Requisits arbitraris, bretxa digital i mesos d'espera: un informe retrata les traves que posen alguns ajuntaments per empadronar-se  

Empadronar-se hauria de ser un tràmit administratiu senzill. La llei estableix que qualsevol persona que resideix habitualment en un municipi té el dret i l'obligació d'empadronar-s'hi, independentment de la seva situació administrativa o de si té un contracte de lloguer o no. Però la realitat és ben diferent. Ho demostren les dades d'un nou informe d'ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social), que revela que l'accés al padró s'ha convertit en una carrera d'obstacles que afecta especialment les persones més vulnerables i que, lluny de ser casos aïllats, es repeteix en municipis governats per forces polítiques de tots els colors. 

L'estudi, elaborat a partir de 124 respostes de 54 entitats socials i sindicatures locals que treballen sobre el terreny, recull informació de 60 municipis catalans i de més de 6.600 persones acompanyades en processos d'empadronament. La primera conclusió és molt gràfica: 40 dels 60 municipis analitzats presenten dificultats o incidències en l'accés al padró, una xifra que, segons ECAS, evidencia que el problema és estructural i no puntual. "Això vol dir que quatre de cada deu municipis no garanteixen aquest dret. Una de les dades més preocupants és precisament aquesta", resumeix Kautar Loukaini, membre de Junta Directiva d'ECAS i coautora de l'estudi, en declaracions a Públic.

La llista inclou ciutats grans com Barcelona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Terrassa, Girona o Lleida, però també municipis mitjans i petits com Figueres, Olot, Salt, Gavà, Banyoles, Vilafranca del Penedès, Sant Joan Despí, Cassà de la Selva o Cervera. En total, més de la meitat de la població catalana (60%) viu en localitats on es dificulta l'accés al padró. Per a ECAS, aquest mapa demostra que les dificultats no responen a una realitat local concreta ni tampoc a una determinada orientació política, tot i que hi ha algunes forces polítiques que en fan bandera, com és el cas de Martorell, Ripoll -on governa l'extrema dreta d'Aliança Catalana- o Figueres.

"Tot i que la instrumentalització política del padró s'ha intensificat en els darrers anys, les traves a aquest dret és una situació recurrent en ajuntaments de tots els colors", assenyala Loukaini. De fet, la majoria de municipis que dificulten aquest tràmit estan governats pel PSC (34%), seguit de Junts (26%) i, a més distància, ERC (18%), els Comuns (4,9%) i la CUP (3,28%). Ara bé, cal recordar que totes les formacions mencionades, a excepció de Junts, van firmar el passat desembre el Pacte Nacional pel padró per harmonitzar criteris i reduir les desigualtats.

Aquesta és precisament una de les principals reclamacions de les entitats: harmonitzar criteris. Les entitats denuncien que els criteris per accedir al padró varien en funció del municipi i que cada un interpreta la normativa com vol. Això dificulta l'accés a aquest dret i crea desigualtats. Una d'aquestes estratègies és no aplicar el silenci administratiu positiu, que hauria de comportar l'empadronament automàtic si no hi ha resolució expressa. L'informe denúncia que molts ajuntaments incompleixen el termini màxim de tres mesos per resoldre les sol·licituds.

Les traves, presents durant tot el procediment

L'informe assenyala que les traves són presents en pràcticament tot el procediment: quan la persona intenta reunir la documentació, quan presenta la sol·licitud, durant la verificació tècnica i, finalment, en la resolució de l'expedient. I que no afecten tothom igual. Les entitats identifiquen discriminacions específiques envers persones migrades, racialitzades, d'ètnia gitana o en situació de pobresa.

El primer obstacle és la documentació. Les persones que viuen en habitacions rellogades, ocupacions, infrahabitatges o allotjaments molt precaris sovint no disposen dels documents que els ajuntaments acostumen a demanar. Segons les entitats, molts consistoris exigeixen requisits que la normativa estatal no preveu o documenten de manera arbitrària, especialment quan la persona és migrant o es troba en situació d'exclusió residencial. "Moltes persones viuen en habitacions rellogades i els acaben demanant documentació que la llei no exigeix. Al final han de decidir entre conservar el lloc on viuen o empadronar-se”, denuncia Loukaini.

