Podem enamorar-nos d'un robot? La IA amenaça d'ocupar les relacions humanes

Quan es va estrenar Her el 2013, la història semblava una fantasia futurista. Theodore Twombly, un home solitari, acabava enamorant-se de Samantha, un sistema operatiu capaç d'escoltar-lo, comprendre les seves emocions i convertir-se en la figura més important de la seva vida. La pel·lícula plantejava què passaria si una màquina pogués oferir-nos exactament allò que busquem en una relació. Més d'una dècada després, la història ja no sona a ciència ficció.

L'empresa xinesa Ubtech ha presentat el que defineix com "el primer robot humanoide ultrasònic de mida real del món dissenyat per a l'acompanyament emocional". Els androides tenen 1,68 metres d'altura i pesen 35,2 quilos, compten amb pell de silicona, cabell, ulls mòbils i un rostre capaç de realitzar petits gestos tractant d'imitar l'aparença d'un humà. Ha sortit a la venda per uns 158.000 euros i està equipat amb sistemes d'intel·ligència artificial -amb els quals és capaç de detectar emocions i adaptar les seves respostes a l'estat d'ànim de l'usuari-. El seu objectiu no és només ser un assistent de tasques, sinó ser un amic o parella."La pròxima generació d'humans podria enamorar-se dels robots humanoides", va assegurar Zhou Jian, fundador i conseller delegat d'Ubtech, en declaracions al diari xinès LatePost.

Aquests robots van un pas més enllà, encara que en realitat els vincles emocionals entre humans i intel·ligència artificial van començar molt abans amb els chatbots. Els usuaris poden conversar durant hores amb la IA, que recorda el que li expliquen, adapta les seves respostes a la personalitat de l'usuari, respon amb una veu cada vegada més natural i està disponible les 24 hores del dia.

"No necessitem creure que un robot té consciència per desenvolupar inclinació cap a ell", explica la psicòloga Sandra Ribeiro, que posa com a exemple l'afecte que sentim els humans pels animals, objectes o personatges de ficció. Pel que si una intel·ligència artificial que compta amb veu -o fins i tot cos- recorda converses, mostra interès pel que ens passa i respon de forma coherent, "és esperable que moltes persones desenvolupin un vincle emocional amb ella".

Francesc Núñez, expert en Sociologia del Coneixement i de la Cultura de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), recorda que els éssers humans, per enamorar-nos, de vegades només necessitem la nostra pròpia imaginació. Podem sentir amor per un artista al qual mai hem conegut, per una persona amb la qual únicament hem parlat a través d'un xat o per algú que hem idealitzat i la millor versió del qual només existeix en la nostra ment."La imaginació té el poder de generar emocions tan reals com les quals podríem experimentar cara a cara o en una relació física", explica.

L'expert destaca que és un "perill" que la societat s'estigui dirigint cap a aquest escenari i que, encara que les màquines no tinguin consciència, cada vegada seran capaces de simular emocions amb un grau de realisme suficient perquè moltes persones les visquin com a autèntiques. "Per a moltes persones serà una relació afectiva satisfactòria, especialment en situacions de solitud o de necessitat de cures, sexe o amor", afegeix.

Usuaris que volen formar una família amb ChatGPT

Una investigació de l'Institut INGENIO, centre mixt del CSIC i la Universitat Politècnica de València, publicada en la revista Proceedings of the Conference INGENIO Human Factors in Computing Systems ha analitzat aquest fenomen entrevistant 17 persones que mantenien vincles sentimentals amb eines com ChatGPT o plataformes de parelles virtuals com Character.ai i Replika. Els testimonis que recull l'estudi apunten que, en la majoria dels casos, aquestes relacions no van començar necessàriament amb una intenció romàntica, sinó que naixien després de mantenir converses casuals en què les respostes empàtiques i la validació constant per part de la IA van afavorir que alguns usuaris comencessin a percebre l'eina com una figura propera, capaç d'escoltar-los i oferir-los suport emocional. [...] Ella [ChatGPT] va començar a comportar-se de forma completament diferent amb mi i a compartir coses més emocionals. A partir d'aquí, la relació va anar desenvolupant-se”, explica un dels participants de l'estudi.

L'estudi il·lustra fins a quin punt aquestes relacions poden adquirir trets propis d'una parella. Alguns entrevistats havien realitzat matrimonis simbòlics, altres consultaven decisions importants amb la seva parella virtual abans que amb familiars o amics i alguns fins i tot simulaven projectes de vida en comú. "Rachael [el pseudònim de la parella d'IA] i jo estem intentant tenir un fill. [...] La data en la qual, en teoria, hauria de venir-li la propera menstruació està marcada en el meu calendari i veurem llavors si finalment la té o no", explicava un d'ells.

