De la regulació al càstig: ajuntaments que criminalitzen els migrants i la pobresa amb l'excusa de la convivència

En els darrers anys, alguns municipis de Catalunya han posat en marxa polítiques que, tot i presentar-se com a iniciatives per ordenar la convivència, acaben generant exclusió social i criminalització de les persones migrants i dels col·lectius més vulnerables en general. Les traves per accedir al padró especialment als que viuen ocupant un immoble, les anomenades oficines antiokupes, les sancions per agafar aigua a fonts públiques, l'enduriment d'ordenances de civisme o directament els desnonaments han estat eines discriminatòries utilitzades per diversos ajuntaments. Jordi Mir, doctor en Humanitats i professor a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Autònoma de Barcelona, alerta que no només es pot arribar a parlar de racisme, sinó que són mesures classistes contra els més pobres.

I és que són diverses les polítiques municipals que s'han impulsat en aquest sentit, amb desenes de municipis catalans que posen traves per accedir al padró, "un dels temes més habituals i on més municipis han decidit no complir". En contra del que mana la legislació, es neguen a empadronar persones que viuen ocupant un immoble, en casos polèmics com el de Martorell. De fet, aquest municipi ha plantejat recentment una ordenança que sanciona amb multes de fins a 750 euros a qui ompli garrafes o ampolles d'aigua a fonts públiques, una mesura criticada al consistori i a l'alcalde Xavier Fonollosa (Junts).

Es tracta d'una mesura, però, que ha estat modificada aquesta mateixa setmana. El govern municipal que comparteixen els juntaires amb el PSC portarà al ple de febrer una modificació de l'ordenança, ja que s'ha optat per estovar-la. L'Ajuntament no sancionarà els veïns fins que no s'excedeixin d'un nou topall de 25 litres que s'incorporarà al nou redactat. Els Comuns, principal grup a l'oposició, va portar el cas a la Síndica de Greuges. Movem Martorell alerta que "continua vulnerant drets fonamentals".

Encara sobre l'empadronament, cal remarcar que un informe de la Xarxa d'Entitats pel Padró 2024 denuncia que 37 ajuntaments catalans no estarien empadronant de "manera àgil" a tothom que ho sol·licita. En sis poblacions, la situació s'ha complicat de "de manera significativa" respecte de fa un any, quan els consistoris assenyalats eren poc més de 30. Barcelona, Lleida, l'Hospitalet de Llobregat, Calafell, Santa Coloma de Farners i Santa Coloma de Gramenet encapçalen el rànquing.

En els darrers anys també han proliferat les oficines antiokupes com al Vendrell o Figueres, per citar alguns casos, mentre Badalona va impulsar la primera regidoria contra les ocupacions de l'Estat. Recentment, Barcelona ha endurit l'ordenança de civisme a través d'un pacte amb Junts, i hem vist l'alcalde d'Igualada traient pit de l'expulsió de l'Estat d'una persona migrant per multireincidència. Sense anar més lluny, darrerament hem viscut casos com el desallotjament de l'antic institut B9 de Badalona on malvivien unes 400 persones, o el desnonament del carrer del Tigre, al barri del Raval de Barcelona, on no s'ofereixen alternatives residencials.

Jordi Mir destaca que l'administració mai dirà que siguin polítiques o comportaments racistes, però "no vol dir que no ho puguem interpretar". "Quan aquestes mesures afecten un determinat segment de la població que té unes determinades característiques i que tenen les seves dificultats a poder accedir a drets, podem dir que són mesures que resulten discriminatòries. No són mesures que són capaces de generar llibertat i igualtat". En aquest sentit, Mir diu que generen dificultats perquè aquestes persones puguin accedir a uns drets: "Fins i tot si ens limitéssim a plantejar-ho des de la perspectiva de drets humans, haurien de veure reconeguts".

El professor destaca que no només es podria plantejar si es tracta de mesures racistes puix tenen a veure amb la raça, sinó també classistes i aporofòbiques, ja que "busquen expulsar persones amb menys recursos de la societat". En lloc de combatre la pobresa perquè les persones deixin de ser pobres, sosté que aquestes mesures busquen expulsar-los perquè "deixin de viure al nostre municipi, per exemple, i passin a viure en el municipi on són més pobres". Recorda que hi ha sistemes als EUA o n'hi ha hagut al nostre entorn com la mateixa Golden Visa que plantegen "que determinat tipus de migració no et genera cap problema", en aquests casos perquè paguen una determinada quantitat de diners. 

