Per què un centre públic de distribució alimentària ajudaria a reduir les desigualtats a l'eix Besòs?

L'eix Besòs és una de les zones que concentra més desigualtats de l'àrea metropolitana de Barcelona. Amb una població estimada de 600.000 persones, el formen els districtes de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris (Barcelona) i els municipis metropolitans de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac. 

Les rendes se situen entre un 30% i un 40% per sota de la mitjana metropolitana, hi ha menys disponibilitat de producte fresc, menys pressupost familiar per alimentació i també menys temps disponible per comprar i cuinar. Tot plegat, en un context d'inflació dels preus de l'alimentació, que acumulen una pujada d'un 31% entre gener de 2020 i maig del 2024 a tot l'Estat.

En aquest context, l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) proposa crear Mercabesòs, un centre públic de compra i distribució d'aliments que connectaria la pagesia del Vallès i el Maresme amb els comerços i mercats dels barris de l'eix del Besòs. L'objectiu? Revertir la substitució del producte fresc pels ultraprocessats davant l'encariment dels aliments, especialment en zones econòmicament més empobrides. Pot una infraestructura d'aquest tipus reduir desigualtats mencionades anteriorment? Un informe elaborat per IDRA apunta que sí.

A l'eix Besòs, a banda d'una renda familiar inferior a la metropolitana, gairebé el 60% de la despesa es destina a habitatge i alimentació. Aquesta pressió econòmica redueix la capacitat de les llars per accedir a productes frescos i saludables, que sovint són més cars o menys accessibles.

A més, la distribució territorial de l'oferta alimentària és desigual, és a dir, barris que tenen pocs productes frescos i molts aliments ultraprocessats. En aquest escenari, un centre com Mercabesòs podria reequilibrar l'oferta, facilitant que el comerç de barri accedeixi a producte fresc de manera més barata i estable, i traslladi aquesta millora al consumidor.

La dimensió social del projecte també té a veure amb el temps i les condicions de vida. Les jornades laborals llargues, la precarietat i la desigual distribució de les tasques de cura -que recauen majoritàriament en les dones- limiten la capacitat de comprar i cuinar aliments saludables. Això reforça la dependència dels supermercats i dels productes preparats. Mercabesòs no elimina aquestes desigualtats estructurals, però pot reduir-ne els efectes fent més accessible el producte fresc en el dia a dia, a mercats municipals i botigues de barri.

L'informe també apunta a l'alta concentració de la distribució com un dels problemes de l'accés a producte fresc. Grans cadenes controlen la major part de les vendes, mentre que petits productors i comerços queden exclosos o subordinats als grans canals. Aquesta concentració implica que la capacitat de decisió -sobre preus, proveïment i condicions- es troba fora del territori i lluny dels petits productors.

A l'eix Besòs, això es tradueix en una economia alimentària més feble, amb menys capacitat de generar ocupació i retenir valor. Segons l'informe, amb una infraestructura pública, es podria redistribuir poder econòmic, facilitar l'accés al mercat a la pagesia local i millorar les condicions del comerç de proximitat.

Finalment, l'informe aborda un tercer factor: els beneficis ambientals. El model alimentari actual depèn de circuits llargs, amb productes que recorren milers de quilòmetres abans d'arribar al consumidor. Aquesta dependència incrementa la vulnerabilitat davant les crisis climàtiques, energètiques o comercials, com l'actual, derivada de la guerra a l'Iran. En aquest context, segons apunta l'estudi, Mercabesòs pot contribuir a escurçar les cadenes de subministrament, reduir emissions i reforçar models agroecològics, donant suport a productors de proximitat.

Relacionat amb aquest tema

La meitat dels llogaters a Catalunya no poden estalviar per l'elevat cost de l'habitatge

Judit Castaño

Nantes i Bolonya, referents de Mercabesòs

Segons IDRA, la situació requereix una intervenció pública "que vagi més enllà de mesures assistencials o correctives". Calen, afegeix l'estudi, "infraestructures i polítiques públiques capaces d'articular producció local, distribució i accés alimentari en els territoris amb nivells més alts de vulnerabilitat". En aquest sentit, Mercabesòs seria una infraestructura "intermèdia" de planificació alimentària metropolitana orientada a corregir els desequilibris estructurals que afecten l'eix Besòs. Els seus referents són les desenvolupades en ciutats com Nantes o Bolonya.

Davant d'un model que ha tendit a concentrar recursos i oportunitats, la creació d'un centre públic de distribució alimentària a l'eix Besòs es presenta com una eina concreta per redistribuir-los i garantir un dret bàsic com és el dret a una alimentació saludable, accessible i justa per a tothom. "Mercabesòs no és només una infraestructura logística. És una estratègia per reduir desigualtats alimentàries mitjançant una política integral que actuï sobre la producció, la distribució i l'accés als aliments", defensen els autors de l'estudi.