients". "Esquerra ha forçat tot allò que ha pogut amb la força que ha tingut. Amb èxits importants en matèria de desjudialització del conflicte, mentre altres s'ho miraven des de la tribuna".

Sis acords en llengua catalana i desjudialització

La taula de diàleg durant la legislatura deixa sis acords constatables repartits en dos àmbits

La veritat és que el recorregut de la taula de diàleg durant la legislatura deixa sis acords constatables repartits en dos àmbits: La defensa de la llengua catalana i la desjudialització. El català va centrar els primers acords avançats al seu dia per Públic. Resumits en un aval del Govern espanyol a la legislació catalana acordada al Parlament -amb el compromís de no recórrer-la- per preservar la immersió lingüística en català a les escoles i frenar la forta ofensiva judicial de fa un parell d'anys per imposar-ne un 25% de castellà a les aules. Un segon acord per fer possible l'ús del català al Parlament Europeu, les institucions internacionals i el Senat espanyol. I en tercer lloc, l'impuls del Govern espanyol per a la presència de la Generalitat a "fòrums internacionals que tractin polítiques de dimensions lingüístiques". D'aquestes mesures es pot donar per complerta la primera relativa a l'escola catalana i es desconeix la feina feta a les altres dues, però en cap cas no s'han materialitzat.

Pel que fa a l'apartat de la desjudialització, els acords establerts incloïen la reforma del Codi Penal, un reforç dels drets fonamentals a l'Estat espanyol pel que es va interpretar com un compromís per evitar nous episodis d'espionatge polític. I un tercer compromís per part del Govern de la Generalitat de renunciar a la via unilateral per aconseguir la independència. La reforma del Codi Penal es pot donar per complerta després d'una negociació entre el PSOE, UP i ERC que va incloure la derogació del delicte de sedició, i la reforma dels delictes de malversació i el de desordres públics. I encara que no inclosos formalment, més d'un actor polític emmarca els indults als nou presos i preses d'ERC i Junts en les negociacions.

En el cas de la malversació, després d'una forta polèmica i una interpretació agreujada per part del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes que ha diluït qualsevol benignitat que es busqués amb la reforma. I amb dures crítiques per part de la resta de l'independentisme pel que fa als desordres públics que els consideren més punitius. Sobre els apartats relatius als drets fonamentals i l'espionatge es desconeix que realment s'hagi fet res sobre això i les explicacions i responsabilitats entorn del 'cas Pegasus' són considerades pel Govern de la Generalitat "absolutament insuficients". Per part seva el Govern ha mantingut fins ara el seu discurs al marge de l'unilateralisme que defensen, encara que sigui de forma retòrica, forces com Junts i la CUP.

Cau del programa del PSOE i un erroni aval de Feijóo

Batet (PSC): "Sánchez ha estat capaç de canalitzar la crisi territorial patida més gran en democràcia a Catalunya. Se l'ha jugada per Catalunya i per recuperar la convivència"

Amb aquest balanç, la mesa de diàleg s'ha plantat a la campanya electoral del 23J més com un record distant que com una realitat actual que pot marcar el futur polític de Catalunya i de l'Estat. El PSOE no ha inclòs aquesta qüestió al seu programa electoral i dóna per tancada l'etapa de negociació. "Sánchez ha estat capaç de canalitzar la crisi territorial patida més gran en democràcia a Catalunya. Se l'ha jugada per Catalunya i per recuperar la convivència. I a més de jugar-s'ho, ha funcionat. Catalunya està avui molt millor que fa deu anys i que el 2017", assegura la candidata del PSC, Meritxell Batet.

Fins i tot el candidat dels populars, Alberto Núñez Feijóo, es va despistar per donar per bona en una entrevista una possible continuïtat de la taula de diàleg que va haver de ser ràpidament matisada i desmentida pel PP i que ha donat munició als socialistes: El PP "no té un projecte polític per a Catalunya" assegura el primer secretari del PSC, Salvador Illa, afegint que a Feijóo "la taula de diàleg li semblava bé fins que Vox li ha dit que no", referint-se a les seves declaracions a El Periódico. "On és Feijóo, pel diàleg o per la confrontació?", rebla Illa.

