El Suprem demana informació sobre més dirigents independentistes

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena  amplia les investigacions per rebel·lió sobre més personalitats sobiranistes.  Ha demanat a la Guàrdia Civil que elabori un informe que reculli el posicionament dels integrants del Comitè Estratègic creat per dur a terme les actuacions del 'procés', i que estaria format hipotèticament per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, a més d'altres dirigents de les formacions independentistes, com la número dos d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Marta Rovira, la dirigent de la CUP, Anna Gabriel, i els magistrats Santi Vidal i Carles Viver Pi-Sunyer.

Així ho ha acordat el magistrat en una providència, per aparèixer aquest comitè en el document 'Enfocats' trobat, suposadament, durant un escorcoll ordenat pel Jutjat nombre 13 de Barcelona. Una cop tingui els resultats de la recerca, el jutge  estudiarà si imputa a més persones, com Marta Rovira.

En tot cas, fonts del Suprem apunten al fet que les noves diligències no es dirigeixen personal o concretament contra la secretària general d'ERC ni contra cap persona, sinó, en principi, es limiten a demanar 'dades objectives' a la Guàrdia Civil.

La intenció del jutge és saber si va haver-hi un acord per a la independència entre representants del PDeCAT, ERC i les entitats de la societat civil Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Omnium Cultural, i també conèixer el paper en aquests actes de les persones ja imputades en la causa o unes altres, per exemple les que formessin part de l'anomenat Comitè Estratègic.

El document 'Enfocats' estableix la coordinació d'un hipotètic govern de transició, el qual tindria un comitè estratègic i un comitè executiu. El comitè estratègic, segons la investigació estaria format pel president i el vicepresident del Govern, així com els presidents i portaveus dels grups parlamentaris independentistes, entre ells la diputada de la CUP Anna Gabriel. També participarien presidents i secretaris generals dels partits polítics independentistes, com és el cas de Marta Rovira i els presidents i vicepresidents de l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis Per a la Independència (AMI).

El jutge vol saber si les esmentades entitats i partits volien "compartir una estratègia per aconseguir la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya" i en quins actes concrets es va plasmar el seu hipotètic pla. Llarena torna, significativament, sobre si l'acord entre organitzacions incloïa "mobilitzacions" públiques i possibles actes "violents" i si s'havien utilitzat fons públics en iniciatives prohibides pel Tribunal Constitucional, com podria ser el dissenys de campanyes, l'edició de vídeos, cartells i paperetes, la compra d'urnes.

Llarena insisteix i demana informació  "individualitzada" i "seqüencial" sobre possibles actes violents comesos en el context del procés independentista.

Fa referència concreta al conseller d'Interior, Joaquim Forn, en tant que responsable de les forces de seguretat catalanes, i torna a citar els delictes de rebel·lió, sedició, prevaricació i malversació, en els que podrien estar implicats els investigats a la causa o altres nous imputats.