Temporada de bolets a Catalunya: on trobar cada espècie als boscos catalans aquesta tardor?

Catalunya compta amb una gran diversitat de boscos i paisatges que, quan les condicions meteorològiques són favorables, permeten trobar una àmplia varietat de bolets. Les grans extensions de pinedes del Pirineu i el Prepirineu, els boscos d'avets i pi negre de les zones més elevades o els alzinars i fagedes d'altres comarques ofereixen hàbitats diferents per a cada espècie. Enguany la temporada no ha començat de la millor manera i el canvi climàtic segueix fent estralls al territori, però si alguna cosa positiva tenen els temporals dels darrers dies és que hauran ajudat a la proliferació micològica.

La Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès, l'Alt Urgell, el Solsonès, la Garrotxa i el Pallars Sobirà són alguns dels principals territoris on sortir a buscar bolets, però també n'hi ha més enllà de les zones de muntanya, com el Maresme o el Montseny. Repassem comarca per comarca on trobar ceps, rovellons, pinetells, llenegues, moixernons, trompetes de la mort i altres espècies, i quins són alguns dels boscos i indrets més habituals per localitzar-los.

Ripollès

Al Ripollès hi trobem boscos especialment humits que, durant les bones temporades, poden regalar-nos bons cabassos de bolets. La frondositat dels boscos converteix la comarca en un territori idoni, que cada vegada pren més força com a destinació boletaire. Les muntanyes pirinenques i prepirinenques tenen una humitat i unes precipitacions suficients i ideals per afavorir-ne la proliferació, amb una tardor que habitualment comença força aviat i que també acostuma a allargar-se.

Podem trobar-ne pels voltants de localitats com Camprodon o Planoles, però també en molts altres punts del territori comarcal. Alguns dels indrets ideals són la vall de les Llosses i el bac de Setcases, així com els boscos madurs de pi negre de l'alta vall del Ter o la serra Cavallera. El més habitual a la comarca és el pinetell, present a bona part del territori, mentre que més cap al nord és una zona ideal per al cep. A la franja central s'hi fan carreteres i cap al sud també hi ha punts amb moixernons comuns, mentre que les trompetes de la mort es troben especialment al llarg de tota la frontera amb la Garrotxa i part d'Osona.

Cerdanya

Seguim amb un altre clàssic per a molts boletaires: la Cerdanya, una de les comarques boletaires per excel·lència. És especialment coneguda pels seus ceps, els Boletus edulis, un dels bolets més preuats, que aquí proliferen amb força, tot i que desapareixen quan comença a fer fred de veritat. Entre les condicions que afavoreixen la seva presència hi ha les nombroses pinedes de pi roig que trobem a la comarca.

La comarca disposa d'un espai obert molt gran, alhora envoltat de muntanyes amb relleus com els del Cadí-Moixeró, la Tossa Plana de Lles i el Puigpedrós. Els boscos de Guils-Fontanera són un dels millors llocs, gràcies als sòls silicis i al pi negre, així com la muntanya de Saltèguet, amb avets i pi negre. També s'acostumen a trobar molts ceps a la zona propera al túnel del Cadí. A banda d'aquests, també hi podem trobar pinetell i rovelló d'avet, així com carreteres o orella.

Berguedà

El Berguedà és també una de les comarques amb més prestigi i tradició boletaire de Catalunya. Els bolets es troben especialment a l'Alt Berguedà, on comença el Prepirineu, amb localitats tan emblemàtiques com Castellar del Riu i el seu entorn, on se celebra el tradicional concurs i Festa dels Bolets. La baga de Campllong i la zona del Pi de les Tres Branques són, precisament, alguns dels indrets més famosos per cercar-ne, a la falda de la serra de Queralt, a Berga.

Tot i que hi ha indrets més idonis i concrets per als més avesats, podem trobar bolets en bona part de les zones ombrívoles i boscoses, especialment entre els 1.000 i els 1.500 metres, en una comarca on la meitat de la superfície boscosa està formada per pinedes de pi roig. Al nord hi trobarem especialment rovelló pinetell i algun cep, precisament a la frontera amb la Cerdanya, mentre que al sud puntualment hi ha alguns indrets idonis per a la llenega. També són punts ideals per cercar i trobar bolets el terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, així com Cercs, Guardiola, Vilada o Bagà, a més de punts com Olvan o fins i tot Avià, a tocar de la capital.

Alt Urgell

Parlem ara de la comarca amb més hectàrees de superfície forestal de Catalunya, per la qual cosa ben segur que hi trobarem bolets. A l'Alt Urgell destaquen les pastures i les grans extensions de masses de coníferes, amb pi roig, pinassa, pi negre i avet. El seu relleu és particular, amb punts elevats del Cadí, les serres d'Odèn i el Port del Comte, així com la vall de Santa Magdalena.