Sumar navega en aigües turbulentes sense el referèndum com a rumb

Díaz (Sumar): "Només hi ha un programa electoral que és el de Sumar i el referèndum no és a sobre la taula"

Al mig, Sumar navega a les turbulentes aigües del conflicte català. Primer rebutjant qualsevol forma de referèndum d'autodeterminació per part de Yolanda Díaz tot i que és un compromís històric d'En Comú Podem. Díaz va tancar el tema de manera contundent: "Només hi ha un programa electoral que és el de Sumar i el referèndum no és a sobre la taula". I després, proposant que es pugui votar el 2024 sobre un acord de la mesa de diàleg. Una proposta que la ministra d'Hisenda, la socialista Maria Jesús Montero, ha qualificat de "recepta antiga".

Per la seva banda, En Comú Podem assegura no renunciar al referèndum d'autodeterminació, però aparca el polèmic tema i la seva candidata, Aina Vidal, proposa que la taula debati sobre infraestructures com el servei ferroviari de Rodalies i la gestió de l'aeroport del Prat , el finançament autonòmic i la protecció del català. I que la ciutadania pugui votar els acords en un nou "pacte territorial". En aquest cas ha estat ERC qui ha rebutjat el plantejament i la número dos de la candidatura, Teresa Jordà, ha assegurat que els republicans estan per negociar aquests temes però "no a la taula de diàleg que és per solucionar el conflicte polític". Jordà retreu a En Comú Podem que hagi abandonat la defensa del dret a l'autodeterminació i assegura que "nosaltres som els que exigirem el referèndum".

ERC reivindica en campanya la negociació

Per la seva banda, l'independentisme està absolutament dividit. ERC defensa el que s'ha aconseguit a la taula de diàleg, de fet, amb més fruïció en aquesta campanya electoral que durant la legislatura. El candidat republicà, Gabriel Rufián, en una entrevista concedida a Públic era contundent: "Estic molt orgullós d'haver aconseguit els indults, i la derogació de la sedició i altres canvis del Codi Penal, entre moltes altres coses".

Mentre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, insta els socialistes a tornar a seure a la taula de diàleg i es compromet a forçar-ho. I fins i tot planteja que el Govern no pot renunciar a la taula de diàleg, encara que la dreta arribi al Govern espanyol. "Evidentment que som conscients de les enormes dificultats de negociar amb un Govern del PP i encara més si s'hi incorpora Vox, però en un conflicte cal negociar amb l'adversari o l'enemic per resoldre'l, i nosaltres plantegem la negociació en clau de Catalunya i l'Estat, independentment de qui estigui al comandament dels governs. Si algú decideix rebutjar el diàleg i, per tant, la taula de negociació serà la seva responsabilitat, també a ulls de la comunitat internacional, sigui un president del PSOE o del PP", assegura un membre de la direcció nacional d'Esquerra.

Junts i la CUP menystenen els resultats

Nogueras (Junts): "La taula de diàleg ha estat un fracàs, Catalunya avui està pitjor que fa quatre anys"

En canvi, Junts i la CUP rebutgen de ple els acords aconseguits a la taula de diàleg. Per a la candidata de Junts, Míriam Nogueras, "ha estat un fracàs, Catalunya avui està pitjor que fa quatre anys". I per al de la CUP, Albert Botran, "no és un diàleg sincer que busqui resoldre res perquè el PSOE ha fet un ús oportunista per intentar desmobilitzar el conflicte català". Cap dels dos tanca la porta a una nova negociació política, però asseguren que no la faran en les condicions de l'actual i posen com a condició inqüestionable que l'amnistia i l'autodeterminació estiguin sobre la taula.

Vox ho té clar, de diàleg ni parlar-ne

I finalment, el darrer actor que té meridianament clar què fer amb la taula de diàleg és Vox. I la recepta no és altra que el rebuig a qualsevol diàleg i il·legalitzar els partits independentistes. Caldrà veure fins on arriba aquesta promesa electoral si s'asseuen al Consell de ministres en cas de materialitzar-se el previsible Govern del PP i Vox. Tret que la nit del 23J ens anem a dormir amb una endimoniada aritmètica que deixi l'independentisme i una altra possible taula de negociació i diàleg al centre del tauler polític del qual pugui sorgir una alternativa a la dreta, i que permeti Pedro Sánchez mantenir-se a la Moncloa quatre anys més.