La societat civil prepara una "primavera calenta" per la crisi de l'habitatge davant la "paràlisi" política

Del 23 de maig al 28 de juny, més d'una vintena de manifestacions recorreran diferents punts de l'estat al llarg de les properes setmanes sota el lema "Ni lloguers pels núvols, ni salaris per terra". Entre les exigències dels col·lectius socials hi ha una baixada generalitzada de les rendes, apujar el salari mínim a 1.500 euros o ampliar el parc públic d'habitatge. "Les cases són per viure-hi", defensen des del Sindicat de Llogateres.

Juntament amb aquesta organització, a les protestes s'hi han unit tota classe de col·lectius socials i veïnals. Ecologistes en Acció, els pensionistes, associacions antiracistes, bombers antidesnonaments... Els grups que donen suport a les marxes són molt heterogenis i els organitzadors esperen seguir ampliant la llista. Un dels seus objectius és aconseguir una "gran aliança" entre sindicats de vivenda i treball amb la qual impulsar una futura vaga general.

"La crisi de l'habitatge afecta tots els àmbits de la vida i es nota a tot arreu", ha sentenciat Alicia del Río, portaveu del sindicat a Madrid, en una roda de premsa en la qual ha donat a conèixer els detalls de les convocatòries. Recordava l'activista que la crisi habitacional impedeix a milers de joves independitzar-se i iniciar un projecte de vida. "Els nens ja no saben si podran acabar el col·legi al mateix centre on el van començar", advertia.

D'acord a un estudi de la Unió de Crèdits Inmobiliaris (UCI), que s'ha publicat aquest dimecres, un 65% dels espanyols ha retardat alguna fita vital per no haver pogut accedir a un habitatge. A això s'hi afegeix que un 81% dels pertanyents a l'anomenada generació Z considera que adquirir un immoble en propietat és molt més difícil que en èpoques anteriors.

Malgrat aquestes dades i que el nombre de propietaris ha descendit dràsticament en l'última dècada, des de COESPE recorden que al voltant de 700.000 pensionistes també són llogaters. Molts d'ells, a més, són els que tenen pensions "més precàries" i arrosseguen contractes de lloguer antics que s'enfronten a forts increments.

Damián Rodríguez, portaveu de la coordinadora, que ha estat present durant la roda de premsa organitzada per l'Inquilinat, ha incidit en aquestes qüestions i ha instat a evitar el xoc generacional. "Aquesta és una qüestió de classe", ressaltava. Tant Rodríguez com Del Río han recordat que els culpables de la situació actual no són "ni els pensionistes ni els migrants" i han advertit dels riscos d'enfrontar "l'últim amb el penúltim".

La primera data d'aquesta "primavera calenta" és el 23 de maig, a Guadalajara. L'endemà s'espera una de les marxes més massives i importants, la de Madrid. Aquest diumenge hi ha altres mobilitzacions previstes a Badajoz, Terol i Saragossa. El següent cap de setmana serà el torn de Múrcia, Burgos, Logronyo i Valladolid.

Un dels caps de setmana amb major moviment serà el del 5 i 6 de juny. Les capitals gallegues, Alacant, València, Santander, Segòvia, Àvila, Xixón i Barcelona sortiran als carrers. A Catalunya, juntament amb la concentració, es realitzarà una macroenquesta sobre el cost de la vida en el marc de la campanya enscostalavida.org.

Salamanca (21 de juny); Cadis i Màlaga (26 de juny) i Gran Canaria (28 de juny) posaran, de moment, el punt final a aquesta marató de protestes. Encara que de moment aquesta és la cartellera, la Confederació de Sindicats de Llogaters espera sumar noves dates al calendari pròximament.

Relacionat amb aquest tema

De tendes de campanyes en parcs a dormir en aparcaments d'hospitals: la cara més crua de l'emergència habitacional

Laura Prieto Gallego

Mentrestant, continua la sagnia de desnonaments

Les associacions pel dret a l'habitatge porten temps advertint que els desnonaments mai van cessar, fins i tot amb l'escut social encara en peu. No obstant això, des que el decret que paralitzava els desallotjaments de famílies vulnerables va decaure al Congrés, les poques persones que podien acollir-se a ell han perdut un dels pocs salvavides als quals es podien agafar.

Aquest va ser el cas de Mariano Ordaz que, després de superar quatre intents de desnonament –dos gràcies a aquesta mesura– finalment dijous passat va ser expulsat de casa seva. Aquest pensionista de 67 anys havia viscut tota la seva vida en un mateix pis al centre de Madrid, que la seva àvia i la seva mare llogaven a un orde religiós.

Menys d'una setmana després, Ana, veïna de Carabanchel (Madrid), s'ha enfrontat al mateix calvari. Segons ha donat a conèixer el Sindicat d'Habitatge d'aquest districte, la seva casa havia estat de titularitat pública, però la Comunitat de Madrid va acabar venent-la a un propietari privat. Almenys una altra desena de llars de la mateixa zona s'enfronten a casos semblants. "L'habitatge públic segueix sent part del negoci de l'habitatge, i el que està passant a San Isidro (Carabanchel) és una clara mostra d'això", denuncien.

Aquesta mateixa associació alerta que el proper 19 de maig tornaran a organitzar-se per intentar evitar el desnonament de cinc famílies més, al districte de Tetuan, també a la capital. Segons expliquen els activistes, els inquilins van ser víctimes d'una estafa per part d'una immobiliària que va fer fallida el 2021, però va seguir cobrant-los el lloguer. Des de llavors, els habitatges van quedar immerses en una execució hipotecària a favor de Sareb.

Relacionat amb aquest tema

Els ingressos dels propietaris gairebé es dupliquen en una dècada

Jorge Otero

També el 3 juny s'ha fixat la data del llançament de Maricarmen. Té 85 anys i porta des de nena vivint en aquesta casa. Ja a l'octubre havia aconseguit frenar el procés gràcies a una forta pressió social i mediàtica, però l'empresa propietària del seu edifici ha seguit endavant amb les seves intencions.

A més de la caiguda del decret antidesnonaments, el passat 28 d'abril va quedar vetada la pròrroga dels lloguers. Tant PP, com Vox i Junts van votar-hi en contra, mentre que el PNB es va abstenir. La norma permetia ampliar els contractes de lloguer que caduquessin entre abril de 2026 i desembre de 2027 altres dos anys més i limitava les pujades de les quotes al 2%. Va estar una mica menys d'un mes en vigor i, per als que van enviar als seus propietaris la sol·licitud acollint-s'hi, la pròrroga segueix sent efectiva. Els col·lectius socials lamenten que, si no hagués caigut en votació parlamentària, podria haver arribat a protegir fins a dos milions de persones.

Referent a això, des UGT han traslladat al Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) que la paràlisi legislativa al Congrés en matèria d'habitatge "està agreujant el problema de les llars a Espanya". Han inclòs aquesta queixa dins d'una reclamació col·lectiva contra el Govern estatal que van presentar fa ja gairebé dos anys. Consideren que Espanya incompleix l'article 31 de la Carta Social Europea Revisada, que parla del dret a l'habitatge.

Pepe Álvarez, en una roda de premsa on aquest dimecres ha explicat la decisió, ha posat d'exemple la recent derogació al Congrés de la pròrroga dels contractes del lloguer. "El Congrés dels Diputats espanyol amb prou feines legisla sobre aquesta matèria - fins i tot rebutja decrets-lleis com el 8/2026 ", ha lamentat el sindicat en el seu escrit.