El nou impuls de la COV, la cooperativa que ha construït més de mil pisos al Prat de Llobregat

Fa uns tres mesos i mig, el passat 31 de gener, el Prat de Llobregat va inaugurar un bloc d'habitatges amb un total de 101 pisos, ubicat al barri de l'Eixample Sud de la ciutat. No és un immoble més, sinó que es tracta de l'edifici cooperatiu més gran de Catalunya i constitueix un clar exemple de cooperació público-cooperativa per intentar abordar la problemàtica de l'accés a l'habitatge. S'ha aixecat en un terreny de 3.300 metres quadrats cedit per l'Ajuntament i l'ha promogut la Cooperativa Obrera de Viviendas (COV).

El projecte, que ha tingut un cost de 18 milions, s'ha sufragat amb recursos propis de la COV i crèdits de la cooperativa de serveis ètics i financers Coop57, de Fiare Banca Ètica i del públic Institut Català de Finances (ICF). Els llogaters, que ja s'hi han establert, paguen entre 300 i 600 euros mensuals, en funció de la mida del pis, que pot tenir una, dues o tres habitacions.

La COV no és una nouvinguda a la promoció d'habitatge, sinó que el seu camí arrenca el 1962, encara en plena dictadura franquista, i la història de la segona meitat del segle XX de la ciutat costanera del Baix Llobregat difícilment pot explicar-se sense esmentar-la. En ple 2026, l'entitat segueix ben viva i proveint de diversos serveis el més de miler de socis que aglutina i totalment consolidada com un referent del cooperativisme i de l'habitatge assequible a la comarca. Per parlar-ne ens reunim a les oficines de la COV amb el seu director, Álvaro Puertas.

La Cooperativa Obrera de Vivienda sorgeix, per tant, en plena dictadura franquista. En uns anys, la dècada dels seixanta, en què centenars de milers de persones van arribar a Catalunya provinents sobretot del sud d'Espanya, el que va provocar un enorme creixement demogràfic, concentrat especialment a les comarques barcelonines, tot i que no únicament. En el cas del Prat, va passar d'uns 14.000 habitants el 1960 a més de 60.000 el 1981, és a dir, que en dues dècades la seva població va multiplicar-se per quatre (actualment en té uns 66.250). Aquest salt demogràfic va generar una "tremenda necessitat d'habitatge", recorda Puertas.

El Prat va multiplicar per quatre la seva població en els anys en què la COV va construir un miler de pisos

En una ciutat aleshores industrial -amb pols d'atracció com la històrica La Seda-, trobar feina no era difícil pels milers de nous veïns que hi arribaven, però no passava el mateix amb l'allotjament. Famílies abocades a llogar habitacions o l'aparició de campaments de barraquistes eren fenòmens comuns en aquell moment i la situació va portar diversos obrers a compartir els seus problemes i a unir-se per buscar-hi una solució. Inspirant-se en l'exemple recent de casos com la cooperativa barcelonina del Sagrat Cor van decidir replicar el model al Prat. No sense dificultats.

"El nom ja va ser un problema, va costar molta feina aconseguir inscriure una Cooperativa Obrera", explica l'actual director de la COV, que afegeix que tampoc va ser gens fàcil trobar els recursos per tirar endavant la primera promoció d'habitatges: "Van trobar moltes resistències, no només de les entitats financeres d'aquell moment, sinó del sector de la construcció i la promoció d'habitatges, que no se'n refiava i no veia amb bons ulls això de fer l'habitatge a preu de cost".

Els números no sortien i la manera de superar aquest obstacle determinant va ser crear un grup d'obra amb part dels socis inicials de la cooperativa per tal que ells mateixos treballessin en la construcció dels pisos per tal d'abaratir-ne els costos. Dit i fet, el projecte es va anar expandint i fins el 1975 la COV va promoure i construir més de 40 escales i més de 1.000 pisos, creant el que avui es coneix com el barri cooperatiu del Prat. Les famílies que s'hi instal·laven adquirien la propietat del pis i, alhora, es convertien en socis de l'entitat.

Millorar les condicions de vida dels socis

La COV no va limitar-se al proveïment d'habitatge, sinó que també va començar a oferir serveis als socis, una dinàmica que ha mantingut des d'aleshores i que explica perquè avui es manté ben viva. En aquells anys 60, 70 i, fins i tot, 80, el cooperativisme d'habitatge era fonamentalment de propietat -i no de lloguer, sobretot en cessió d'ús, com s'estila avui- i un cop el bloc o la promoció estava enllestida el més habitual és que la cooperativa es dissolgués. "L'assemblea general, la base social de la COV, va decidir no dissoldre la cooperativa quan es va aturar la demanda inicial d'habitatge, sinó retenir la propietat del locals de tots aquests edificis que va construir [situats al baixos] i llogar-los i amb aquests ingressos fer inversions per millorar les condicions de vida de les famílies", explica Puertas.

Com ara, crear una escola pròpia amb un model innovador a l'època, impulsar clubs juvenils o muntar un menjador social que servia de "punt de trobada" entre les famílies, entre d'altres. El que es buscava era donar servei "a la segona generació, als fills i filles dels socis de la cooperativa". També va crear empreses pròpies, com ara Mueblecoope, dedicada a fabricar mobles a mida pels pisos dels socis, o Telecoope, que gràcies a un acord amb el grup cooperatiu basc Mondragon aconseguia electrodomèstics de la marca Fagor a molt bon preu.