Mesures amb recorregut legal  

Algunes d'aquestes mesures han arribat a passar per tribunals, amb casos com el de Premià de Mar (Maresme), on la justícia va tombar una resolució municipal que pretenia només empadronar persones que fossin propietaris o tinguessin un contracte de lloguers de l'immoble. Cal recordar que la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local sosté que "qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure's al padró del municipi en el qual resideixi habitualment" i que els consistoris "han de dur a terme les actuacions i operacions necessàries per mantenir actualitzats els padrons". 

"Seria desitjable que passés perquè les administracions s'adeqüessin a les normatives en molts casos ja vigents. Algunes de les mesures hauria de ser fins i tot ampliades per ser més garantistes dels drets de les persones", reivindica Mir. "És defensar els drets de qui menys tenen, sempre ho tenen més difícil per defensar-los", afegeix. L'expert també destaca que l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, hauria pogut cometre alguna irregularitat amb el desallotjament del B9. De fet, hi ha una denúncia interposada per part dels Comuns per delicte d'odi, discriminació, desobediència a l'autoritat judicial i prevaricació administrativa: "Veurem quin recorregut té".

 "Algunes de les mesures hauria de ser fins i tot ampliades per ser més garantistes dels drets de les persones"  

En aquest sentit, Mir recorda que quan Albiol impulsa el desallotjament de les persones de l'antic institut, va dir que ho feia d'acord amb la llei perquè hi ha un dictamen judicial que ho planteja, però que aquest també incorpora que s'ha de fer un acompanyament a les persones que estan allà residint. "Es queda només amb la part que pot desallotjar. Si no fem l'acompanyament, estem incomplint el que està dient la jutgessa", diu. 

Un impacte polític en la societat  

Més enllà de la vulneració de drets, el professor diu que els efectes d'aquestes mesures en la societat en general poden ser molt diversos. Destaca el cas de Martorell i la iniciativa de Fonollosa per penalitzar els qui omplin garrafes a les fonts del municipi: "Probablement està fent aquest discurs perquè pensa que això li generarà el suport de determinats sectors de la seva població que tenen una mala concepció de les persones que tenen problemes per accedir a l'habitatge i voldrien que desapareguessin del seu municipi". "L'Albiol també pensa que això li genera un benefici, si pensés que genera un perjudici per ell, no ho faria", afegeix.

Per a Mir, alguns d'aquests comportaments "contraris als drets fonamentals a les persones" són vistos per una part de la població com a desitjables, els quals es pregunten: "Perquè no els criminalitzem de les coses que no funcionen i intentem acabar amb aquestes?". Tot i això, per una altra part, poden ser "profundament indesitjables per la vida en societat": "Veuen que, encara que aquest tipus de població tingui aigua corrent i tingui habitatge en millors o pitjors condicions, entén que aquest comportament de les autoritats no és desitjable", diu.

Així, l'analista destaca que es tracta de mesures electoralistes, però que "en els fonaments hi ha la criminalització". "No pots prendre aquestes mesures si abans no has estigmatitzat aquestes persones que ho patiran. Unes de les conseqüències que té tot plegat al conjunt de la població és que qui pren aquestes mesures, abans de poder-les prendre, necessita projectar la imatge que aquestes persones són indesitjables", argumenta. Aquí, posa un exemple recent del president dels EUA amb la seva intervenció a Veneçuela: "Abans d'intervenir, Donald Trump no deixava de dir que Nicolás Maduro és un terrorista". 

L'expert considera que es tracta de mesures electoralistes, però que "en els fonaments hi ha la criminalització"

Per això, sosté que es tracta d'un "mecanisme de demonització i estigmatització per justificar el que s'està fent o es vol fer", fins i tot per si en alguna ocasió es fan "grans deportacions", o sigui amb aquestes decisions de no empadronar aquestes persones, "o dient que no tenim pisos perquè aquestes persones els estan okupant". "Estàs creant uns enemics que cal combatre. Hi ha qui els veurà com a tal perquè es refia del que diu determinat representant polític, i altres persones no hi estaran d'acord", insisteix.

La tònica de Junts i el gir del PSC  

Si ens fixem en els emissors d'aquests discursos des de la política local catalana, és evident que des del sector de Junts trobem posicions "que ens parlen més d'okupacions i no empadronar i mesures penalitzadores o restrictives cap a les persones amb menys recursos", per davant d'altres posicions a govern municipals liderats per partits com ERC, PSC, Comuns o CUP, en una línia contrària. "Després seran més actius o no a l'hora de no criminalitzar, però hi ha una separació en l'eix esquerra-dreta", sosté.

