Susan George: "Em preocupa Europa, sembla que estigui intentant suïcidar-se"

Politóloga, economista, escriptora i activista, la franco-estatunitenca Susan George (Akron, Ohio, 1934) va estar el dijous a Barcelona per participar en les jornades 4 Days 4 Peace organitzades pel Centre Delàs, en las quals va parlar sobre venda d'armes, fluxos migratoris i paradigmes de seguretat. L'autora d'Informe Lugano veu amb preocupació cap on es dirigeix un món marcat per l'escalfament global, el creixement electoral de la dreta radical a Europa i els EUA i l'augment de la pobresa.

Heu estat un dels intel·lectuals que ha signat el manifest 'Let Catalans Vote'. Què en penseu, del que passa a Catalunya?

No m'he posicionat sobre si els catalans heu d'abandonar o no Espanya, però sí que ho he fet perquè se us permeti fer-ho. Això és molt diferent a dir que heu de separar-vos o no heu de separar-vos. És un problema que ja ve d'abans, quan governava el PSOE i el Tribunal Constitucional va retallar l'Estatut d'autonomia. Aquest és l'origen dels problemes actuals. Crec que Rajoy donarà ara una majoria als separatistes. Potser no la tenien abans, aquesta Majoria, però crec que la tasca que ha fet Rajoy permetrà els separatistes tenir una majoria amb el seu comportament antidemocràtic, amb uns 900 ferits [a les càrregues policials de l'1-O].

Viviu a França des de fa dècades. Què en penseu del fenomen Macron?

Macron és sense dubte un neoliberal. I la gent que seguia les notícies ho sabia ja abans. Molta gent va tenir la il·lusió que era un regal de Déu per a França, perquè va aconseguir una ampla majoria al Parlament, però nosaltres sabíem –i quan parlo de nosaltres em refereixo a la gent d'Attac i a la gent d'esquerres– que aprovaria la reforma laboral i que començaria a desmantellar tot allò que s'ha guanyat en els últims trenta anys. Ahir (el dimecres) la gran notícia a França era una convenció de tots els alcaldes de França, de ciutats, municipis i llogarets. Els seus pressupostos han estat retallats. Molts serveis socials seran retallats. Caldrà veure si hi haurà una revolta dels alcaldes, però a la reunió n'hi havia d'esquerres, de centre i de dreta, tots ells afectats per aquesta decisió. Macron té una majoria al Parlament, així que es diu: "Tant és, ho farem igualment".

A les darreres eleccions vam veure l'ascens de dues forces oposades: el Front Nacional i el Front d'Esquerres

 Fora de França molta gent considera Marine Le Pen una amenaça. Però mai va ser una amenaça creïble. El Front Nacional té problemes i s'ha dividit, la pròpia Marine Le Pen té ara mateix problemes, les seves finances flaquegen... fins i tot durant les eleccions era clar que no guanyaria. A la primera volta quatre candidats es disputaven passar a la segona volta: François Fillon, Mélènchon, de l'esquerra, i els dos candidats que van passar a la segona volta, Macron i Le Pen. El vertader debat a l'esquerra era si votar a Macron, abstenir-se o votar nul. Crec que el vot és molt important, sempre voto. Vaig decidir votar Macron per evitar la victòria de Le Pen i que la victòria fos tan gran com si fos possible. Però no tothom va pensar igual. Molta gent, particularment joves, s'hi van abstenir, així que va haver-hi una enorme abstenció, i un 13% dels vots van ser nuls. Finalment no va guanyar amb una gran diferència. Però des de l'exterior semblà una gran victòria.

Els socialistes van quedar escombrats, i per culpa seva, com a tot arreu on s'han tornat neoliberals. Fixi's en Alemanya, on Angela Merkel està obligada a començar tot el procés polític de bell nou. Per què? Perquè els socialistes no hi són, han desaparegut, com gairebé ho han fet a França, no tenen cap mena de futur. A Alemanya, del 25 al 30% dels votants de la part oriental han votat Alternativa per Alemanya (AfD). A tota Europa hi ha un desplaçament a la dreta. Se l'anomena "populisme" tot i que no m'agrada aquest terme perquè als EUA el "populisme" sempre ha estat d'esquerres i sempre ha estat gent que tractava d'aconseguir un millor acord per a la gent. Però ara la dreta ha segrestat el terme i és al que s'anomena.

