La vaga de les biblioteques s'estén arreu de Catalunya per reclamar més personal i més recursos: "No és un problema només de Barcelona"

Les protestes del sector bibliotecari, que inicialment van esclatar a la xarxa de biblioteques de Barcelona, han fet un salt i s'han convertit en una mobilització d'abast nacional. El que va començar com una vaga vinculada al Consorci de Biblioteques de Barcelona i al personal de la Diputació de Barcelona s'estén ara a biblioteques municipals d'arreu de Catalunya, en una protesta que els treballadors defineixen ja com "una vaga de sector".

La complexitat del sistema bibliotecari català explica, en part, l'evolució del conflicte. El servei de biblioteques a Catalunya depèn de diferents administracions: els ajuntaments, les diputacions i, en alguns territoris, la Generalitat. Aquesta estructura fragmentada ha fet que durant anys les condicions laborals hagin estat desiguals i disperses segons cada territori i categoria professional. Tot i això, les reivindicacions han acabat unint auxiliars, bibliotecaris, tècnics i directors de biblioteques sota un mateix paraigua de protesta.

Més d'un mes de protestes 

Les primeres protestes les van iniciar les bibliotecàries que depenen del Consorci de Biblioteques de Barcelona. Poc després, el 21 d'abril, el personal bibliotecari de la Diputació de Barcelona es va sumar a les mobilitzacions. A partir del 25 d'abril, les dues vagues van començar a coincidir en dissabtes, amb convocatòries indefinides.

Ara bé, el conflicte ha fet un nou pas després d'una assemblea celebrada el cap de setmana passat, en què es van reunir més d'un centenar de professionals de biblioteques de tot Catalunya. La trobada va evidenciar la demanda d'ampliar la cobertura de la vaga a personal que fins ara no estava inclòs en les convocatòries, especialment auxiliars i treballadors municipals. D'aquesta manera, la protesta ja no afecta només el Consorci o la Diputació de Barcelona, sinó també personal municipal de tot Catalunya.

Segons explica la delegada sindical de la CGT de les biblioteques de la Diputació de Barcelona, Laura Solà, en declaracions a Públic la protesta ha deixat de ser una qüestió local per convertir-se en una reivindicació de tot el sector bibliotecari. "No és un problema només de Barcelona", explica. 

La principal demanda del sector és l'actualització de la llei del sistema bibliotecari català, vigent des de 1993, i especialment del decret de 1999 que regula els serveis i els perfils professionals de les biblioteques públiques. Consideren que la normativa ha quedat "completament obsoleta" després de més de 20 anys de transformacions socials, tecnològiques i culturals.

Els treballadors reclamen que es redefineixin les categories professionals i que s'incorporin nous perfils adaptats a les necessitats actuals dels equipaments culturals. També exigeixen la revisió del mapa de biblioteques, que data del 2014, i dels estàndards de biblioteques públiques aprovats el 2008. Segons denuncia Solà, aquests estàndards fixen ràtios de personal insuficients, "fet que provoca una manca de treballadors a moltes biblioteques".

Precisament la falta de personal és una de les grans denúncies del sector, que reclama més inversió pública i més recursos humans, però també millores en les condicions laborals. Entre les qüestions més repetides hi ha les jornades extenses i la dificultat per conciliar vida laboral i personal.

A més, el col·lectiu denuncia la bretxa salarial de gènere. Segons explica Solà, moltes professionals de biblioteques cobren menys que altres treballadors de la mateixa administració amb responsabilitats i categories similars. El sector, altament feminitzat, considera que aquesta situació és conseqüència d’una precarització històrica vinculada als orígens de la professió bibliotecària.

Pel que fa a les mobilitzacions, la vaga es planteja principalment divendres i dissabtes, adaptant-se a les particularitats de cada biblioteca. Alguns equipaments no obren dissabte, mentre que en altres casos és precisament el dissabte quan l’aturada té més impacte. L'objectiu és que cada municipi pugui concentrar les protestes en el dia que tingui més visibilitat.

Una gran mobilització conjunta

Paral·lelament, els sindicats convocants -CGT i la Intersindical- preparen una gran mobilització conjunta a nivell de Catalunya. La intenció és coordinar-la amb altres protestes de serveis públics, especialment del sector educatiu, per visualitzar un malestar compartit entre col·lectius fortament feminitzats i sotmesos, segons denuncien, a una manca crònica d’inversió.

Solà interpreta les protestes del sector bibliotecari com "el resultat d'un desgast acumulat en molts serveis públics". "Després dels processos d'estabilització laboral dels últims anys —que van permetre consolidar moltes places d'interins—, molts treballadors han perdut la por a mobilitzar-se", explica la responsable sindical, que considera que la manca de personal, la sobrecàrrega de feina i la falta de dotació de recursos humans són problemes "compartits per diversos àmbits de l'administració pública".

El que va començar com una protesta focalitzada a Barcelona ha acabat articulant una reivindicació de tot el sistema bibliotecari català, amb la voluntat de forçar una revisió del model i de les condicions laborals d'un sector que considera que fa massa anys que funciona amb normes i recursos del passat. Entre els objectius finals de les protestes, hi ha la creació d'un conveni col·lectiu "que ordeni i iguali tot el sector, independentment del municipi", conclou Solà.