El Suprem manté les ordres de detenció contra Puigdemont i el suplicatori a l'Eurocambra

La Sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat les dues resolucions dictades els passats mesos de gener i març respectivament per les quals l'instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, va acordar mantenir les ordres nacionals, internacionals i europees de detenció contra el 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els exconsellers exiliats Antoni Comín, Clara Ponsatí i Lluis Puig.

Manté també la seva petició de suplicatori al Parlament Europeu perquè suspengui la immunitat corresponent als europarlamentaris Puigdemont i Comín.

En les resolucions donades a conèixer aquest dilluns, la Sala d'Apel·lació de l'alt tribunal desestima els recursos plantejats pels quatre recurrents contra les citades actuacions, en els quals sol·licitaven que es deixessin sense efecte aquestes ordres de detenció que consideraven incompatibles amb les immunitats que els corresponen com a eurodiputats a Puigdemont i a Comín.

Dimecres passat, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van defensar en vista pública a competència i arguments utilitzats per Llarena. Per part seva, la defensa dels líders independentistes va argumentar la falta de competència de l'instructor per no tractar-se ja d'aforats —ja no són membres del Parlament ni del Govern de la Generalitat— i perquè considera que l'òrgan emissor de totes les peticions hauria d'haver estat el Ministeri de Justícia.

Tan sols uns dies després, el Suprem contesta que, tenint en compte que els recurrents han estat processats per fets que poden ser constitutius de delictes greus i que "s'han posicionat en situació de rebel·lia", "les ordres de cerca, detenció i ingrés a la presó han de considerar-se justificades, en ser absolutament necessàries amb vista a assegurar l'acció de la Justícia, que no sols exigeix la possibilitat de practicar diligències, sinó garantir que els processaments es trobin a la disposició del tribunal".

Així mateix, explica que l'existència de les ordres de detenció que s'impugnen no han impedit als recurrents aconseguir la condició efectiva d'europarlamentaris, ni tampoc assistir a les sessions del Parlament.

L'aforament va arribar després de les ordres de cerca

S'ha sol·licitat al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat dels recurrents que tenen la condició d'europarlamentaris

La Sala analitza l'abast de les immunitats i subratlla que els recurrents obliden que en aquest cas "no es tracta de l'emissió d'una ordre de detenció contra un europarlamentari, sinó de l'adquisició d'aquesta condició per unes persones contra les quals, amb anterioritat a aquest moment, s'havien emès ordres de detenció, per la presumpta comissió de fets que podien ser constitutius de greus delictes".

I, en aquestes circumstàncies, –indica la Sala– el TJUE va entendre, en la seva sentència de 19 de desembre de 2019, que és possible que un tribunal intern, si ho considera necessari, mantingui la situació de presó provisional prèviament acordada respecte d'una persona que ha adquirit amb posterioritat la condició d'europarlamentari, sempre que, al més aviat possible sol·liciti al Parlament la suspensió de la immunitat.

Referent a això, el Suprem afirma aquest dilluns que això és precisament el que s'ha fet a la present causa, en la qual, mantenint les ordres de cerca, detenció i ingrés a la presó, ja s'ha sol·licitat del Parlament Europeu la suspensió de la immunitat dels recurrents que tenen la condició d'europarlamentaris i que es troben en el territori d'un altre Estat membre.

La Sala recorda que el processament dels recurrents es va acordar abans que adquirissin la condició de membres del Parlament europeu.

En aquesta línia, afirma que "no s'aprecia contradicció amb el dret europeu, en la mesura en què en el dret intern es reconeixen als europarlamentaris les mateixes immunitats dels parlamentaris nacionals, i que, és el mateix dret europeu el que es remet a la regulació de cada Estat. Tampoc amb la finalitat reconeguda a les immunitats, ja que no pot considerar-se persecució arbitrària pertorbadora de la funció del Parlament l'acció de la justícia d'un Estat membre, iniciada amb molta anterioritat a l'adquisició de la condició de parlamentari i per fets que res tenen a veure amb les seves funcions com a tal", afegeix.

L'acció de Justícia per sobre d'una absoluta immunitat

El tribunal assenyala a més que la finalitat de la immunitat és garantir que l'eurodiputat pugui exercir lliurement el seu mandat sense ser objecte de persecucions polítiques arbitràries, operant com una garantia de la independència i integritat del Parlament.

"Però no tenen com a finalitat establir una absoluta immunitat enfront de l'acció de la Justícia, amb major raó quan es tracta de fets i de processos anteriors a l'adquisició de la condició d'europarlamentari, i sense que aquells presentin cap relació amb les funcions que se li assignen com a tal. Dit d'una altra forma, l'acció justificada de la Justícia no pot ser valorada com una persecució política arbitrària", subratllen els magistrats.

Els magistrats subratllen que l'acció justificada de la Justícia no pot ser valorada com una persecució política arbitrària

En conseqüència, conclou que no pot valorar-se d'igual forma la situació de qui és perseguit judicialment després de ser triat parlamentari, que la dels qui, havent-se incoat ja el procediment penal per fets no relacionats amb aquelles funcions, adquireix després aquella condició.

En ambues resolucions que va dictar en passat mes de gener, Llarena va ratificar l'ordre de detenció en territori espanyol, on si els líders independentistes fossin arrestats no els aconseguiria la immunitat en estar ja processats i no es requeriria suplicatori.

Així mateix, va demanar a Bèlgica que deixés sense efecte els terminis per a resoldre sobre les euroordres fins que el Parlament Europeu decideixi sobre els suplicatoris, alguna cosa que nou mesos després encara no s'ha produït.