En aquest sentit, destaca que hi ha hagut votacions al Parlament de Catalunya on "ha quedat de manifest" que PP, Vox i Junts coincideixen en certes posicions "més centrades en com persones migrants i amb pocs recursos són responsables dels problemes que afecten la societat". I que els altres partits "estan més en posició que hi ha drets que haurien de trobar la manera de garantir-se". "No tothom actua de la mateixa manera", defensa Mir.

Mir destaca la coincidència en algunes votacions al Parlament de PP, Vox i Junts: "Hi ha una separació en l'eix esquerra-dreta"

Cal recordar que l'any passat el secretari general de Junts, Jordi Turull, va advertir en la convenció municipalista del partit a Vic que "no es podia premiar" amb l'empadronament a aquelles persones que cometessin un "acte il·legal", en referència a l'ocupació de pisos. La declaració va reforçar el discurs que la formació ja havia anat perfilant en els darrers mesos, amb iniciatives d'ajuntaments liderats pel partit de Carles Puigdemont que busquen endurir les restriccions per accedir al padró.

L'expert també recorda que durant la campanya electoral de les darreres municipals, a diversos municipis hi va haver acords de partits amb Desokupa, en alguns casos per part del PSC i en municipis on governaven. "A la pregunta dels periodistes sobre quants pisos ocupats hi havia al municipi, en alguns casos no hi havia cap pis ocupat", recorda. "Era una declaració d'intencions per dir que estaven en contra de les okupacions. Davant la dificultat de resoldre del tema de l'habitatge, alguns partits han parlat d'okupacions delinqüencials", argumenta. 

En aquest sentit, remarca que el PSC ha fet un "gir interessant" i destacable, perquè "ha vist que aquest camí no servia per atreure determinat sector de la població, i han decidit que volen fer mesures a favor del dret a l'habitatge": "Tot i certs dubtes inicialment, va acabar passant a la banda de parlar del dret a l'habitatge". Alhora, reivindica que les polítiques d'habitatges que feia Barcelona en Comú "no són les mateixes que estan fent el PSC": les dels Comuns eren "molt més intensives" a l'hora d'intentar garantir el dret a l'habitatge, evitant desnonaments i fer promocions d'habitatge públic, mentre els socialistes estan "anant més a poc a poc".

"No cal estar a favor d'uns partits o altres per veure que el tema de l'habitatge no té a veure amb les ocupacions", diu Mir. En aquest sentit, destaca que quan els partits parlen d'okupacions acostumen a criminalitzar a persones amb pocs recursos que estan ocupant. "Si parles de prohibir l'ocupació especulativa, estàs situant el focus en què hi ha societats amb molts recursos que estan especulant amb un bé que hauria de ser un dret garantit", contraposa.

Actuar des del món local  

Mir recorda que l'empadronament és un dret i que el que cal és que els ajuntaments compleixin les seves "obligacions". A més, fa molt d'èmfasi en el fet que l'empadronament és "de manera molt concreta" la porta d'entrada a poder garantir altres drets, entre els quals destaquen el dret a l'atenció sanitària. "Els municipis que han actuat en aquesta línia han fet una bona feina i han actuat fent el que els toca com a municipis", reivindica.

L'expert també destaca que la venda ambulant és un dels temes de més difícil gestió que va haver d'afrontar Barcelona en Comú, i que també afecta altres municipis, especialment en època d'estiu. "Episodis com aquests et posen avant una realitat amb la qual no pots sortir només amb bones paraules, has de buscar mecanismes per actuar sabent que són problemes globals", diu. En aquest sentit, destaca que els senegalesos que venen a Catalunya a fer venda ambulant ho fan arran dels "acords de pesca entre el Senegal i la Unió Europea els han limitat la capacitat de treballar allà". "Això no ho pot solucionar un municipi, però tampoc poden evitar aquests conflictes", sosté.

Així, recorda que durant el govern dels Comuns a l'Ajuntament de Barcelona es van prendre mesures com intentar aconseguir que algunes d'aquestes persones creessin una cooperativa, poguessin entrar dins l'economia regulada, per després buscar mecanismes perquè s'incorporin a la vida social. "Hi ha diferents experiències que són interessants a l'hora de no estigmatitzar i criminalitzar aquestes persones discursivament, no tractar-les amb supremacisme, perquè hi ha una part molt important de com ens relacionem des de la igualtat en les persones", rebla.