Les temperatures rècord posen en risc les llars vulnerables: la calor ja és un problema de salut pública a Barcelona

El servei meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha confirmat una sensació que tothom ha tingut aquest darrer mes. Aquest juliol ha estat el més càlid –i un dels més secs– des que hi ha registres a Catalunya. Si ens atenem específicament a Barcelona, l'Observatori Fabra també ha registrat el juliol més càlid de la història, que compta amb una sèrie de 112 anys de dades. 

La calor s'ha fet present tant de dia com de nit. L'estació Barcelona - Can Bruixa ha registrat 26 nits tòrrides i ha superat les 21 del juliol del 2006. La de Barcelona - el Raval n'acumula 31, és a dir, n'hi ha hagut cada dia. És precisament als barris vulnerables on aquesta calor és més perillosa per a la salut, com ha evidenciat l'últim estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) Qui pot protegir-se de la Calor?.

La precarietat econòmica i habitacional, afegida a barris densos i amb manca de vegetació, agreuja l'impacte a la població de les onades de calor. Una de les dades de l'informe és que només el 39% de les llars amb rendes baixes de la demarcació de Barcelona es pot permetre tenir aire condicionat a casa, davant el 71% de les llars amb rendes altes, un factor que determina el risc de mort en episodis de calor extrema.

Per fer front a aquesta situació, el ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el passat 24 de juliol diverses mesures d'urgència a proposta de Barcelona en Comú i ERC. Els Comuns van proposar climatitzar 20.000 habitatges de llars vulnerables a través d'aires condicionats, bombes de calor i aerotèrmia, amb una dotació de 10 milions d'euros anuals durant quatre anys. ERC planteja un pla de formació i ocupació vinculat a l'adaptació climàtica dels habitatges.

La investigadora de l'últim informe d'IDRA i membre de l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (acTe), Eva Vilaseca, posa de relleu que "el nou clima ja ha arribat", una evidència que se sosté en què les temperatures, "sobrepassen les previsions més optimistes", afirma. Vilaseca urgeix a "prémer l'accelerador per adaptar les ciutats, l'economia i la forma d'organitzar-nos a la nova realitat climàtica". 

En el cas de Barcelona, l'experta aposta per combinar l'acció a tant a l'espai públic com a l'interior de les llars, així com un pla per al desplegament de les renovables a la ciutat, que ara és pràcticament inexistent. Més enllà de Barcelona, també demana una fiscalitat més justa, "com a mesura de reparació", per a sectors causants de l'efecte climàtic, com el de l'aviació.

La salut davant la calor: una qüestió de classe social

Barcelona ha arribat als 40º per primera vegada des que hi ha registres, una situació que la portaveu de Barcelona en Comú, Gemma Tarafa, va comparar amb les xifres d'aires condicionats a les llars barcelonines. "Només el 50% de la població té aire condicionat a la nostra ciutat. Som el país de la UE on més gent declara no poder pagar-se l'aire condicionat", va afirmar la portaveu del partit durant el ple municipal de juliol.  

La mesura de desplegar aires condicionats a llars vulnerables respon a una urgència que, segons Vilaseca, s'explica i té sentit perquè "hi ha una qüestió de classe". No tothom pot pagar-se'n la instal·lació, i no tothom pot després pagar-ne la factura. "El canvi climàtic determina les onades de calor, però el disseny urbà i, sobretot la renda, és el que acaba determinant quines persones concretes pateixen aquesta calor. És el que determina si et mors o no per la calor", apunta. 

A Catalunya les morts atribuïbles a aquest factor ja pugen fins a 544 durant 2026, segons el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo). En el darrer informe treballat per la investigadora explica que la població que més pateix la calor són les dones grans que viuen en habitatges mal aïllats, no es poden pagar l'aire condicionat i viuen en barris de renda baixa.

Per a Vilaseca, les defuncions "són la punta de l'iceberg", però la calor també provoca "ingressos hospitalaris, malalties, estrès i malestar", uns factors pels quals considera que "políticament s'ha de reaccionar entorn a la calor". L'experta valora positivament la política de la climatització a les llars vulnerables, però dubta que pugui acabi sent una mesura "d'oportunisme polític" que "repercuteixi a una part molt petita de la població i una política simbòlica", i no es despleguin mesures més estructurals. "En el moment d'urgència que vivim ja en tenim prou de programes pilots, ha d'anar acompanyada d'altres mesures", sosté.