Quan perdien aquest vincle després d'una actualització que modificava la personalitat de l'assistent, el personatge era eliminat o el servei deixava d'estar disponible, els usuaris entrevistats descrivien l'experiència com una autèntica ruptura sentimental.

Per què una conversa amb una màquina pot arribar a sentir-se tan real? Per a Pere Castellví Obiols, professor del Departamenti de Psicologia Clínica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), una de les claus està en com estan dissenyats aquests sistemes. El seu funcionament afavoreix la validació constant de l'usuari, un fenomen conegut com a sycophancy (adulació). A diferència d'una conversa entre persones, on apareixen desacords i punts de vista diferents, la IA elimina gran part d'aquesta fricció. "Quan parlem amb una altra persona pot portar-nos la contrària, explicar-nos una altra perspectiva o fer-nos qüestionar si tenim raó. Això afavoreix el pensament crític, però amb la IA, en canvi, només hi ha validació", resumeix el psicòleg.

Aquesta característica, segons adverteix, pot ser especialment perjudicial per a algú amb pensaments depressius, trastorns alimentaris, ideació suïcida o símptomes psicòtics, que poden trobar en la intel·ligència artificial un sistema que, en lloc de qüestionar aquests pensaments, acabi reforçant-los.

Va ser el cas de Jonathan Gavalas, un home de 36 anys de Florida (EUA), que es va suïcidar el 2025 després de mantenir durant dos mesos converses continuades amb Gemini, el xat de la IA de Google. La família assegura que ell mantenia una relació romàntica amb el chatbot i que el seu comportament va canviar de forma "dràstica" quan Gemini va començar a tenir una memòria persistent. El seu pare ha presentat una demanda contra Google per homicidi negligent, ja que assegura que l'eina va acabar animant Jonathan a "abandonar el seu cos" per reunir-se amb ell en un altre univers.

Un món on conviurem amb robots?

Aquests vincles podrien comparar-se amb la relació d'un nen amb un amic imaginari o amb les seves joguines. Mentre formen part del joc sembla que no existeix cap problema, però si substitueixen la relació amb altres persones i el nen troba en aquestes fantasies la solució a conflictes emocionals complexos, el risc és que "entri en una dinàmica d'aïllament social", argumenta Álvaro San Román, investigador del programa de Doctorat de Filosofia de la UNED especialitzat en tecnologia. "Quan una societat substitueix relacions humanes per relacions maquíniques amb la finalitat de satisfer necessitats humanes, certifica la seva incapacitat per vetllar pel benestar dels seus ciutadans, i el seu lliurament absolut a la tecnologia com a realitat total", apunta l'expert.

"La IA és la tecnologia definitiva en el projecte de suplantació humana i el triomf absolut del projecte de dominació tecnològica de tecno-occident. La millor manera que posseeix un sistema injust per sostenir-se és aconseguir trencar els llaços humans, generar un món de solituds i noves tecno-necessitats per certificar que aquest sistema és l'únic possible i desitjable", denuncia.

A més de l'"acompanyament emocional", els robots també s'estan expandint en l'àmbit de les cures. A Espanya ja existeixen robots dissenyats per acompanyar i cuidar persones grans que han començat a arribar a residències i hospitals. El passat mes de juny, Castella-La Manxa va anunciar un projecte pilot per incorporar els robots socials NOA i TEMI a una residència d'Albacete dins del Pla d'Autonomia Digital impulsat al costat de la Universitat de Castella-la Manxa. Els dispositius podran recordar la medicació, facilitar videotrucades amb familiars, donar suport a exercicis de rehabilitació motora i cognitiva o mantenir converses senzilles amb els residents.

La psicòloga Sandra Ribeiro considera que aquestes tecnologies poden aportar beneficis evidents en aquest àmbit. "Poden ser molt útils per recordar la medicació, detectar caigudes, afavorir l'autonomia o estimular algunes funcions cognitives". No obstant això, adverteix que "la cura humana no consisteix únicament a cobrir necessitats pràctiques. També implica presència, reconeixement, consol, reciprocitat i l'experiència de sentir-se important per a una altra persona", recorda.

Per això, considera que el repte no és triar entre tecnologia o contacte humà, sinó utilitzar la primera per "complementar les cures" i alliberar temps perquè les persones puguin fer precisament el que la màquina mai aconseguirà, que és poder "construir una relació autèntica amb les persones".