Volar en parapent, una via extrema per travessar la frontera que provoca la primera víctima mortal a Ceuta

La frontera de Ceuta suma una nova tragèdia. Un jove subsaharià va morir aquest divendres en precipitar-se a l'aigua mentre intentava entrar a la ciutat en parapent, a l'entorn de l'espigó de Benzú. És la primera víctima mortal documentada a Espanya d'un intent d'accés per aquesta via, que reflecteix com les persones, davant la falta d'alternatives legals, recorren a mètodes cada vegada més perillosos per arribar a Europa.

El succés es produeix tot just una setmana després de l'arribada nedant de milers de migrants a la ciutat autònoma. Encara que l'ús del parapent per intentar accedir a territori espanyol no va començar aquest estiu. Els primers casos documentats es remunten a Melilla el 2022 i a Ceuta l'octubre del 2025.

A més, el juliol passat, dos joves sudanesos van morir en territori marroquí després d'enlairar-se des de la muntanya Dona Morta, amb la intenció d'arribar a Ceuta. Unes morts que l'organització Mundo en Movimiento considera "absolutament evitables" i reclama que l'única manera d'evitar noves tragèdies passa per "habilitar vies segures i legals" per als que necessiten protecció internacional.

Mentrestant, a l'entorn de la frontera segueixen concentrant-se persones que busquen una oportunitat per creuar. A la zona de la Dona Morta, una muntanya propera a Ceuta, hi ha actualment diversos assentaments de joves subsaharians que intenten accedir a la ciutat per totes les vies possibles, entre elles el parapent, segons informa El Faro de Ceuta.

Per a Border Resistance, recórrer a aquesta via d'entrada és "un reflex de la desesperació" dels que fa mesos, i fins i tot anys, que busquen una sortida. L'ONG lliga aquests intents d'entrades amb el fet que entre abril i maig d'aquest any "van ser deportats centenars de sol·licitants d'asil de diferents nacionalitats" i denuncia que moltes d'aquestes persones segueixen necessitant protecció internacional pel que seguiran intentant creuar la frontera. També alerta de les "violacions de drets humans" que pateixen els migrants subsaharians que romanen al Marroc.

"Fugen de guerres, fugen de la misèria i fugen de la misèria de les guerres. No és que escapin de la pobresa, perquè tu pots ser pobre i viure dignament, però aquestes situacions d'arribar a Castillejos i estar esperant dies i dies per intentar saltar la tanca o entrar per altres mitjans, això és una fugida de la misèria. Prenen mesures desesperades davant situacions humanes desesperades", explica Olga Hernández de Paz, advocada i portaveu d'Extranjeristas en Red.

La jurista rebutja a més relacionar aquests intents d'entrada amb la recent sentència del Tribunal Suprem sobre les devolucions en frontera. "Sempre hi ha persones a l'altre costat intentant creuar perquè segueix havent-hi guerres i misèria", assenyala. Encara que considera que la instal·lació de barreres flotants de contenció per part del Govern estatal pot dificultar l'encreuament nadant en afegir un obstacle físic, no creu que això es tradueixi en un augment de les arribades en parapent ni que la decisió del Suprem hagi incentivat més intents d'entrada. "Les arribades no tenen res a veure amb la sentència perquè el Suprem no diu que qui creui la frontera obtingui una targeta de residència", subratlla.

La resolució es limita a aclarir quin procediment ha d'aplicar-se en funció de les circumstàncies en les quals es produeix l'entrada. "Quan existeix un lloc fronterer habilitat o un impediment reconegut, pot aplicar-se l'expulsió en frontera -conegut com a devolució en calent-. Si no existeix, ha d'obrir-se un procediment de devolució -procés més llarg, amb el suport d'advocats-. Però aquest procediment també pot acabar amb la devolució de la persona. Per tant, no crec que pugui establir-se una relació entre aquest cas del parapent i la sentència del Tribunal Suprem", conclou.