La meitat dels llogaters a Catalunya no poden estalviar per l'elevat cost de l'habitatge

La bretxa social i generacional entre propietaris i llogaters cada vegada és més gran i està convertint l'accés a l'habitatge en el gran factor de desigualtat dins de la societat catalana. El 53% de les persones que viuen de lloguer a Catalunya no pot estalviar a causa dels elevats costos de la renda. En canvi, el 57% de les persones que tenen l'habitatge completament pagat sí que estalvien cada mes. El 82% dels llogaters a Catalunya destina més d'un terç dels seus ingressos a pagar el lloguer i una de cada tres supera el 50%. Entre les llars amb hipoteca, la proporció disminueix i és d'una de cada quatre persones.

Seguim. Una persona propietària amb ingressos equivalents al Salari Mínim interprofessional (SMI) —1.184 euros el 2025— té més probabilitat d'estalviar que una persona llogatera amb un salari de 2.000 euros. La comparació entre lloguer i hipoteca reforça aquesta tendència. Una persona llogatera que ingressa 2.000 euros al mes pot estalviar el mateix (51,9%) que algú amb hipoteca que guanya 1.500 euros (50,2%). Per tant, guanyar més no t'assegura poder estalviar si vius de lloguer. 

Són algunes de les conclusions de l'informe La vivienda, cimiento de desigualdades, publicat per Oxfam Intermón a partir de les dades extretes de l'enquesta Vivir la Desigualdad II. L'autor de l'informe i responsable de polítiques de protecció social i ocupació d’Oxfam Intermón, Alejandro García-Gil, assenyala a la "trampa del lloguer": "Els preus elevats impedeixen estalviar i dificulten reunir l'entrada per a una hipoteca. Com a resultat, moltes persones queden atrapades en un mercat del lloguer cada vegada més asfixiant", conclou. 

Per tant, és un peix que es mossega la cua; una espiral que atrapa especialment a les persones migrades i a les més joves. A Barcelona, el 54,7% de les persones que viuen de lloguer tenen més de 34 anys. Un percentatge que s'eleva fins al 71,6% en el cas de la població extracomunitària. "Correm el risc de consolidar una bretxa cada vegada més gran entre qui destina gran part dels seus ingressos al lloguer i qui ja disposa d'habitatge i capacitat d’estalvi. Una desigualtat que pot marcar el futur social i econòmic del país", alerta García-Gil. 

En aquest context, l'encariment del lloguer no només ha reduït la capacitat d’estalvi de les llars llogateres, sinó que també ha incrementat la seva inestabilitat residencial. Segons l'informe, el 29% de la població llogatera a Catalunya va patir l’últim any "desnonaments invisibles": finalitzacions de contracte -com les que es preveuen enguany- o pujades inassumibles que deriven en mudances forçoses. En aquesta dinàmica tenen un paper destacat els fons d'inversió, que adquireixen edificis sencers -sobretot en grans ciutats- per convertir-los en apartaments turístics o colivings, expulsant i deixant els inquilins sense alternativa.

En el conjunt de l'Estat, l'impacte és especialment accentuat entre persones extracomunitàries (37%) i joves menors de 35 anys (31,9%). En el cas d'aquests últims, un de cada dos va haver de tornar a la llar familiar. A més, el 60% de les mudances va implicar abandonar el barri o municipi de referència. Una tendència cada vegada mes freqüent a ciutats gentrificades com Barcelona, que expulsa les persones residents cap a l'àrea metropolitana, tal com demostra aquest informe de l'Institut Metròpoli. 

Una bretxa entre els que hereden i els que no

La persistència de preus elevats i la finalització de nombrosos contractes de lloguer aquest any alimenten els dubtes sobre el futur. El 58,5% de les persones que viuen de lloguer considera poc o gens probable poder comprar un habitatge. Entre les llars amb més dificultats econòmiques, aquesta esperança es redueix encara més: només un 8,8% de les que no arriben a final de mes veuen possible accedir a una propietat. 

La crisi no només limita l'accés a l'habitatge, sinó que també condiciona projectes vitals. Un 19% de la població veu probable haver de canviar de casa per motius econòmics, i una part creixent contempla opcions com compartir pis: un 13,2% de les persones nascudes a Espanya ho preveuen, una xifra que puja fins al 26,7% entre persones extracomunitàries.

Amb el panorama actual, entra en joc un altre factor que es perfila com un mecanisme cada vegada més rellevant en l'accés a l'habitatge però que al mateix temps també crea una bretxa entre els que poden herdar una propietat i els que no. El 21,2% de les persones que ja tenen habitatge en propietat creu probable heretar-ne un altre, davant de l’11,6% de les persones arrendatàries. 

"Si no es corregeix aquesta tendència, ens enfrontarem a un futur de profundes desigualtats, on qui ja té habitatge en propietat té l'expectativa d'heretar més que els no propietaris", conclou l'autor de l'informe, que vaticina una societat dividida entre qui té propietats o n'heretarà, i qui no.

Regulació dels preus i contractes de més durada

Per tot plegat, Oxfam Intermón reclama una resposta coordinada entre el Govern central, les comunitats autònomes i els ajuntaments. Així mateix, demana garantir la protecció necessària i alternatives dignes per a les més de 60.000 llars vulnerables que corren el risc de ser desnonades després de la caiguda de l'Escut Social al Congrés pels vots en contra de Vox, PP i Junts.

Al mateix temps, planteja reforçar la protecció de les persones llogateres mitjançant la regulació dels preus -que ha aconseguit contenir-los pero no abaixar-los- i l'ampliació de la durada dels contractes, que actualment exposa als llogaters a pujades cada cinc anys. En paral·lel, demana frenar pràctiques especulatives i avançar cap a una fiscalitat centrada en l'ús de l'habitatge, a més d’ampliar el parc d'habitatge públic i impulsar models alternatius.

"És urgent actuar per assegurar que viure de lloguer sigui una opció assequible, digna i estable, que permeti desenvolupar un projecte de vida amb seguretat. I que, al mateix temps, qui vulgui accedir a un habitatge en propietat pugui fer-ho", conclou García-Gil.