A diferència d'altres casos de l'època, la COV va decidir no dissoldre's i mantenir locals i pisos que li han permès fer inversions i oferir serveis

Aquells anys d'intensa activitat, la COV arribaria a tenir uns 140 treballadors, mentre que avui en manté una dotzena, dedicats bàsicament "a l'atenció del soci i la gestió del patrimoni immobiliari de la cooperativa, format pels locals de lloguer i tres edificis d'habitatges també de lloguer [en total gestiona 279 pisos]; i al manteniment i la rehabilitació dels habitatges".

Retorn a la promoció de pisos

Fa dues dècades, en plena bombolla immobiliària, els descendents dels primers cooperativistes eren els qui topaven amb grans dificultats per accedir a un habitatge digne. La detecció d'aquesta necessitat és el que va portar la COV a retornar a la promoció i construcció d'habitatges, després de més de 30 anys sense fer-ho.

El primer resultat va ser l'edifici Lo Gaiter, que va inaugurar-se el desembre del 2009 -en plena crisi econòmica i financera per l'esclat de la bombolla- i consta de 12 pisos de lloguer assequible. El projecte va ser una "mena d'experiment" per adaptar-se als enormes canvis -a nivell tècnic, constructiu o de normativa urbanística- succeïts des del 1975 i un cop culminat va obrir la porta a començar a planejar un immoble molt més gran que contribuís a pal·liar la crisi d'habitatge del Prat, no només dels fills -o nets- de la base social de la COV.

Ho detalla el seu director: "Vam comprovar que tornava a haver-hi una gran demanda d'habitatge, de la segona i la tercera generació de socis i fa més d'una dècada vam iniciar converses amb l'Ajuntament per tenir aquesta cessió de sol públic on la cooperativa podria construir i gestionar un edifici d'habitatges cooperatiu de lloguer". El consistori ha cedit el sòl a la COV durant 75 anys, prorrogable a 99, i després l'immoble passarà a mans públiques. 

"La cessió de sòl permet que l'habitatge sigui assequible, i la cooperativa va fer-se càrrec de la promoció, construcció i gestió posterior de l'edifici", afegeix Puertas. En aquest cas, el 25% dels pisos estaven reservats a la base social de la pròpia COV, siguin socis d'habitatge o els seus fills i nets, i el 75% s'ha destinat a persones que figuraven a les llistes de demandants de pisos protegits del Prat.

En aquest procés, la COV ha portat a terme un canvi d'estatuts que l'ha convertit en una cooperativa integral d'habitatge i de consum, que permet integrar com a socis i, per tant, ampliar la seva base social -actualment formada per unes 1.100 persones- les persones que accedeixen als habitatges de lloguer o als seus serveis, que s'han anat transformant en funció de les necessitats dels seus socis. Així ara la COV disposa d'un centre de dia, que gestiona Suara Cooperativa; un casal de gent gran "obert a tothom" i on s'hi fan diverses activitats, i un segon casal de gent gran més destinat a activitats físiques, des de gimnàstica, a classes de ioga o ball, entre d'altres.  

Model a impulsar

Seguint l'exemple de la Cooperativa Obrera de Vivienda o de les promocions que, entre d'altres, impulsen entitats com Sostre Cívic, Álvaro Puertas considera que potenciar l'habitatge cooperatiu és "fonamental" per contribuir a pal·liar l'actual crisi de l'habitatge. "Per llei, la cooperativa ha de proveir d'habitatge a preu de cost i en l'actual context la col·laboració público-cooperativa és necessària perquè necessitem de sòl públic o gestionat per entitats públiques perquè realment pugui ser assequible", detalla. Ara bé, perquè el model cooperatiu faci realment un salt d'escala, Puertas veu necessari que, més enllà del suport públic -també en el finançament, a través d'entitats com l'ICF-, caldria la "implicació de la banca comercial" més clàssica.

De cara al futur, defensa que la COV ha de continuar proveint d'habitatges i de serveis els seus socis, una activitat que en bona part és possible gràcies a la innovadora decisió presa fa dècades de mantenir la propietat de locals i pisos, que ara li garanteixen uns recursos econòmics propis. Així mateix, explica que contemplen endegar noves promocions, si bé més petites que la del bloc de 101 pisos inaugurat el gener, gràcies justament al patrimoni que acumulat durant anys.

L'impuls de noves promocions d'habitatge assequible -l'aportació inicial dels residents al nou bloc va ser tot just de 160 euros, per adquirir el títol social de la cooperativa- també ha de ser un element que contribueixi a rejovenir la mitjana d'edat dels socis de l'entitat.

Tot plegat per garantir llarga vida d'una COV que durant les seves més de sis dècades de vida ha demostrat una constant capacitat d'adaptació a les necessitats dels seus membres i que proveir d'habitatge assequible és perfectament viable quan un s'allunya de les limitacions d'un mercat regit per la recerca del màxim benefici econòmic.