Treure asfalt, climatitzar llars, desplegar renovables i fiscalitat

"És fonamental treure l'asfalt del carrer", indica Vilaseca, perquè provoca "l'efecte illa de calor". A una ciutat sobreesfaltada com Barcelona li costa molt refredar-se. "El més important que s'ha fet a Barcelona en aquest sentit són els eixos verds i les superilles", assegura l'experta. 

"Barcelona pateix de calor nocturna", ja que "és el que no deixa dormir i descansar". La pressió de calor continuada durant el dia i la nit "provoca acumulació d'estrès tèrmic, i acaba generant efectes negatius a salut", indica. La investigadora critica que "es van aplicar mesures estructurals quan es va iniciar el projecte de les superilles, però el nou govern no ha avançat en aquesta política". 

El PSC, de fet, va pactar amb Junts el 2022 aturar-ne la creació de noves fins que no se n'avalués l'impacte i un cop Collboni va assumir l'alcaldia, va centrar la política a recuperar els interiors d'illa de l'Eixample, un pla que va amb retard.

Per altra banda, Vilaseca també assegura que plantant arbres "no n'hi haurà prou, també s'ha de rehabilitar i climatitzar els edificis". Sobre els refugis climàtics, també en valora la quantitat de creats a Barcelona, però l'experta adverteix que "no pot ser la solució". "És com si a l'hivern enviéssim a tothom a un refugi climàtic, no té sentit. 

Calen polítiques a l'interior de les llars, i d'això no se'n parla perquè no s'ha entès la calor com un problema públic". L'experta en transició ecosocial anota que la majoria de les polítiques de rehabilitació, com provenen d'Europa, estan orientades al fred. De fet, tot just aquest juny han finalitzat les subvencions europees Next Generation per a la rehabilitació i climatització d'edificis, i encara no se n'ha anunciat cap que supleixi la seva funció.

Amb tot, Vilaseca assumeix que la transformació urbana és lenta, i comporta temps. La membre d'acTe demana que la climatització i rehabilitació vagi acompanyada d'un programa de desplegament massiu de renovables a la ciutat. "De tot el potencial de plaques fotovoltaiques que hi podria haver a Barcelona, només n'hi ha el 2,5% i això ens solucionaria el 60% del consum elèctric de les llars", assegura.

Per possibilitar tot això, al recent informe d'IDRA es planteja un Fons Climàtic Provincial, finançat amb l'excedent de l'energia renovable i amb el principi de "qui contamina, paga", per redistribuir recursos cap a les llars que tenen menys capacitat de protecció. La principal font de finançament seria a través de la fiscalitat i això també afectaria el sector de l'aviació i a les energètiques, tot i que l'experta considera que el concepte més correcte no hauria de ser "fiscalitat" sinó "reparació", pels danys fets durant tots aquests anys.

Ciutats, no saunes

Precisament la darrera setmana Artivist Network i Ecologistes en Acció van realitzar una acció al barri del Raval per denunciar que la calor ja constitueix una emergència de salut pública, sota el lema Ciutats, no saunes.

Des d'Ecologistes en Acció exigeixen al govern municipal, que "deixi d'emetre missatges contradictoris" davant l'emergència climàtica i actuï amb coherència. Critiquen que, mentre l'ajuntament es posa medalles pel nombre de refugis climàtics amb què compta la ciutat mentre es potencien activitats que emeten enormes quantitats de CO₂, com el turisme de creuers o el trànsit aeri.

L'entitat alerta que si s'acaba produint l'ampliació de l'Aeroport d'El Prat que vol Salvador Illa, les emissions augmentarien un 45% i s'agreujaria la massificació turística. "Aquestes activitats contribueixen fortament a l'escalfament global i ens acosten encara més a l'abisme climàtic", es lamenten. L'entitat reclama, així, frenar l'ampliació de l'aeroport.