Entrevista a Gareth Gore"Tant de bo que la Santa Seu iniciï una investigació sobre les acusacions d'abús contra l'Opus Dei"

Gareth Gore és l'autor d'una documentada investigació sobre les activitats de l'Opus Dei, publicada a Espanya per l'editorial Crítica, amb el títol d'Opus i els subtítols Ingeniería financiera, manipulación de personas y el auge de la extrema derecha en el seno de la Iglesia católica. El periodista financer va estar reunit per espai d'uns 40 minuts amb el papa el passat 16 de març, fet que va ser interpretat com un gest insòlit per part de Lleó XIV, en un moment en què la Santa Seu està en ple procés d'estudi dels estatuts de l'organització. Gore assegura en aquesta entrevista, que va ser realitzada mitjançant correu electrònic en anglès i traduïda després per Público, que l'Opus Dei "és un projecte polític ocult darrere d'un vel d'espiritualitat".

Sobre la trobada al Vaticà, Gore assegura: "Hi vaig anar amb un únic objectiu: informar el papa Lleó XIV de forma completa, franca i sense embuts sobre els abusos de l'Opus Dei. No sabia com reaccionaria. Però la reunió va ser un èxit rotund. Va escoltar atentament tot el que vaig dir i va prometre llegir els documents que li vaig lliurar. Va fer moltes preguntes perspicaces. Va ser decisió seva fer pública la reunió i fer fotografies. Crec que volia enviar un missatge. Tinc esperança".

El periodista afegeix: "Tant de bo [I hope i és el verb utilitzat per Gore en anglès] que [la Santa Seu] iniciï una investigació completa i independent sobre totes les acusacions d'abús contra aquest grup". L'Opus Dei, després de la publicació del llibre de Gore, va elaborar un document que analitza diversos punts del treball, que en ocasions qualifica de falsos. Sobre aquest tema, Gore manifesta: "Qualsevol altra organització hauria respost a acusacions tan greus [com les recollides en el llibre] amb una investigació immediata i el compromís d'eradicar qualsevol irregularitat. No els interessa la veritat, sinó només protegir-se.

Quant de temps de la seva vida ha dedicat a la investigació sobre l'Opus Dei? Va arribar a aquest tema arran del col·lapse del Banco Popular el 2017? Podria resumir el procés que el va portar a escriure el llibre?

Mai em vaig proposar escriure un llibre sobre l'Opus Dei. Sóc periodista financer i tota aquesta història va començar amb el col·lapse del Banco Popular el 2017. Vaig informar sobre el col·lapse en aquell moment i vaig caure en el mateix parany que tots els altres periodistes, que van veure la fallida a través del prisma de la crisi bancària espanyola. Però molts aspectes de la història no em quadraven, així que vaig començar a indagar, inicialment com a afició, dedicant les meves tardes i caps de setmana a la investigació, i més tard a temps complet una vegada que vaig aconseguir un contracte per publicar el llibre. Vaig dedicar uns cinc anys a investigar la història.

Què és l'Opus Dei? Quina és la millor manera de definir aquesta organització? Quin lloc ocupa dins de l'Església Catòlica? Com de poderosa és?

L'Opus Dei és un projecte polític ocult darrere d'un vel d'espiritualitat. Oficialment, l'organització existeix únicament per ajudar els seus membres —catòlics «ordinaris»— a aprofundir en la seva fe i aspirar a la santedat a través dels seus actes quotidians. Però extraoficialment, aquesta història és només una façana que oculta el veritable propòsit del grup: infiltrar-se en els cercles del poder i utilitzar la seva influència per revertir el progrés. La militància és només per invitació i se centra en l'elit. A Espanya, la xarxa de l'Opus Dei abasta tots els àmbits de la societat civil: des del govern fins al poder judicial, els mitjans de comunicació, les empreses i l'acadèmia.

Com ha substituït l'Opus Dei al Banc Popular, al qual vostè descriu com el seu «caixer automàtic», després de la seva fallida, si és que ho ha fet? Quin és ara el caixer automàtic de l'Opus Dei, si és que en té un?

L'Opus Dei va perdre la seva principal font de liquiditat quan el Banco Popular va fer fallida el 2017. No obstant això, la xarxa empresarial oculta del grup continua molt activa. Posseeix milers de milions d'euros en actius immobiliaris dipositats en empreses fantasma controlades pels seus membres i controla indirectament centenars de fundacions amb grans patrimonis i participacions en innombrables empreses. Només ens vam assabentar de les connexions de l'Opus Dei amb el Banco Popular arran de la seva fallida; em sembla bastant possible que existeixin altres grans empreses, potser fins i tot bancs —fins i tot a Espanya— vinculats al grup.

