Plataforma per la Llengua "suspèn" el Pacte Nacional per la Llengua: "Només s'han fet completament un 38,8% de mesures"

La Plataforma per la Llengua "suspèn" el Pacte Nacional per la Llengua quan ha passat més d'un any de la seva signatura. L'entitat, que s'hi va adherir quan va formalitzar-se el maig de l'any passat, conclou que només s'han executat completament el 38,8% de les mesures previstes per al 2025 i ha criticat la falta d'implicació de bona part del Govern especialment de departaments com els de Salut, Empresa o Drets Socials.

"No s'ha vist un abans i un després de la signatura del Pacte Nacional per la Llengua", ha assegurat el president de l'entitat, Òscar Escuder. Plataforma per la Llengua es va unir a l'acord i Escuder alerta, en declaracions a l'ACN, que esperen no haver-ne de sortir perquè volen que el Pacte tiri endavant i es compleixi.

Acompanyat per Mireia Plana, vicepresidenta de l'entitat, Escuder ha manifestat que "suspenen" el Pacte perquè "només de les mesures que s'havien d'haver fet fins a 31 de desembre del 2025, a principis de l'estiu d'enguany, només estaven completament fetes un 38%", mentre que un 30% no s'han desenvolupat en cap grau.

Entre les mesures que no s'han complert, ha lamentat que n'hi ha "des de l'àmbit de l'administració pública de no requerir el català sempre que cal; en l'àmbit de l'ensenyament i en l'àmbit de la salut i de la cura de les persones". L'organització també ha denunciat que moltes de les mesures incloses al Pacte manquen d'indicadors clars, calendarització realista i mecanismes d'avaluació. A parer de l'entitat, "l'ús reiterat de formulacions genèriques dificulta determinar el grau real de compliment dels compromisos adquirits i impedeix aplicar correccions quan els objectius no s'assoleixen".

Ja van alertar de la falta d'ambició

Escuder ha recordat que la Plataforma es va unir al Pacte, però, ha afegit, ho va fer advertint que "no era suficient". Ha indicat que les mesures "no eren prou ambicioses i el seu pressupost encara era menys ambiciós que les mateixes mesures". "Ara, a més a més, podem afegir l'execució d'aquestes ja insuficients mesures amb un pressupost insuficient és d'un 38%. El pacte no està servint pel què hauria de servir", ha assegurat.

El president de Plataforma per la Llengua ha instat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que prengui les regnes del compliment del Pacte i que d'entrada faci que "tot el seu Govern tingui a la llista de prioritats reals la llengua, no només el Departament de Política Lingüística". Ha criticat que "unes quantes conselleries no han tingut la llengua ni a la llista de prioritats reals i que això no anava amb ells. Això no pot ser, això no és un pacte nacional, en tot cas és un pacte nacional que no es compleix".

Per a Plataforma per la Llengua, "moltes conselleries continuen tractant la llengua com una qüestió sectorial i no com un objectiu transversal que afecta totes les polítiques públiques". L'entitat ha assenyalat especialment departaments com els de Salut, Empresa o Drets Socials, dels que han mostrat "menys implicació en el desplegament de les mesures assignades". Al juliol, la meitat de les actuacions que tenia encomanades el Departament de Drets Socials "encara no s'havien aplicat de cap manera".

Propostes de l'entitat

Ha anunciat que faran propostes d'actuació immediata en diversos àmbits: en l'àmbit de l'ensenyament, del consum, del treball i l'empresa, en l'àmbit de la salut i la cura de les persones, l'esport i el lleure, i en els mitjans de comunicació públics. En l'àmbit educatiu, l'entitat reclama assegurar que tots els alumnes acabin l'ensenyament obligatori amb un domini ple del català. També demana reforçar la presència de la llengua a la formació professional i a les universitats i posar fi als incompliments del dret d'opció lingüística dels estudiants. En salut i cures, Plataforma per la Llengua alerta de l'augment de les queixes per vulneracions dels drets lingüístics dels usuaris i reclama un calendari per fer complir la Llei de política lingüística a la sanitat.

Pel que fa a l'esport i el lleure, l'entitat defensa que són espais fonamentals de socialització i cohesió social i que han de convertir-se en entorns de normalitat lingüística per als infants i joves. En l'àmbit del comerç, l'empresa i el treball, exigeix l'aplicació efectiva de les obligacions lingüístiques que ja estableixen la Llei de política lingüística, el Codi de consum i la Llei de comerç, serveis i fires, i reclama una normativa més clara que permeti garantir l'atenció en català als consumidors. Igualment, demana polítiques decidides perquè el coneixement del català sigui un element necessari per desenvolupar una carrera professional a Catalunya.

Finalment, l'entitat considera que la CCMA ha d'assumir amb més determinació la seva funció de referent lingüístic i de motor de normalització del català.