A Polònia i Hongria, per exemple, tenim governs que estan més enllà de la llei: reben diners d'Europa però no obeeixen les lleis europees. Són antidemocràtics. Em preocupa Europa. Crec que Europa està intentant suïcidar-se. Crec que hauríem de debatre seriosament si hauríem de seguir enviant diners a Polònia si aquesta segueix rebutjant permetre arribar els refugiats. Si hem de seguir enviant diners a Hongria, que té un líder antidemocràtic.

És una tendència europea: la socialdemocràcia i els conservadors semblen estar en crisi mentre sorgeixen nous partits a la seva esquerra i dreta respectivament, anomenats "populistes"

Aquest procés va començar amb Tony Blair. El 2002 Peter Mandelson, un assessor de Tony Blair, davant un gran públic, on hi havia Bill Clinton, va dir: "ara tots som thatcheristes". Si els laboristes anuncien que són thatcheristes, què en podem esperar? El Brexit és un gran exemple. Hi havia gent que se sentia abandonada. I fins a cert punt han estat abandonats. El neoliberalisme premia la gent a dalt de tot oblidant la gent que queda al darrere. No puc pensar en un sol país on no sigui cert. El mateix ocorre a Itàlia, amb la divisió entre el nord i el sud, o Àustria, que acaba d'escollir un canceller molt de dretes, o a Holanda, amb el partit de Geert Wilders. A Suècia, a Dinamarca o a Finlàndia, on no hi havia partits d'aquesta mena. Europa no era per a mi això.

O els EUA, que van escollir Trump. Hem de reconéixer alguns dels motius. Com el fonamentalisme de mercat, segons el qual ningú deu res a ningú, si no tens èxit és culpa teva o tenir un sistema sanitari universal és socialista. La seva va ser una victòria que pocs van preveure. No em va sorprendre quan Trump va guanyar. Sé que molta gent no ho va preveure i jo vaig votar Hillary Clinton -perquè puc votar als dos llocs-, però no em va sorprendre en absolut. Perquè la gent que el va votar són blancs, gent gran. I ser blanc és tot el que els queda. Puc ser pobre, puc no tenir educació, puc no tenir una bona feina, o no tenir cap feina, però sóc blanc. No sóc negre ni latino, i fins i tot això m'ho estan prenent.

A la roda de premsa heu senyalat l'augment del pressupost de defensa. Una traïció a allò que va prometre en campanya

El fiscal general, però també els secretaris de Comerç, Educació, Sanitat, Medi Ambient, tots ells són per destruir els departaments que han estat escollits per dirigir. La seva única idea és incrementar el pressupost de defensa, per al Pentàgon, i reduir els pressupostos que tenen a veure amb el benestar o el medi ambient o qualsevol cosa que acostumava a fer el govern federal. Així que no és sorprenent que aquest pressupost estigui augmentant perquè té una agenda bel·ligerant. Em preocupa molt Corea del Nord, espero que la gent al seu voltant sigui capaç de contenir-lo. I espero que puguin prevenir el fet que el president sigui capaç de controlar les armes nuclears. Però no estem segurs.

També veiem tensions amb la Xina i Rússia

Rússia ha estat prop de Trump durant anys. Ha rebut diners de Rússia. Té certament vincles i obligacions cap als russos. No ens hem de sorprendre pas, d'això. El senyor [Robert] Mueller, el fiscal [especial del cas], aviat, espero, ho anunciarà tot d'un sol cop perquè això tindrà un impacte. Si es fa a poc a poc la gent s'hi acostuma. Sabem que a la Trump Tower, als apartaments de luxe, hi viuen molts oligarques russos. Hi ha algún motiu darrere d'això?

