"Si demà es tanca la central nuclear, pel territori no serà cap drama"

Queden encara deu anys perquè els reactors nuclears de tot l'Estat espanyol deixin de funcionar definitivament. Un dels darrers a fer-ho serà el de Vandellòs-l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp), que ho farà el 2035, després que a la Ribera d'Ebre ho hagin fet Ascó I el 2030 i Ascó II el 2032, segons el calendari marcat pel Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC). Però alguns actors han aprofitat l'apagada elèctrica de finals d'abril a la península Ibèrica per intentar reobrir el debat sobre allargar la vida útil de les centrals nuclears, o demorar el tancament d'algunes de les primeres que ho han de fer. El pla actual comença el 2027 i acaba el 2025.

En bona part dependent econòmicament de la central i amb poques alternatives clares a l'horitzó, el futur de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant està inevitablement lligat al ritme amb què avanci el desmantellament i, sobretot, al que vingui després. Tot i "l'intent" d'alguns actors de "pintar" un suposat consens social favorable a allargar la vida de la central, el regidor de la CUP Sergi Saladié assegura a Públic que la gent ha assumit el tancament com un fet inevitable. I que, de fet, la dependència econòmica real de la central es concentra només a l'Ajuntament.

En aquest sentit, critica declaracions com les que va fer a aquest mitjà l'alcaldessa Assumpció Castellví, on defensa allargar la vida de les nuclears "mentre no hi hagi una energia alternativa i sostenible que estigui a l'altura", assegurant que això té suport social. Segons el regidor, el debat polític i ciutadà sobre això i sobre l'horitzó postnuclear és pràcticament inexistent. "No és ni un tema tabú ni un tema de debat", diu l'exdiputat al Parlament de Catalunya. "No es parla perquè la majoria de gent no hi treballa i perquè es dona per fet que s'acabarà", afegeix. 

Saladié creu que l'alcaldessa fa les declaracions per "acontentar els quatre treballadors que hi treballen", ja que el seu partit, Junts per Catalunya, no acaba de fer un posicionament clar "perquè saben que és fer el ridícul". "És una percepció seva i va orientada a acontentar l'statu quo", afegeix.

"L'alcaldessa fa unes declaracions per acontentar els quatre treballadors. És una percepció seva i va orientada a acontentar l'statu quo"

En aquest sentit, destaca que no s'ha fet cap consulta ni procés participatiu sobre l'opinió dels ciutadans per fer aquestes afirmacions, i que cap partit portava cap gran proposta al respecte al seu programa electoral. "A nivell polític no hi ha posicionaments a favor o en contra. I la gent té assumit que anem a un escenari de tancament i el que cal és preparar per a aquest escenari de transició, saber com ens preparem per a tot això", assegura, destacant que set dels 20 milions de pressupost provenen arran de la bonificació de tenir la central al seu terme municipal, un 40% del total.

Segons Saladié, la direcció de la mateixa central - ANAV (Associació Nuclear Ascó - Vandellòs II) - ja ha advertit que els números "no surten" i que es podrien veure abocats a un "tancament anticipat", si les coses no canvien, "amb preus negatius i baixa demanda". "Tothom ho dona per fer. És un acord que tenen empreses amb l'estat. Tot i la propaganda, les empreses no han demanat oficialment la revisió", explica el cupaire. En qualsevol cas, defensa que és indiferent si hi ha més gent a favor o en contra perquè "ningú en parla" i "l'ajuntament no hi pinta res, malauradament".

La dependència del consistori

Des del punt de vista de Saladié, al curt i mitjà termini l'única dependència de la central és des del punt de vista de l'Ajuntament i el pressupost anual. Això implica una adaptació en el que anomenen el "futur postnuclear", on els comptes anuals no seran sostenibles. "L'Ajuntament té molts diners, s'han pogut fer moltes infraestructures… tot això no es podrà mantenir quan tanqui i l'ajuntament ha de començar a introduir la cultura de pagar impostos", considera. "Això no ho podràs mantenir tota la vida, ens hem d'anar adaptant per no fer-ho tot de cop", insisteix.