Al nord de la comarca hi trobarem especialment ceps, tant als boscos de coníferes de muntanya com als sectors d'alzinar. Però la proliferació de bolets és variada a l'Alt Urgell, on també s'hi fa molta llenega, especialment a la part més meridional, així com pinetells, sobretot del centre cap al nord. Altres bolets que hi podem trobar són el carlet, als voltants de la Seu, o el moixernó, a punts centrals de l'est i de l'oest.

Solsonès

Més enllà dels trumfos i de la tranquil·litat característica d'aquesta comarca, al Solsonès hi trobarem diversos indrets ideals per buscar bolets. Tot i que els incendis han maltractat el sud d'aquest territori, la zona es recupera i, especialment al nord, hi podem trobar diverses espècies de bolets comestibles que consumim a casa nostra.

Al centre i al sud hi trobarem puntualment sobretot llenegues, mentre que el nord és més idoni per al moixernó, a la frontera amb l'Alt Urgell, i també per al pinetell, present a bona part d'aquesta zona i especialment tocant a la frontera amb el Berguedà. En aquest sentit, destaca especialment la serra de Busa, amb un relleu característic que permet allargar la temporada, però també les serres de Pratformiu i de Mitges.

Maresme

El Maresme és una de les comarques per excel·lència del mar i muntanya, amb una orografia i unes característiques particulars i úniques. Els boscos de l'Alt Maresme tenen prou humitat per trobar-hi bolets i són una de les zones més destacades per buscar-ne més enllà del Pirineu i el Prepirineu, gràcies a les pinedes de pi pinyoner i a les seves serralades a tocar de la Mediterrània. Hi podem trobar especialment pinetell i rossinyols, en aquest cas a la zona fronterera amb el Vallès Oriental, així com rovelló vinader, múrgoles i orellanes.

D'Arenys de Munt a Vilassar de Dalt, passant per Argentona, hi ha diversos municipis al voltant dels quals podem trobar aquest preuat menjar. Entre les zones amb més proliferació de bolets cal destacar els alzinars del Corredor, amb bolets al voltant del santuari, on també hi ha pi pinyoner, i la serra de Marina, igualment amb alzinars i pinedes. En tots dos casos podem arribar a superar els 500 metres, fins als 650 en el cas del Corredor.

Montseny

El Montseny és una altra de les zones més interessants per buscar bolets fora de les grans àrees boletaires del Pirineu i el Prepirineu. La diversitat de boscos i l'amplitud altitudinal del massís fan que hi puguem trobar diferents espècies segons l'època i l'hàbitat, des dels alzinars i rouredes de les cotes més baixes fins a les fagedes i pinedes de les zones més elevades.

Entre les espècies que hi podem trobar hi ha ceps, rovellons, pinetells, camagrocs, rossinyols i trompetes de la mort, especialment en zones boscoses i humides. La fageda, els alzinars i les pinedes de l'entorn del Turó de l'Home, el Matagalls i les valls del massís ofereixen diferents hàbitats boletaires. Municipis com Montseny, Viladrau, Arbúcies, Fogars de Montclús o Sant Esteve de Palautordera permeten accedir a diversos sectors del massís on la proliferació boletaire pot ser especialment interessant.

Pallars Sobirà

Al Pallars també podem trobar bolets amb facilitat, quan es donen les condicions, especialment al Pallars Sobirà. Parlem de la segona comarca de Catalunya amb més hectàrees de superfície forestal, només per darrere de l'Alt Urgell. En aquest cas, l'estampa la configuren boscos madurs i pastures amb una bona producció.

Al voltant de Sort, la capital, hi trobarem moixernons, un dels bolets insígnia de la comarca, especialment a la banda del Tuc de la Cometa. També hi podem cercar molts pinetells, sobretot cap al sud, així com ceps si tirem cap al nord. Al sud també hi destaquen els carlets i les llenegues. La mata de València és una zona ideal per trobar bolets gràcies a la seva vegetació i als seus arbres, en un bosc d'avets, i també destaca el bosc de Virós.

Garrotxa

La Garrotxa és una comarca que potser no té tanta població boletaire reconeguda, però on ben segur que també podem trobar-ne. En aquesta terra de volcans podrem cercar aquesta joia culinària als boscos planifolis, amb les seves fagedes i alzinars espectaculars. Més enllà d'omplir o no el cistell, l'encant d'aquesta comarca farà que l'experiència sigui especialment enriquidora.

A bona part de la Garrotxa podem trobar trompetes de la mort i, especialment al nord, també pinetells. Altres espècies habituals són la llenega, al centre-est, i carreteres, al sud-oest, així com múrgoles en diversos punts. La diversitat d'espècies és variada i podrem trobar bolets durant diversos moments de l'any, amb una temporada més primerenca a la meitat nord gràcies al caràcter prepirinenc.