Set dies per no quedar-se fora i més de 900.000 migrants pendents d'una regularització històrica

Idrissa mira cada dia l’estat del seu expedient: “En tràmit”, marca la plataforma. Fa dos mesos que va presentar la seva sol·licitud per acollir-se a la regularització extraordinària i ja ha aconseguit un permís provisional de treball, però no s’atreveix a celebrar-ho fins a aconseguir el definitiu. “Tinc esperança, però alhora estic preocupat. Sé de persones que van iniciar el tràmit més tard i ja tenen la resolució favorable”, explica a Público.

Espera amb ànsies la notícia que podria canviar-li la vida perquè el jove maurità coneix bé el que significa viure sense papers. Des que va arribar fa tres anys a Canàries ha encadenat ocupacions precàries en el camp amb jornades de fins a deu hores per tot just 20 euros al dia. Ara, per primera vegada des de la seva arribada, contempla la possibilitat d’abandonar l’explotació laboral a la qual ha estat sotmès i començar una vida amb drets.

Idrissa és un dels més de 900.000 migrants que ja han sol·licitat acollir-se a la regularització extraordinària impulsada pel Govern, una xifra que ha superat les previsions inicials de l’Executiu, que calculava que al voltant de mig milió de persones podrien beneficiar-se del procés.

Relacionat amb aquest tema

La UE més restrictiva de la història amb els migrants ja és realitat: "És un greu retrocés en drets"

Laura Anido

Les últimes dades oficials —corresponents al 15 de juny— assenyalen que al voltant de 360.000 expedients han estat admesos a tràmit. Després d’això, l’administració compta amb tres mesos per a resoldre cada sol·licitud. Ja s’han produït resolucions favorables en diferents punts del país i el Ministeri de Migracions apunta que el procediment està avançant de manera positiva i que hi ha una àmplia disponibilitat de cites per als qui encara no han presentat la seva sol·licitud. Les organitzacions socials, no obstant això, dibuixen un escenari més complex i adverteixen que el ritme de tramitació és més lent del promès.

“La preocupació és enorme”, explica Silvana Cabrera, portaveu del moviment Regularización Ya i activista del Servei Domèstic Actiu. “Dins de SEDOAC hem presentat prop de 1.000 expedients i encara no tenim ni una sola resolució favorable. Des del principi el Govern va dir que l’admissió a tràmit arribaria en 15 dies, però no ha estat així. Hi ha expedients presentats a principis d’abril l’admissió dels quals encara no ha arribat”, denuncia en conversa amb Público.

Les organitzacions reconeixen el caràcter excepcional d’una regularització que supera fins i tot la de 2005 —quan es van presentar 691.655 sol·licituds i finalment es van concedir 576.506 autoritzacions—, però exigeixen al Govern majors garanties perquè ningú es quedi fora. “Després de sis anys de lluita incansable del moviment format per persones migrants autoorganitzades com a subjectes polítics, la regularització extraordinària representa una oportunitat històrica per a centenars de milers de persones. No obstant això, de res serveix aprovar una norma si les administracions no posen els mitjans necessaris perquè pugui fer-se efectiva”, apunta Regularización Ya en un comunicat.

La plataforma denuncia que persones procedents de països com Algèria, Cuba, Guinea Conakry o Gàmbia estan trobant obstacles especials per aconseguir cites consulars i documentació imprescindible, com certificats d’antecedents penals, certificats de naixement o poders notarials. “Aquestes traves administratives exclouen injustament persones que compleixen tots els requisits materials exigits per la norma”, assenyalen.

Relacionat amb aquest tema

Existeixen les “cites trampa”? Migrants que temen anar a comissaria per a un tràmit i acabar sent deportats

Laura Anido

A això se sumen les dificultats afegides que pateixen els que viuen en zones rurals, obligats a recórrer llargues distàncies per realitzar tràmits o accedir a assessorament. “La distància a les oficines d’estrangeria, les limitacions del transport públic i l’escassetat de serveis especialitzats generen una desigualtat territorial evident en l’accés al procediment”, afegeixen.

L’entitat tem, a més, que el principal coll d’ampolla arribi després. Un cop obtinguda la resolució favorable, les persones regularitzades han d’aconseguir cita a les comissaries per realitzar l’últim pas del procés, l’expedició de la Targeta d’Identitat d’Estranger (TIE). El sistema ja arrossegava problemes abans de l’inici de la regularització extraordinària i les organitzacions temen que l’elevat volum de sol·licituds agreugi encara més la manca de cites disponibles en algunes comunitats autònomes.

Relacionat amb aquest tema

L'impacte de la regularització i la falta "d'allotjament digne" per als temporers marquen l'inici de la campanya de la fruita a Lleida

Judit Castaño

Per a moltes persones, obtenir la TIE significa també poder viatjar per primera vegada en anys per visitar les seves famílies. Una situació d’urgència per completar l’últim tràmit que ha alimentat un mercat il·legal a internet. “Ens preocupa moltíssim que torni a produir-se el negoci de la compravenda de cites. Hi ha persones que han arribat a pagar centenars d’euros per una cita per a les empremtes. Per això demanem al Govern que comuniqui la cita automàticament juntament amb la resolució favorable”, denuncia Cabrera.

Denuncien un augment de batudes

Però els tràmits burocràtics no són l’única preocupació. Diferents organitzacions socials han alertat que s’està produint un augment de les identificacions policials per perfil ètnic i de les sancions a persones sense permís de residència. Unes pràctiques que, segons denuncia València pels Drets de les Persones Immigrades, xoquen amb l’esperit d’una regularització concebuda precisament per treure de la irregularitat aquells que porten anys vivint i treballant a Espanya.

De fet, el Defensor del Poble ha recomanat expressament evitar l’expulsió de persones que es podrien acollir a la regularització. En aquest sentit, la plataforma Stop Deportació alerta que alguns interns dels CIE no han tingut accés a la informació ni als tràmits necessaris per presentar la sol·licitud i que, en alguns casos, s’han produït expulsions abans de completar el procediment.

Precisament arran d’aquesta situació, el Jutjat de Primera Instància número 29 de Madrid va ordenar dijous passat al CIE d'Aluche facilitar a les persones internes l'accés als tràmits de regularització, després d’una demanda presentada per diverses organitzacions socials. La mesura suposa un avanç, encara que només afecta de moment el centre madrileny i arriba quan tot just queda una setmana perquè finalitzi el termini de presentació de sol·licituds.

“És inacceptable que continuïn les expulsions mentre el mateix Estat reconeix la necessitat de regularitzar aquells que viuen, treballen i contribueixen diàriament a la nostra societat”, denuncien des de Regularización Ya.