Rodalies, atrapada en una crisi eterna entre el dèficit estructural i el conflicte laborals dels maquinistes

Rodalies viu en una crisi permanent. Les pluges torrencials dels darrers dies han fet aflorar de nou la fragilitat de la principal xarxa ferroviària de Catalunya, però aquesta vegada, a aquest dèficit estructural del servei després d'anys de desinversió se li ha sumat una vaga encoberta dels maquinistes, que el matí de dimecres es van negar a arrencar els combois per motius de "seguretat" en les vies després del temporal. La plantada va durar unes quatre hores, les suficients per crear el caos i deixar milers d'usuaris que anaven a la feina o a estudiar sense servei en el moment amb més afluència i demanda del dia.

Els maquinistes van al·legar qüestions de seguretat després de la caiguda de l'arbre a l'R2, a Vilanova i la Geltrú, que no va causar cap ferit. El sindicat majoritari, Sindicat Espanyol de Maquinistes i Ajudants Ferroviaris (SEMAF), va comunicar la negativa de circular a través d'una carta que va enviar a la direcció de Rodalies la matinada de dimecres. El sindicat argumentava que no havia rebut els informes de les marxes exploratòries per reprendre els trams afectats pel temporal dels últims dies. El Govern, per la seva banda, va defensar que la xarxa era "segura" i va recordar que són els dos gestors, Renfe i Adif, els que certifiquen la seguretat a les vies, no els sindicats ni els treballadors individuals.

"La seguretat de les vies no és una qüestió subjectiva i no està en mans de cap sindicat. Està en mans de les agències que en tenen la responsabilitat", va dir durant el ple al Parlament de dimecres el president de la Generalitat, Salvador Illa. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va assegurar que les incidències de dimecres no van tenir "res a veure" amb la seguretat a les vies, assenyalant als treballs de millora de Rodalies. El director de Rodalies, Òscar Playà, va apuntar directament a un "conflicte laboral".

Un conflicte laboral i un traspàs en curs

Traspàs de Rodalies i conflicte laboral -dels maquinistes- van de la mà des que es va plantejar per primera vegada la transferència de les competències del servei -actualment estatals- a la Generalitat durant la negociació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. Els maquinistes, que depenen de l'empresa pública estatal Renfe, han manifestat en diverses ocasions, principalment en forma d'amenaces de vagues, el seu rebuig a la voluntat de la Generalitat de tenir la titularitat del servei de la principal xarxa ferroviària a Catalunya.

El conflicte dels maquinistes amb el traspàs de Rodalies a la Generalitat té sobretot un component laboral. SEMAF considera que el traspàs pot dificultar la mobilitat dels maquinistes i, especialment, els seus trasllats. Molts maquinistes destinats a Catalunya són treballadors que provenen d'altres territoris i que aspiren a tornar a llocs més propers al seu origen a mesura que avança la seva carrera. Però aquest no és l'única reclamació del sindicat, que ara mateix està immers en una batalla per reclamar millores de les condicions de treball dels maquinistes de nova incorporació en l'àmbit estatal.

Però tornem al traspàs. Fruit de les negociacions de l'Estatut, el Govern espanyol, aleshores presidit per José Luís Rodríguez Zapatero, va traspassar formalment la gestió horària i de tarifes del servei l’any 2010, però l'Estat es va quedar amb la propietat de les vies (Adif), els trens i el personal (Renfe). Unes competències (infraestructures, vies i trens) que, tal com van acordar PSOE i ERC el 2023, s’han d’anar transferint progressivament a la Generalitat.

De fet, aquest octubre s'havia de començar amb el traspàs de la línia R1, la que va de Barcelona al Maresme, però la qüestió ha quedat en dubte per la convocatòria d’eleccions estatals. El Govern d'Illa esperava que en la següent Comissió Bilateral Estat – Generalitat, se "certifiqués o acordés" el traspàs de la línia R1. La Bilateral, òbviament, queda ajornada i hi ha dubtes sobre que passarà. En tot cas, el Govern aspira a què en els propers dos mesos es pugui avançar d'alguna manera en el traspàs de l'R1, mentre que el traspàs d'altres línies, com l'R2 Sud o l'R3, dependran ja del següent executiu estatal. 

Aquest traspàs integral pactat, que ja s'havia començat a materialitzar amb la creació d'una empresa mixta participada per la Generalitat i el Govern espanyol a través de Renfe -Rodalies Catalunya-, va fer revifar el conflicte laboral dels maquinistes, i la d’aquest dimecres ha estat l'última mostra, tot i que SEMAF ha negat que l’aturada tingui alguna cosa a veure amb un "conflicte laboral". El sindicat ha acusat Renfe i Adif de "jugar amb la seguretat" per permetre circular els trens sense les "comprovacions necessàries".

Per reprendre el servei, el sindicat demanava els informes que es van elaborar després de les marxes exploratòries per les vies a causa del temporal dels últims dies, tot i tenir llum verda per circular per part d’Adif i Renfe, tal com ha informat el Govern. Aquestes marxes exploratòries formen part dels protocols de seguretat acordats després dels fatídics accidents ferroviaris de Gelida del gener, que va deixar una quarantena de ferits i un maquinista mort. Renfe i Govern van acordar aleshores amb els sindicats que en dies de temporals, abans de posar en marxa la circulació de trens es facin marxes exploratòries per comprovar l'estat de la infraestructura i veure si aquesta ha resultat afectada, sigui per episodis de fortes pluges o per acumulacions d’aigua. Sense el vistiplau de totes les parts, en cas d'inclemències meteorològiques, els trens no surten.

