Més de 60.000 famílies en suspens: la fi de l'escut social obre la porta a un "tsunami de desnonaments"

L'extensió de la moratòria antidesnonaments ha tornat a ser tombada al Congrés dels Diputats, amb el rebuig de PP, Vox i Junts. La seva tramitació ja va fracassar al gener, després d'incloure un nou punt que permet expulsar els inquilins quan el seu propietari no tingui en possessió més de dos immobles. Tot i així, no ha tirat endavant.

"Votar no és votar a favor d'un tsunami de desnonaments de 70.000 famílies vulnerables a tot l'Estat" advertien des de la plataforma #Niundesahuciomas en una concentració davant de la Porta dels Lleons fa unes setmanes. Entorn de 60.000 i 70.000 llars, segons dades de l'Observatori Desca, podrien veure's al carrer en els pròxims mesos si el Govern espanyol no aconsegueix reactivar el decret.

Des d'European Anti Poverty Network España recorden que la moratòria i la garantia de subministraments han evitat que un milió i mig de persones entressin en situació de pobresa, en un context de "creixent emergència residencial". En la mateixa línia, Pablo Panzer, portaveu de la PAH de Vallecas, alerta que milers de famílies tornaran a viure sota l'amenaça de perdre casa seva. "Tot i així, l'escut social no és cap panacea, ja que només ha aconseguit aturar un de cada quatre desnonaments", afegeix l'activista.

Un 40% dels inquilins estan en risc de pobresa

Quatre de cada deu persones que viuen de lloguer es troben en risc de pobresa i/o exclusió social a Espanya, d'acord amb l'avanç de resultats de l'informe L'Estat de la Pobresa elaborat per la EAPN. Les constants pujades de rendes estan convertint l'habitatge en un embut que absorbeix la riquesa dels inquilins, fins al punt que un 17,8% d'ells té problemes per fer front a la compra de productes essencials. En el cas de les persones que tenen una casa en propietat, aquesta xifra cau fins al 5,1%.

Això es tradueix en un augment de les expulsions, que creixen any a any. El 2024 es van practicar 27.564, un 3,4% més que en 2023, segons dades del Consell General del Poder Judicial. D'ells, el 74,5% es deuen a impagaments del lloguer, una xifra que s'ha disparat en qüestió d'una dècada –en 2014 eren el 53% –. "No estem davant una qüestió conjuntural. En els últims 15 anys s'han produït prop de 760.000 llançaments i és una minoria la que ha comptat amb una alternativa habitacional adequada", assenyala l'entitat.

Aquests números, insisteixen els activistes, oculten un creixent nombre de "desnonaments invisibles", que es donen quan un arrendatari abandona l'habitatge abans que es posi cap procediment en marxa, generalment davant pujades de preus inassumibles o expulsions dels immobles perquè la propietat decideix no de renovar. És aquesta última, de fet, segons apunta l'advocada de CAES Alejandra Jacinto, la situació més freqüent.

Aquests números, insisteixen els activistes, oculten un creixent nombre de "desnonaments invisibles"

"El que ha caigut és una de les poques proteccions que teníem mentre la situació es precipita cap a l'abisme (...) El missatge del Congrés és clar: l'habitatge és un negoci, no un dret", ha denunciat aquest dijous el Sindicat de Llogateres, que recorda que aquest any mig milió de contractes de lloguer signats en la pandèmia finalitzen, "deixant a moltes persones desprotegides davant els intents d'expulsió".

El context és especialment complicat per a les famílies monomarentals, de migrants o amb persones dependents al seu càrrec. "El principal risc que té tombar la protecció a les llars vulnerables és precisament aquest, que una part de les mesures dissenyades per evitar situacions límit caiguin pel seu propi pes", assenyala Alba Agraz, responsable Vivienda en Idees en Guerra.

El que diu 'l'escut social' sobre habitatge

Miriam Nogueras ja havia avançat la negativa de la seva formació a donar suport a una llei que, consideren, avala les "okupacions". "Escut social sí, ocupacions no, nosaltres no enganyem", sentenciava dies abans de la votació. Però, què diu realment el decret sobre l'habitatge?

El principal punt d'aquest paquet és la suspensió dels desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat i sense alternativa habitacional. No obstant això, explica Agraz, no es tracta d'una mesura universal, sinó que se centra en criteris específics i cal Agraz aquesta situació crítica. "Fins i tot es dóna a l'arrendador una compensació per equilibrar els efectes de la suspensió", afegeix, insistint que la protecció no és automàtica, "però sí que era un paraigua mínim per a casos extrems".

Una altra de les qüestions que recull el text és l'obligatorietat de sotmetre a mediació o conciliació aquests processos quan l'arrendador és un gran tenidor. A més, amb l'última modificació de l'Executiu, es recull que, quan el propietari no tingui més de dos habitatges, seran els serveis socials els que hagin de fer-se càrrec de buscar una solució habitacional als inquilins.

Jacinto, que ha portat desenes de processos de llançament en els últims anys, explica que són "trobades les ocasions en les quals es concedeixen aquest tipus de moratòries". Només en casos molt justificats aconsegueixen que el jutge admeti la suspensió del procés: "Els requisits són molt restrictius i ho hem hagut de lluitar bastant perquè tot depenia del criteri del jutjat".

Són aquestes unitats familiars, amb situacions greus i un alt risc d'exclusió social, les que preocupen més després de la fi d'aquestes suspensions. La conseqüència directa de la caiguda de la moratòria, assenyala Jacinto, és la imminent represa de tots els procediments que hi ha en curs, ja siguin per falta de pagament, per expiració del termini, o per qualsevol altre motiu.

"Això és inadmissible en un Estat democràtic de dret, que de sobte no hi hagi d'haver cap tipus de protecció o cautela a l'hora d'enviar al carrer persones que estan en situació de vulnerabilitat", denuncia l'advocada.

En un comunicat conjunt, la confederació de Sindicats de Llogateres, COESPE i la PAH han insistit que la moratòria és insuficient i que, en la situació actual, són necessàries mesures més àmplies i estructurals. "En l'últim mes hem assistit a un teatre polític entorn a les mínimes mesures de protecció social que disposem totes aquelles que no tenim un habitatge garantit", denuncien. Les tres associacions han cridat a la mobilització i assenyalen una data al calendari: el proper dissabte 28 de febrer hi ha convocada una marxa conjunta a Barcelona.