El malestar docent impulsa les assemblees com una alternativa a les estructures sindicals 

Lluny de resoldre el conflicte educatiu, el preacord al qual van arribar els sindicats majoritaris i el Departament d'Educació el juny passat va evidenciar la crisi del sistema educatiu català i la distància entre les estructures sindicals i una part important del professorat, després que el 65% dels docents que van participar en la consulta el rebutgessin malgrat que els sindicats majoritaris -com USTEC- fessin campanya pel "sí". En aquest escenari, l’Assemblea Educativa de Catalunya (AEC), una coordinadora d’assemblees docents que ja feia temps que funcionava però que ha guanyat visibilitat i estructura durant els darrers mesos, ha adquirit més protagonisme.

De fet, constituïda aquest estiu com assemblea, l'AEC ha estat un dels principals convocants de la vaga del primer dia de curs, el passat 8 de setembre. Malgrat que el sector docent català continua tenint unes organitzacions sindicals consolidades, amb capacitat de negociació i convocatòria, han emergit espais de participació directa que qüestionen que la representació dels treballadors es pugui limitar als canals sindicals convencionals. L'AEC no es presenta, almenys de moment, com un sindicat més, sinó com un espai que vol agrupar docents de diferents sensibilitats sindicals i també treballadors que no estan afiliats a cap organització.

El seu plantejament parteix precisament de la realitat que "una part important del professorat no té una veu directa en les taules de negociació, malgrat que les decisions que s'hi prenen afecten de ple les seves condicions de treball i el funcionament dels centres", explica en una conversa amb Públic Ramon Castell, membre de la comissió de comunicació de l'AEC. Un moviment que recorda a la plataforma Revolta Pagesa, sorgida fa un parell d'anys arran de les protestes pageses com a alternativa al sindicat majoritari Unió de Pagesos.

La consulta sobre el preacord ha fet visible aquesta tensió. Segons la lectura que en fa l'AEC, posa damunt la taula una qüestió que va més enllà d'aquell acord concret: qui ha de tenir l'última paraula sobre els pactes que afecten el conjunt del professorat? És aquí on l'Assemblea Educativa de Catalunya intenta obrir una esquerda en el model tradicional de representació. Castell considera que el professorat ha de poder intervenir directament en aquelles decisions que afecten les seves condicions de feina.

En aquest sentit, la voluntat de l'AEC és "introduir un altre nivell de participació". La seva aposta implica coordinar les assemblees que ja existeixen als centres educatius i donar-los una estructura comuna a escala catalana. Fins ara no hi havia una estructura prou consolidada que les connectés, però durant aquest curs, la coordinació s'ha anat ampliant amb la incorporació de més assemblees de diferents punts del territori, fins a construir una xarxa sota el paraigua de l'AEC.

Tant el malestar com les formes d'organització assembleària no són noves en el sector docent català, però el conflicte dels últims mesos ha actuat com un accelerador. Tot i que són els sindicats els que tenen la legitimitat institucional derivada de les eleccions i són els interlocutors reconeguts en les negociacions amb l'Administració, el resultat de la consulta ha proporcionat a l'AEC més protagonisme per reclamar tenir més pes en els espais de negociació.

Laura Gené, secretària general d'ensenyament de CGT Catalunya, considera l'AEC com "una evolució coherent amb una determinada manera d’entendre l’acció sindical". En una conversa amb Públic, Gené explica que la coordinació de les assemblees de centre encaixa amb el seu propi model d'organització. Reivindica que les taules de negociació són importants, però defensa que "els drets laborals es conquereixen i es mantenen sobretot a través de la mobilització i de la participació de les plantilles".

Preguntada en una conversa amb Públic per l'Assemblea Educativa de Catalunya, Iolanda Segura, portaveu de la USTEC, considera que la participació del professorat i del personal educatiu a través de les assemblees pot contribuir a construir i enfortir el moviment. Per al sindicat, aquestes estructures permeten recollir directament el que passa als centres i traslladar aquesta informació a les negociacions. Les assemblees, sosté, "són una eina útil perquè el sindicalisme conegui el malestar real de les plantilles". La USTEC defensa, en aquest sentit, que les assemblees han de servir per articular la participació del conjunt del personal educatiu i per mantenir viu el conflicte durant el curs.

És precisament aquesta capacitat de mobilització la que pot marcar la diferència respecte de cursos anteriors. Una vaga puntual pot tenir un impacte limitat si no està precedida d'un treball als centres. Gené coincideix en aquesta idea i defensa una acció sindical basada en la participació de les plantilles. Perquè una mobilització tingui una participació elevada, diu, "cal temps per preparar-la, parlar amb el personal, implicar-lo i crear xarxes d’enllaços i assemblees". L'AEC, des d'aquesta perspectiva, "pot actuar com un actor de mobilització".

Però el moviment també obre altres interrogants. Castell avança que una de les qüestions que haurà d'abordar l'assemblea en els propers dies és quina forma vol adoptar a llarg termini. De moment, la intenció que expressa l'AEC no és crear un nou sindicat, sinó consolidar una veu pròpia dels docents a través "d’estructures assembleàries o plataformes capaces de generar mobilització al marge dels canals convencionals".

Més enllà del sector educatiu, Castell considera que el sindicalisme tradicional a l'Estat espanyol ha desenvolupat durant dècades una estructura "corporativista" i defensa que la participació directa dels treballadors en les decisions que els afecten ha de tenir un paper més important. Tot i que destaca el paper "imprescindible" dels sindicats per convocar vagues, negociar i formalitzar acords, Castell reivindica altres "mecanismes de consulta directa" per donar veu a tot el col·lectiu de treballadors.

Amb les eleccions sindicals de fons 

En els moviments dins del tauler sindical docent cal tenir un compte el calendari electoral: les eleccions sindicals del personal docent públic se celebraran el març de l'any vinent. Seran les primeres eleccions després del cicle de mobilitzacions dels darrers cursos i després del xoc entre el resultat de les consultes al professorat i la posició mantinguda per bona part de les organitzacions sindicals.

Les darreres eleccions, celebrades el març de 2023, van deixar un mapa sindical encapçalat per USTEC però amb una participació força baixa. Només el 38% del personal docent amb dret a vot va participar en els comicis, que van repartir 420 delegats entre les diferents juntes territorials. USTEC va revalidar el seu lideratge amb 161 delegats, gràcies a gairebé 12.000 vots. Professors de Secundària (Aspepc·sps) va protagonitzar una pujada notable i es va situar com a segona força, amb 80 delegats. CCOO Educació va obtenir-ne 57, mentre que CGT Ensenyament va arribar als 43, pràcticament duplicant els seus resultats anteriors. La UGT, amb 36 delegats, va quedar com a cinquena força sindical del sector.

Les eleccions del març de 2027 seran, per tant, una primera prova de fins a quin punt el nou cicle de mobilització ha alterat el tauler sindical. La pregunta no és només si USTEC mantindrà el lideratge o si la CGT, Professors de Secundària, CCOO i UGT modificaran les seves posicions, sinó també si el clima de mobilització i el sorgiment d'espais assemblearis poden tenir algun impacte en la participació i en la correlació de forces.