En aquest sentit, l'accident de Gelida, provocat per un mur que va cedir sobre la via en passar un tren de l'R4 de Rodalies, va marcar un punt d'inflexió pel que fa als protocols de seguretat entre l'operadora i els representants dels treballadors a Catalunya. Ara bé, aquest gest ha donat als maquinistes molt de poder perquè puguin imposar el seu criteri sobre quan hi ha seguretat i quan no i condicionar la sortida de trens, arribant a afectar la prestació del servei. Una decisió, que, d'alguna manera, ha acabat provocant la situació que es va viure dimecres al servei de Rodalies. Una de les incògnites ara és si aquesta acció tindrà conseqüències. De moment, Illa ha avisat que, després de l'actitud dels maquinistes, el Govern "esbrinarà què ha passat".

En declaracions a Públic, el president de la Promoció del Transport Públic (PTP) -la principal entitat d'usuaris del tren a Catalunya-, Carles Garcia, reclama una "entesa" entre Adif, Renfe i els maquinistes perquè una aturada dels conductors com la de dimecres no torni a passar davant un temporal com el d'aquesta setmana. "No pot ser que de cop i volta 300.000 persones vegin afectat el seu dia perquè un sindicat de maquinistes hagi enviat un comunicat de matinada dient que demà no treuen els trens". Al mateix temps, Garcia assenyala que "encara queda molta feina pendent després de l'accident de Gelida". En aquest sentit, la PTP reclama a Renfe i Adif que s'acabin les obres i actuacions de millora relacionades amb les conseqüències de l'accident, com les reparacions de talussos, trinxeres i túnels.

Sobre la reacció de Rodalies davant la plantada dels maquinistes, Garcia admet que, si l'avís de l'aturada arriba de matinada, "és impossible tenir autobusos preparats a totes les estacions", però considera que sí que s'ha de poder oferir informació concreta sobre les alternatives disponibles. Critica que els passatgers es trobessin amb la indicació de "buscar-se la vida" i defensa que se'ls expliqui quins autobusos poden agafar, on han de fer transbordament i com arribar al seu destí.

Convocatòries de vagues i vagues encobertes

El SEMAF té un llarg historial de convocatòries de vagues que finalment no ha arribat a fer i incompliments dels serveis mínims que han acabat derivant a vagues encobertes. Ho van fer el 2021, el 2023 i el 2025, coincidint amb mobilitzacions contra el traspàs de Rodalia a Catalunya. El 2021 va convocar una vaga de vuit dies que, sota la reclamació de més personal, incloïa l'oposició al traspàs. La vaga es va desconvocar amb el compromís que, si es materialitzava el traspàs, els treballadors no perdrien condicions laborals.

Després del pacte entre el PSOE i ERC del 2023, SEMAF va tornar a convocar una vaga contra la segregació de RENFE en la nova empresa Rodalies de Catalunya. Es va desconvocar in extremis amb la promesa de participació dels treballadors en les negociacions. Dos anys després, el conflicte va rebrotar quan hi va haver un mínim avenç cap al traspàs. Coincidència o no, aquest octubre havia de tenir lloc el traspàs de la primera línia, l'R1, ara en stand-by per la convocatòria d'eleccions a l'Estat.  

Rodalies i el dèficit estructural 

Des de fa uns anys, pràcticament no hi ha mes en què Rodalies no sigui notícia per incidències al servei. La paraula resignació defineix l'estat d'ànim dels milers d'usuaris del tren que pateixen el dèficit estructural de la principal xarxa ferroviària de Catalunya. Incendis a les catenàries, retards, robatoris de coure, manca d'informació i una llista llarga d'avaries i incidents que el passat mes de febrer va derivar a una gran manifestació unitària contra el caos de Rodalies i a favor d'un transport públic en condicions.

Una pèrdua de confiança, la dels usuaris, que evidencia la precarietat de la infraestructura i la manca d'inversió dels darrers anys en una xarxa que es troba immersa en algunes obres que a llarg termini han de pal·liar aquesta crisi, com el desdoblament de l'R3 entre Parets del Vallès i la Garriga, amb remodelació d'estacions (Parets, Granollers-Canovelles, les Franqueses del Vallès i la Garriga) o les actuacions a l'R2 Sud. La revisió del Pla de Rodalies 2026-2030 havia de marcar un punt d'inflexió. Però, tal com denuncia la Promoció del Transport Públic (PTP), el document, tot i incloure actuacions clau, té mancances importants.

En aquest context, i davant l'escenari electoral, millorar la gestió de Rodalies i Educació seran les prioritats en què es podrà centrar Illa després que el nou finançament hagi quedat en un calaix per l'avançament electoral. Dues de les carpetes que, juntament amb l'habitatge, marcaran el tram final de la legislatura i posaran a prova la capacitat del Govern per donar resposta a alguns dels principals problemes de la ciutadania.