El cupaire posa sobre la taula que en un ple recent no li van saber contestar quantes empreses treballen amb la nuclear, mentre "a la comissió prèvia havien dit que cap empresa treballava amb la nuclear". "No hi treballa cap empresa del municipi, la majoria de treballadors no viuen aquí. Com més jefe ets, més lluny vius. Ningú vol viure al costat d'una nuclear", argumenta. Saladié afegeix que fa uns anys es va començar un "procés de desinversió laboral", fent prejubilacions amb un sistema 2x1: jubilar un treballador i agafar un subcontractat, els quals actualment superen el 57% de la plantilla. "Treballen menys i no tenen aquelles condicions laborals", lamenta.

En qualsevol cas, assegura que, si demà tanca la nuclear, "no hi haurà un drama". De fet, recorda que en el procés de desmantellament del reactor 2 "encara hi haurà més volum de feina" que en reactor 1, puix és més gran. "En el procés de desmantellament va treballar més gent que no pas en funcionament, moltes empreses del municipi van entrar i va haver-hi un efecte rebot. El dia que es tanqui hi haurà una generació de llocs de treball, com quan la van fer".

Alhora, lamenta que "ara comencen a venir les preses" perquè fins ara "no s'ha fet gaire res" o "no s'ha cregut massa en el nou escenari". Assegura que l'interventor de l'Ajuntament diu que "els números no surten quan tanqui la nuclear". Per això obre la porta a pagar més impostos, de la mà de bonificacions i excepcions "pels que ho necessiten": "No pot ser una pujada total, que qui més té, que més pagui. Però els impostos ha de ser molt més alts". Alhora, assegura que hi ha "un munt" de llocs de treballs per crear per gestionar "una massa forestal que fa por", per la qual cosa han proposat una empresa municipal o una cooperativa. 

En matèria de renovables, han proposat ajudes perquè la gent pugui instal·lar plaques solars a casa o que el consistori plantegi un pla d'inversió perquè en uns cinc anys es pugui generar tota l'energia que necessiti. Recorda que havien demanat fa anys el centre de recerca d'energies renovables de Catalunya, i lamenta que finalment es va instal·lar al Districte 22@ de Barcelona i a la URV tan sols se li donessin dues línies. "Però estan a Tarragona, al municipi no va venir".

De totes maneres, el regidor explica que com mínim queden aquests 10 anys pel desmantellament, per la qual cosa hi haurà un període de 15 o 20 anys "que no cal patir a nivell laboral", però que cal "crear noves oportunitats, que es podrien obrir i, de moment, no s'han obert". Per tot, Saladié demana "més implicació política" i "ser més valents" a l'hora de prendre aquesta mena de mesures. "S'han creat molta despesa de grans equipaments i instal·lacions que després no podràs fer funcionar", alerta.

"S'han creat molta despesa de grans equipaments i instal·lacions que després no podràs fer funcionar"

Els veïns, a favor o en contra?

La CUP no veu necessari fer una consulta per saber l'opinió del poble: "No és estar a favor o en contra, sinó que ja estem a la part final, i no té massa sentit que l'Ajuntament s'hi pronunciï". Saladié diu que "tothom dona per assumit que es tancarà, encara que s'intenta pintar que hi ha gent està a favor d'allargar-ho". El regidor es mostra més preocupat per evitar qualsevol accident perquè "com més velles són les plantes, més risc hi ha", i creu que caldria alguna comissió de seguiment municipal: "L'Estat sí que ho té, venen un cop a l'any i t'expliquen el rotllo que tot està molt bé, però no hi ha un seguiment".

Relacionat amb aquest tema

Catalunya necessita multiplicar per set la producció eòlica per substituir l'energia generada per les centrals nuclears

David Rodríguez

L'any 2023 ja estava sobre ala taula l'escenari i acord de tancament, per la qual cosa descarta que no es parli del tema per pors o que es consideri tabú. A partir d'aquí, insisteix a mirar de cara endins al municipi: "No és un tema que sigui tabú, perquè es pot parlar del tema, tot i que no massa". "A nivell de poble no se'n parla perquè hi ha molt poca gent que hi treballi. No forma part dels debats quotidians, per tant, no es trallada als programes electorals", diu.  Alhora, destaca que la central tampoc forma part de l'escenari quotidià, a diferència del cas d'Ascó, on "forma part del seu paisatge". 

