El Suprem nega a la CGT el dret al patrimoni que Franco va espoliar a la CNT

SARAGOSSA.- La CGT "no és hereva de la CNT" dels anys 30. El Tribunal Suprem ha curtcircuitat la possibilitat que la Confederació General del Treball pugui recuperar una part del patrimoni que el franquisme va espoliar després de la guerra civil a la Confederació Nacional del Treball en avalar la resolució amb la qual, amb aquest mateix argument, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ja li va negar l'accés a 2007.

La Sala Tercera del Suprem ha rebutjat el recurs en què 151 entitats i federacions agrupades en la CGT li sol·licitaven que revoqués l'acord pel qual el Consell de Ministres va rebutjar el 20 d'abril de 2007 les seves al·legacions contra la resolució per la qual el govern estatal havia resolt, el 24 de novembre de 2006, les sol·licituds de reintegració i de compensació pel patrimoni sindical confiscat per la dictadura. La sentència tanca un dels serrells de la peculiar relació que, entre rumors de reunificació mai confirmats, mantenen les organitzacions anarcosindicalistes després de l'escissió de 1979.

Aleshores, els sectors de la militància cenetista favorables a participar en les eleccions sindicals i en els òrgans de representació laboral es van escindir en el que més tard seria la CGT, mentre la CNT històrica, partidària d'altres formes d'acció sindical, manté el seu rebuig a aquestes vies. Aquesta escissió va donar lloc a un plet per la denominació oficial que el Suprem va tancar el 1989, i el Tribunal Constitucional va resoldre tres anys després, en atorgar la titularitat de les històriques sigles anarcosindicalistes a la central que llavors liderava Vicente Villanueva.

No obstant això, una cosa era l'assignació de les sigles i una altra les aspiracions per recuperar l'enorme patrimoni que el franquisme va intervenir després de la guerra civil a la central anarcosindicalista, que el 1936 era, amb més d'un milió i mig d'afiliats, el principal sindicat de l'Estat juntament amb la UGT.

Tres dècades després que l'Estat regulés per llei la devolució d'aquest espoli, l'incompliment del qual han constatat tribunals com l'Audiència de Saragossa, CNT, que valora en uns 90 milions d'euros els edificis confiscats, només ha pogut recuperar 16 immobles el valor just dels quals suma 1,5 milions, molt inferior a l'assignat a organitzacions inexistents el 1939 com el sindicat CCOO i algunes patronals.

Les federacions de la CGT sostenien en la seva demanda "que a data 13 de setembre de 1936 i fins a 1989 estaven -o són ara successores d'elles- confederades en la Confederació Nacional de Treball (CNT)". No obstant això, el Suprem recull els arguments de l'Advocacia de l'Estat, la UGT i la mateixa Confederació Nacional del Treball i avala la "interpretació jurídica" amb què el Govern espanyol sosté que "la CGT, com a organització, no és titular de cap dret sobre el patrimoni sindical històric que en el seu dia hagués format part de la Confederació Nacional del Treball (CNT), ja que no és hereva de la CNT".

No obstant això, algun indici apunta que la batalla jurídica pot continuar, ja que la CGT sosté que el govern espanyol li va causar "una greu indefensió de rellevància constitucional" a l'obligar-la a identificar els béns que reclamava en lloc de pronunciar-se sobre el seu dret a recuperar-los i , després, obrir un expedient per determinar quins li corresponien.

D'altra banda, el Suprem ratifica en la sentència una doctrina que dificulta la recuperació del patrimoni espoliat a la pròpia CNT: "Són les organitzacions sindicals, i no els ens de caràcter sindical afiliats o associats a elles, les titulars dels drets de reintegrament i de compensació ". És a dir, que només les centrals -encara que es tracti d'organitzacions federals- i les seves successores tenen personalitat jurídica per reclamar el patrimoni espoliat pel franquisme, tesi que va impedir fa uns mesos que la Federació Local Obrera de Sindicats de La Corunya de CNT pogués recuperar un cèntric edifici i la impremta sindical d'aquesta ciutat gallega.

Es dóna la particularitat que la Federació Local Obrera de La Corunya, antecessora de l'actual i propietària d'aquestes finques des de 1932, és anterior a la CNT: va ser creada el 1871, va celebrar el seu primer congrés a 1882 i es va unir a la federació anarcosindicalista quan aquesta va ser fundada el 1910. No obstant això, "no entenem que la federació recurrent hagi acreditat la independència de la CNT", van concloure els magistrats, que destaquen com diversos informes d'organismes franquistes es refereixen a l'entitat com "afecta la CNT" .