Vuit mercats municipals de Catalunya que són una joia arquitectònica
Més enllà de la seva funció com a equipaments de comerç de proximitat, s'han convertit també en espais per descobrir el patrimoni arquitectònic català
Barcelona-
A Catalunya, alguns mercats municipals ocupen edificis que formen part de la història i del patrimoni dels seus municipis. Són espais on les parades de fruita, peix, carn o productes locals conviuen amb estructures de ferro, vitralls, ceràmica, maó vist i altres elements arquitectònics que expliquen una part de la història de les ciutats i pobles on es troben. Més enllà de la seva funció com a equipaments de comerç de proximitat, aquests mercats s'han convertit també en espais per descobrir el patrimoni arquitectònic català. Aquesta és una selecció de vuit mercats municipals de Catalunya que són una autèntica joia arquitectònica.
Mercat de la Independència de Terrassa
El Mercat de la Independència de Terrassa és un dels edificis modernistes més emblemàtics de la ciutat i un dels mercats municipals històrics de Catalunya. Es va inaugurar l'any 1908, després de quatre anys d'obres, i el projecte va anar a càrrec dels arquitectes Antoni Pascual i Carretero i Melcior Vinyals. L'edifici ocupa tota una illa i destaca per la seva singular planta triangular, amb tres grans naus disposades en forma de ventall.
Mercat Municipal d'Arenys de Mar
El Mercat Municipal d'Arenys de Mar (Maresme) es va construir entre 1925 i 1928 segons el projecte de l'arquitecte Ignasi Mas i Morell. L'edifici combina elements modernistes i noucentistes i està especialment caracteritzat per la seva estructura metàl·lica i la monumental façana de maó vist i pedra. Està protegit com a BCIL i forma part del patrimoni arquitectònic d'Arenys.
Mercat de Sants
El Mercat de Sants és un dels mercats municipals històrics de Barcelona i un dels exemples més destacats de l'arquitectura modernista vinculada als equipaments públics de la ciutat. L'edifici actual es va inaugurar l'any 1913 i és obra de l'arquitecte Pere Falqués, autor també d'altres construccions emblemàtiques de Barcelona. El mercat presenta una estructura de ferro i una façana de maó vist, amb elements ornamentals que combinen funcionalitat i estètica.
Mercat Municipal de Sant Just Desvern
El Mercat Municipal de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) és un edifici construït el 1922 per l'arquitecte Marcel·lià Coquillat. La façana està inspirada en el Modernisme i combina maó, pedra i rajola ceràmica vidriada, procedent de la fàbrica Pujol i Baucis d'Esplugues. A l'interior de la planta superior encara es conserven les encavallades originals de fusta de la coberta. L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local i continua tenint ús productiu com a mercat.
Mercat Central de Reus
El Mercat Central de Reus és un cas diferent dels grans mercats modernistes. L''edifici actual es va inaugurar el 1949 i és obra de l'arquitecte municipal Antoni Sardà. El projecte inicial es remunta a 1934, però la Guerra Civil va interrompre les obres. L'edifici actual és considerat una aportació destacada del racionalisme modern. La reforma dels anys noranta va modernitzar l'interior però va mantenir l'estructura monumental. Actualment continua funcionant amb prop de 4.000 metres quadrats dedicats a la venda de producte fresc.
Mercat del Centre de Vilanova i la Geltrú
El Mercat del Centre de Vilanova i la Geltrú, també conegut com a Mercat de l'Onze de Setembre, es va inaugurar el 1941 després d'un llarg procés que havia començat el 1929. El projecte definitiu és obra de l'arquitecte municipal Josep Maria Miró i Guibernau, que el va desenvolupar a partir de 1935. L'edifici respon als criteris de l'arquitectura racionalista i és considerat una de les obres singulars de Miró i Guibernau. Actualment continua funcionant com a mercat municipal i disposa de 78 llocs de venda.
Mercat del Lleó de Girona
El Mercat del Lleó és més recent que els mercats modernistes, però és hereu dels mercats medievals i moderns de Girona. L'edifici actual es va construir entre 1941 i 1944, a la plaça Calvet i Rubalcaba, segons un projecte en què van intervenir Ricardo Giralt i Juan Gordillo. Es va inaugurar el novembre de 1944 i continua funcionant com a mercat municipal, amb una seixantena de parades de producte fresc.
Mercat Municipal d'Amposta
El Mercat Municipal d'Amposta és un exemple interessant de l'arquitectura de postguerra. Es va inaugurar el 1947 i és obra de l'arquitecte Francesc Ubach Trullàs. L'edifici, d'estil noucentista, ocupa tota una illa i té una gran nau rectangular amb estructura metàl·lica i una claraboia longitudinal. Un dels elements més singulars són els vitralls emplomats que l'artista Bronson Shaw va crear el 1990, amb motius relacionats amb els paisatges i els ocells del Delta de l'Ebre.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.