Si tirem enrere, recorda que amb Vandellòs I ningú va dir res perquè es va plantejar durant el franquisme. Després si que hi va haver un "boom" del moviment contrari, materialitzat als anys vuitanta, al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. "A Vandellòs va sortir un grupet, els van anar a buscar casa per casa, i van anar a treballar tots a la nuclear. I es va acabar el moviment", recorda. Explica que la resta de projectes van decaure arran de la crisi nuclear dels vuitanta: "No dic que l'oposició tingues algun paper, sinó que havia fet fallida el sector".

Actualment, no hi ha un moviment antinuclear organitzat de supervisió d'aquelles que estan en funcionament, més enllà de grup com Ecologistes en Acció que puntualment llancen alguna advertència. "Tothom entén que és una cosa molt complicada que depèn de l'estat i fins que no hi hagi un acord o un accident, les nuclears no tanquen. A final no pots fer cosa més. Es podria fiscalitzar més, hi podria haver una tasca de seguiment", insisteix.

Saladié creu que estem en un "temps de latència" en el qual toca "esperar que no passi res". "Estem més a prop del director de la central que en l'alcaldessa", diu en referència al possible tancament anticipat, puix el primer "sap com està tot el percal". "No hi ha perspectiva que pugui millorar, a nivell econòmic. Si guanyen pocs diners i tenen riscos grans, fan números i veuen que no els surt a compte. Tancar no significa cap cost per l'empresa, més enllà de traspassar la titularitat i pactar el tema laboral", argumenta.

"Estem més a prop del director de la central que en l'alcaldessa"

L'apagada obre la porta a allargar la vida?

Saladié també creu que les nuclears "aprofiten qualsevol incident per remar a favor seu", i posa d'exemple el cas de l'apagada elèctrica d'aquest 2025, on "van aprofitar que el Pisuerga passa per Valladolid per dir que la nuclear és necessària". "Es va demostrar que no perquè són les primeres que van caure", afegeix. Si bé, per seguretat, "ja està bé que sigui així", apunta que"no serveix per donar estabilitat a la xarxa". 

Més enllà d'aprofitar l'incident per demanar l'allargament de les nuclears, creu que el debat de fons és purament econòmic. Recorda el cas del tancament de la central nuclear de Garoña (Burgos, Castella i Lleó), i la decisió política del president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero de tancar les nuclears als 40 anys. Amb l'arribada del PP al Govern de l'Estat es va decidir que podien allargar, però havien de pagar les empreses la gran part dels costos. Per Saladié, això demostra que "les nuclears no surten a compte si l'Estat no intervé". "Sempre s'han basat en la socialització de les despeses i la privatització dels guanys. Si no hi ha un suport o garanties econòmiques, no en funcionarà cap", sosté l'exdiputat.

Relacionat amb aquest tema

"Un segon magatzem de residus nuclears ens hipotecaria l'espai per a altres indústries"

Judit Castaño

Tot i que admet que el PP "s'hi podria posar bé" a replantejar algun reactor si arriba a l'executiu espanyol, veu complicat un acord per unanimitat de les quatre empreses en aquest sentit. Destaca que ara podrien plantejar deixar més marge a les que han de tancar més aviat, però que el 2035 totes estiguessin tancades, tal com es contempla actualment: "És un escenari que no convé a ningú, interessa més esgraonat, sinó no tindràs prou gent", detalla. Descarta que el el Partit Popular es vulgui embolicar en "històries rares" i sosté que les elèctriques no tenen "cap incentiu" per allargar-les. "Es trauran una nosa del damunt si tanquen les nuclears. Ara estan jugant amb foc i hi ha un munt de centrals tèrmiques que, si tanques, podries fer anar", rebla.