Denuncien que almenys una trentena de municipis de Catalunya vulneren el dret al padró

El padró és un tràmit que obre la porta d'accés a la sanitat pública, l'educació, les prestacions socials més bàsiques i a votar en qualsevol procés electoral. A les portes del 28-M, entitats socials com Lafede.cat, Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), la Coordinadora Obrim Fronteres i la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) han denunciat que almenys 35 municipis de Catalunya vulneren el dret al padró.

És per això que en una roda de premsa conjunta a la casa de la reconciliació de Can Serra, a l'Hospitalet de Llobregat, han exigit als ajuntaments que compleixin el seu deure d'empadronar i facilitin la burocràcia, sobretot als ciutadans més vulnerables o que es troben en una situació d'exclusió residencial.

"Burorepressió" lligada al racisme institucional

Tot i que la llei indica que el padró hauria de ser una gestió senzilla, Laia Costa, activista jurídica de la Fundació FICAT, ha assegurat que hi ha tota una "burorepressió" lligada al racisme institucional al darrere que alenteix tot el procés d'empadronament. Costa assenyala que és molt evident en casos de mares monoparentals que viuen en habitacions rellogades, pisos sobreocupats o locals que no tenen condicions d'habitabilitat. 

"Imagineu-vos que una persona es troba en una situació irregular i racialitzada. Com han d'anar a empadronar-se en una casa que per exemple és un local? Tenen por que l'endemà els arribi un expedient administratiu de l'ajuntament", ha explicat Costa, que assegura que "aquesta situació sempre acaba perjudicant les persones més vulnerables, nouvinguts o en situació de pobresa". "La majoria de persones afectades ni poden ni volen afrontar un procés judicial que es pot allargar molts mesos", ha lamentat

Maria Soler, la portaveu de la Fundació Arrels, ha assegurat que per a les persones sense sostre, empadronar-se s'ha convertit en una "odissea". "Cal acreditar dos mesos al municipi i si no són conegudes pels serveis socials, l'expedient queda tancat sens notificacions", ha denunciat. 

Segons les entitats, entre els municipis que no garanteixen el dret al padró hi ha: Bordils, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Flaçà, Martorell, Mataró, Montcada i Reixach, Santa Coloma de Gramenet, Terrades, Terrassa, Cornellà, El Prat, Esplugues, L'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Rubí, Sant Adrià del Besòs, Viladecans, Figueres, Badalona, Reus, Sabadell, Tarragona, Arbúcies, Platja d'Aro, La Bisbal d'Empordà, Palamós, Blanes, Òdena, Piera, Santa Margarida de Montbui, Masquefa i Igualada.

Malgrat aquesta primera llista, les organitzacions denuncien la manca de transparència en relació a l'empadronament, que "els impedeix comptar amb un diagnòstic exhaustiu que permeti conèixer no només les denegacions, sinó també els arxivaments per desistiment".

En el cas d'Arbúcies (Selva), Abdelaziz Mahamade, de l'Associació per la Conviència i Cohesió Social a Arbúcies (ACCSA), ha denunciat que al seu municipi s'incompleix "conscient i reiteradament" la llei del padró i que més de 300 persones que hi viuen no estan empadronades, és a dir, un 5%. A tall d'exemple, ha explicat que als sol·licitants se'ls demana tenir el mateix cognom que la persona que el vol empadronar, la fiança de l'Incasòl o la cèdula d'habitabilitat.

A més, les entitats han apuntat que la inoperància de molts ajuntaments està fent que cada cop apareguin més persones que volen fer negoci i s'aprofiten de les necessitats de les més vulnerables per empadronar-les a canvi de diners.

Problema enquistat a l'Àrea Metropolitana de Barcelona

L'informe Estudi-mapeig sobre la situació del padró a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, elaborat per la Fundació FICAT i la Coordinadora Obrim Fronteres, exposa que les administracions de municipis com Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Badalona posen dificultats burocràtiques per empadronar a certs col·lectius de persones.

L'estudi posa el focus en les es persones que relloguen habitacions, que normalment viuen en un habitatge on la llogatera no té voluntat d'empadronar-les perquè rep una prestació social que l'obliga a demostrar que viu sol o per altres motius.