Per a ECAS, un dels casos més paradigmàtics és el de les habitacions rellogades. En aquest sentit, les entitats denuncien que la situació encara és més preocupant quan es tracta de l'empadronament sense domicili fix o en domicili fictici, un mecanisme que la mateixa normativa preveu per garantir el registre de les persones sense llar o que viuen en situacions residencials molt precàries, una realitat que s'ha intensificat els darrers anys amb la crisi de l'habitatge.

L'informe conclou que cap dels municipis analitzats aplica aquesta modalitat de manera àgil i que en 29 localitats les entitats asseguren que, directament, no s'utilitza o no s'ofereix aquesta via. "Els treballadors municipals no n'informen, asseguren que no és possible o només la contemplen en situacions molt excepcionals. Aquesta invisibilitat obliga moltes persones a abandonar el tràmit abans fins i tot d'haver-lo iniciat, i això acaba generant una dependència enorme de les entitats socials", denúncia Loukaini.

L'informe confirma que les persones que viuen en habitacions rellogades sense autorització de la propietat són el col·lectiu amb més dificultats per empadronar-se. El 27% de les entitats asseguren que aquestes persones acaben sense padró, mentre que només un 19% aconsegueixen empadronar-se a l'adreça on realment viuen. La por de perdre l'habitació fa que moltes renunciïn directament a iniciar el procediment. "El problema és que la persona acaba havent d'escollir entre tenir sostre o tenir padró", resumeix Kautar.

Davant la impossibilitat d'empadronar-se al pis on viuen, sorgeixen situacions de frau. Un 42% de les entitats, de fet, reporten haver detectat situacions de frau vinculades a l'empadronament que, en molts dels casos, es destapen quan els propietaris dels immobles descobreixen que tenen empadronades a casa, sense saber-ho, una desena de persones.

La segona gran barrera és poder presentar la sol·licitud. La digitalització dels tràmits s'ha convertit en un obstacle per a moltes persones. Les cites prèvies només es poden obtenir per internet, hi ha municipis on les primeres cites disponibles arriben mesos després, moltes notificacions només s'envien per e-Notum i en algunes oficines ni tan sols es permet entrar sense cita prèvia. Segons les entitats, aquest sistema penalitza sobretot les persones amb menys competències digitals o sense accés estable a internet o aquelles que desconeixen el funcionament de l'administració.

Després arriba la verificació del domicili. L'informe assenyala les inspeccions realitzades per la policia local. Per a moltes persones en situació administrativa irregular, la presència policial genera por i desconfiança. Algunes no obren la porta, d'altres no hi són quan es produeix la visita i el procediment acaba començant de nou. Les entitats també es denuncien retards de més de cinc mesos per efectuar aquestes comprovacions.

Malgrat aquest diagnòstic, Kautar insisteix que l'objectiu de l'informe no és desacreditar el sistema, sinó contribuir a millorar-lo. "No diem que el sistema no funcioni", subratlla. "El que volem és aportar evidència i una metodologia sòlida perquè els procediments administratius millorin. Fa anys que les entitats denunciem aquestes situacions, però ara les podem demostrar amb dades", conclou.

Tot i que el padró és un dret individual, Loukaini va més enllà: "És una eina imprescindible perquè les administracions coneguin la població real dels municipis i puguin planificar correctament els serveis públics. Quan una persona no aconsegueix el padró no desapareix del municipi". "Continua vivint-hi, treballant-hi, portant els fills a l'escola i formant part de la comunitat. El que desapareix és la capacitat institucional de reconèixer-la. Si no l'empadrones, aquesta persona no marxa; simplement deixa d'existir per a l'administració", recorda.

"Un padró incomplet és una fotografia incompleta del municipi", alerta Loukaini, "i això afecta la planificació, el disseny i l'execució de les polítiques públiques, però també la confiança institucional", assenyala. Una desconfiança que la dreta, arrossegada per l'extrema dreta, instrumentalitza a través de drets com el padró, que l'ha convertit en una eina per alimentar els discursos antiimmigratoris.