La regularització treu de l'economia submergida 159.097 treballadors migrants en els seus primers efectes

La regularització extraordinària de persones migrants ja comença a deixar empremta en el mercat laboral espanyol. El procés ha rebut 1.174.978 sol·licituds, de les quals 11.000 ja han estat resoltes i 609.737 han estat admeses a tràmit, un pas que permet accedir a una autorització provisional de residència i treball mentre es resol l'expedient definitiu.

Aquest permís provisional ja ha sumat 159.097 afiliats a la Seguretat Social gràcies a la regularització, fet que reflecteix com milers de treballadors que fins ara estaven en l'economia submergida s'han pogut incorporar al mercat laboral amb drets. Les dades del Ministeri destaquen, a més, que 102.649 (77,3%) compten amb un contracte indefinit, dels quals un 55,1% treballen a temps complet i un 30,5% a temps parcial. Mentre que, d'altra banda, 30.101 (22,7%) compten amb un contracte temporal -un 61,2% a temps complet, un 37,2% a temps parcial-.

La major part d'aquestes incorporacions es concentren en l'hostaleria, que reuneix 38.776 treballadors, el 24,4% del total de persones sol·licitants de la regularització afiliades a la Seguretat Social. El segueixen el comerç, amb 20.195 treballadors (12,7%), la construcció (11,5%) i les activitats administratives i serveis auxiliars (11%).

"Aquest procés suposarà una injecció de noves ocupacions i un enfortiment del mercat de treball", ha defensat aquest dijous el secretari d'Estat de Seguretat Social i Pensions, Borja Suárez, qui recorda que l'ocupació estrangera ja representa més del 15% del total de persones ocupades.

El creixement es va començar a accelerar a finals d'abril, coincidint amb la posada en marxa del procés de regularització. Al maig, l'afiliació estrangera va aportar 111.000 dels 231.975 nous llocs de treball creats, mentre que al juny va sumar 86.630 dels 128.533 nous afiliats, contribuint al fet que España aconseguís el rècord de 22,46 milions de cotitzants.

Diferents estudis, en els quals també s'ha recolzat el govern per defensar la regularització, apunten que treure de la irregularitat a les persones migrants incrementa la recaptació pública i enforteix el sistema de protecció social. Una investigació realitzada per experts de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona sobre la regularització impulsada el 2005 va estimar que cadascuna de les 578.000 persones regularitzades va aportar entre 3.504 i 4.398 euros anuals en cotitzacions socials, sense incloure l'efecte posterior sobre la recaptació de l'IRPF.

"La prosperitat i l'acompliment econòmic del nostre país no s'entendrien sense la població immigrant. Hi ha un estudi de polítiques públiques que visualitza una Espanya en 2070 sense fluxos migratoris i el país es paralitzaria", destacava Elma Saiz, ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, en una entrevista amb aquest mitjà.

La portaveu del govern al·ludeix a l'informe publicat a la revista Informació Comercial Espanyola (ICE) que projecta que, sense l'arribada de migrants, la població d'entre 16 i 66 anys es reduiria un 46% d'aquí a 2070, passant d'uns 33 milions de persones en edat laboral a tot just 18 milions. En aquest escenari s'elevaria la pressió sobre les pensions en haver-hi molts més majors per cada persona en edat laboral.

El perfil del sol·licitant

L'impacte en el mercat laboral de la regularització s'entén veient el perfil dels qui han format part del procés: el 87% estan en edat de treballar, és a dir, tenen entre 16 i 64 anys. D'ells, sis de cada deu tenen menys de 34 anys, la qual cosa converteix a aquest col·lectiu en una font de relleu per a un mercat laboral marcat per l'envelliment de la població. "La majoria de sol·licitants es van a incorporar al nostre mercat laboral en sectors estratègics i essencials, contribuint a la prosperitat compartida del nostre país", ha assenyalat la secretària d'Estat de Migracions, Pilar Cancela.

Per edats, el grup més nombrós és el de persones entre 25 i 34 anys, que representa el 31,3% del total, seguit pels qui tenen entre 35 i 44 anys (21,6%) i entre 16 i 24 anys (17%). Pel que fa al gènere, els homes suposen el 57% de les sol·licituds i les dones el 43%, tot i que entre els menors i en la franja de 45 a 54 anys la distribució és pràcticament equilibrada.

La majoria tenen estudis postobligatoris

Dos de cada tres migrants que han iniciat el procediment compten amb estudis postobligatoris, però la seva situació d'irregularitat els ha impedit fins ara exercir la seva professió, obligant-los en molts casos a exercir treballs per sota del seu nivell de formació. Una realitat que l'Executiu va posar en relleu aquesta setmana durant la presentació del Pla d'Integració i Ciutadania, que promet fomentar la integració de les persones regularitzades i entre les mesures figura una reforma del sistema d'homologació de títols estrangers per agilitzar el seu reconeixement.

En concret, el 67% dels qui ja tenen la seua sol·licitud admesa a tràmit ha cursat formació més enllà de l'educació obligatòria. D'ells, un 43% tenen un títol de Batxillerat o de Formació Professional i un 24% ha completat estudis universitaris. Per la seva banda, el 33% compta únicament amb estudis obligatoris i un 10% no té formació, segons les dades de l'enquesta sobre ocupabilitat i situació socioformativa elaborada pel Ministeri. Un qüestionari voluntari que s'envia de forma telemàtica als majors de 16 anys, un cop admesa a tràmit la seva sol·licitud, per tal de conèixer el perfilat de la població regularitzada.

L'enquesta també indica que vuit de cada deu sol·licitants de la regularització tenen competència lingüística plena. Destacant el fet que el 66% són parlants nadius, en ser originaris d'Amèrica Llatina la major part dels sol·licitants. La nacionalitat colombiana destaca entre totes les altres, en concentrar el 26% del total, seguida del Marroc (13,4%), Veneçuela (11,7%) i Perú (8,8%).

Mentre que en el cas de les comunitats autònomes amb idioma cooficial, coneixen la llengua el 40%. Per territoris, Catalunya és la comunitat autònoma on s'han registrat més sol·licituds, amb més de 257.000, per davant de la Comunitat de Madrid (202.000), el País Valencià (167.000) i Andalusia (161.000).

El termini de sol·licituds s'ha desenvolupat des del passat 16 d'abril fins al dimarts, 30 de juny, el 83,2% s'ha tramitat per via telemàtica, mentre que el 16,8% restant s'ha registrat de forma presencial. Ara, el govern espanyol disposa de tres mesos per resoldre els expedients. No obstant això, després del plantejament del Suprem de portar a la justícia europea la regularització, l'executiu ha assegurat que el seu objectiu és agilitzar la tramitació perquè cada sol·licitant tingui la seva resolució en el menor temps possible.