En el seu lloc web, Opus Dei nega fonamentalment l'enfocament general del llibre i rebutja en particular la idea que l'organització tingui un «desig de diners i poder». També ha publicat un document de 101 pàgines que analitza diversos punts del llibre, que en ocasions qualifica de falsos. Entenc que vostè ha estudiat aquest document. Alguna de les seves objeccions és certa o precisa?

Les acusacions formulades en el llibre són extremadament greus. Detallo abusos i actes delictius, incloent-hi tracta de persones, frau, captació de menors, abús psicològic i emocional, administració de drogues a membres i l'ús de sessions de confessió i orientació espiritual per obtenir informació comprometedora sobre els seus membres. Qualsevol altra organització hauria respost a acusacions tan greus amb una investigació immediata i el compromís d'erradicar qualsevol irregularitat. L'Opus Dei simplement va respondre dient-me mentider. No li interessa la veritat, només protegir-se.

Quins són, en la seva opinió, els objectius últims de l'Opus Dei?

Escrivá va fundar l'Opus Dei com una posició reaccionària contra les forces progressistes que transformaven la vida dels pobres i oprimits a Espanya durant la dècada de 1930. Va inculcar en els seus seguidors la idea que formaven part del que ell va denominar «una milícia emergent» que lluitaria contra els «enemics de Crist», i els va encomanar específicament la missió d'infiltrar-se en els cercles del poder per aconseguir aquest objectiu. Aquests «enemics de Crist» es defineixen, en termes generals, com qualsevol que no estigui d'acord amb la política reaccionària del grup. L'objectiu de l'Opus Dei és derrotar qui hi discrepi.

A Espanya, l'Opus Dei també acumula poder a través de les seves inversions en educació: infantil, primària, secundària i superior. És aquest un aspecte clau de la seva estratègia? Quina importància té?

El grup gestiona gairebé 300 col·legis, dinou universitats, dotze escoles de negocis, més de 200 residències universitàries i innombrables clubs juvenils i campaments d'estiu. El que els estudiants —i molts pares— desconeixen és que en aquests llocs es capten activament a nens, alguns de tan sols deu anys, perquè es converteixin en membres. Opus Dei no hauria de ser responsable del benestar dels infants i joves. Insto el govern espanyol que iniciï una investigació exhaustiva sobre aquests abusos a les escoles de l'Opus Dei. He parlat amb molts exmembres que van treballar en aquestes institucions educatives i que estarien disposats a testificar.

Relacionat amb aquest tema

Dues escoles vinculades a l'Opus Dei es fusionaran en un únic centre per mantenir l'escolarització diferenciada per sexe

Públic

El Vaticà es troba actualment en un procés de reforma dels estatuts de l'Opus Dei. En la seva opinió, què preocupa al papa respecte a l'Opus Dei en aquest moment?

Per a l'Església Catòlica, és evident que té un greu problema amb l'Opus Dei. Aquest grup està acusat de greus abusos i delictes; diversos alts càrrecs de l'Opus Dei seran jutjats per tràfic de persones i greus delictes laborals a l'Argentina. Durant anys, el Vaticà ha desestimat els testimonis de les víctimes de l'Opus Dei, optant per la inacció. Però el pes de les proves és ara tan gran que ja no pot fer els ulls grossos. Crec que el papa Lleó XIV vol fer el correcte, per això em va convidar a escoltar les proves que he reunit. Tant de bo [ I hope és el verb utilitzat per Gore en anglès] que iniciï una investigació completa i independent sobre totes les acusacions d'abús contra aquest grup.

Com es va produir aquesta reunió amb el papa? Va ser a petició del Vaticà?

Vaig rebre una trucada telefònica informant-me que el papa havia sentit parlar de la meva feina i estava interessat a reunir-se amb mi. Naturalment, vaig acceptar. Ningú em va dir per endavant de què volia parlar ni quina seria l'agenda de la reunió. Hi vaig anar amb un únic objectiu: informar el papa Lleó XIV de forma completa, franca i sense embuts sobre els abusos de l'Opus Dei. No sabia com reaccionaria. Però la reunió va ser un èxit rotund. Va escoltar atentament tot el que vaig dir i va prometre llegir els documents que li vaig lliurar. Va fer moltes preguntes perspicaces. Va ser decisió seva fer pública la reunió i fer fotografies. Crec que volia enviar un missatge. Tinc esperança. Passi el que passi, l'Església ja no podrà dir que no ho sabia.