Pel que fa a Trump, no crec que hagi viatjat gaire abans de ser president, excepte per països com Rússia. El seu programa és America First, tallar els vincles amb Àsia, i l'acord comercial, que possiblement sigui una bona cosa. Però també de l'acord del canvi climàtic, l'únic país del món. Trump està en posició per fer-ho i a la gent que ha votat per ell no li importa, perquè mai ha estat fora dels EUA i no tenen cap coneixement de la resta del món.

Formeu part del DiEM25, el moviment creat per Yanis Varoufakis

Coneixia Yanis abans que es convertís en Yanis Varoufakis, per dir-ho així. Em va preguntar formar part del consell assessor. Vaig acceptar. Estic a favor de la idea d'un gran moviment europeu, democràtic i d'esquerres. Si no el tenim, el perdrem davant les tendències de dretes de la Comissió Europea i el Consell Europeu. Ara no tenim cap manera de controlar aquest sistema, que s'alinea amb les elits. Un moviment d'aquestes característiques és un pas molt important per evitar-ho. Per això vaig decidir unir-me al consell assessor. El pobre Yanis viatja ara tot arreu donant xerrades i no dóna abast. Té molta energia, és sincer, i tenia tota la raó quan va plantar cara sent ministre de Finances. Malauradament, el govern de Syriza no es va posar al seu darrere. Ara el que ha passat tardarà generacions en ser reparat. Yanis és un patriota grec i d'Europa.

Si em permet, m'agradaria parlar del canvi climàtic...

Si us plau, endavant

El moviment per la pau ha de moure's en un context més ampli. La globalització no és un gran moviment en el qual tothom és feliç i agafats de la mà marxen cap a la terra promesa. És un moviment governat per les corporacions, el fonamentalisme de mercat, els bancs. Prenen el millor i deixen la resta. Això ha de ser incorporat al moviment per la pau, del contrari es dóna oxígen al populisme, a la mentalitat d'haver estat deixat darrere que van portar a l'elecció de Trump o la pujada d'aquests partits de dreta.

L'altre factor en aquest context és el canvi climàtic. Si es vol canviar la situació dels refugiats, s'ha de recordar que no es tracta només de la pobresa al sud i la riquesa al nord la que impulsa aquest moviment. És també el fet que s'està convertint en gairebé impossible en viure en alguns llocs al sud. La majoria de la gent vol quedar-se on són, i ho fan si poden. Però no ara. Perquè el canvi climàtic està destruint les reserves d'aigua de molta gent, incloent-hi els grangers sirians, la capacitat de produir aliments. Els grangers sirians vivien al norest de Síria, que era el cinturó alimentari, van marxar perquè van tenir tres anys de sequera. I van tenir tres anys de sequera a causa d'una presa construïda per Turquia que feia minvar l'arribada d'aigua. Israel fa el mateix amb Palestina des de fa anys: una provocació constant per al món àrab. La pregunta és si podran romandre on ara són. L'any passat es van assolir temperatures de 53 i 54ºC en algunes parts d'Orient Mitjà. Els europeus no han tingut cap debat sobre això. Tot el que han fet és pagar per mantenir-los allà. Però això no funcionarà sempre. Hem de tenir un debat seriós. Posem els guàrdies de Frontex a les fronteres amb metralladores per matar qualsevol que tracti d'arribar? No sé què en pensen. Però no pensen seriosament aquesta situació, i és necessari que hi hagi un debat a Europa. Això és part del context que el moviment per la pau ha de tenir en compte.

Abans heu mencionat que el canvi climàtic pot tenir un impacte a la política, per exemple en el gihadisme

Si ets un granjer sirià i has hagut d'abandonar la teva terra perquè has tingut tres anys de sequera i no tens res a vendre, què fas? Marxes a la ciutat, a Damasc, on trobaras molta gent, gent de tota mena, probablement gihadistes que li oferiran un salari, tres àpats al dia i un objectiu a la vida. Per què no unir-s'hi? Què fer? Si estas morint-te de gana, no tens feina i no pots ocupar-te de la teva família, aleshores dius: entesos, endavant. És sabut que aquesta mena de reclutament té lloc quan la gent és desplaçada. Uns quants se'n van cansar, de ser gihadistes. La pregunta és: de quantes opcions disposa aquesta gent? Ens sorprèn, però no hauria de sorprendre'ns.