Les lliçons del cas Noelia després de 601 dies d'infern pel boicot ultra: "S'han après moltes coses però a un preu altíssim"

La Noelia per fi descansa en pau. La jove ha rebut l'eutanàsia la tarda d'aquest dijous a l'hospital de Sant Pere de Ribes (Garraf). Ha hagut d'esperar 601 dies per exercir el seu dret a una mort digna. El 2 d'agost del 2024 se li hauria d'haver aplicat l'eutanàsia, ja que complia tots els requisits i tenia l'aval unànime de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya. Però el procediment es va frenar in extremis quan el seu pare, representat per l'organització ultraconservadora Abogados Cristianos, va presentar un recurs judicial per impedir-ho. Aquest seria el principi d'un llarg periple judicial que va allargar l'espera i el sofriment de la Noelia, que patia una paraplegia completa —que arrossegava dolor físic i psicològic—.

"Vull anar-me'n ja en pau i deixar de patir", explicava la mateixa Noelia aquesta setmana en una entrevista al programa Y ahora Sonsoles. En aquest reportatge explica que la seva vida mai ha estat senzilla, la separació dels seus pares quan tenia 13 anys i la desatenció d'aquests la va portar a estar tutelada per la Generalitat durant un temps, passant la seva adolescència en cases d'acollida. A més, la jove ha explicat que va ser víctima de tres abusos sexuals i que poc després d'un d'aquests episodis, a l'octubre de 2022, es va llançar des d'un cinquè pis, quedant paraplègica.

"No puc més amb aquesta família. No puc més amb els dolors, amb tot el que em turmenta al cap. Sempre m'he sentit sola", assegura, fins i tot "abans de demanar l'eutanàsia" quan, subratlla, ja veia el seu món "molt fosc". "No tenia ni metes ni objectius. I segueixo sense tenir-los".

La seva eutanàsia ha estat possible després que el seu cas passés per fins a quatre tribunals espanyols i un d'europeu. El pare de la jove, representat pel col·lectiu Abogados Cristianos, ha esgotat totes les vies legals per paralitzar la mort digna de la Noelia. Aquest gener passat, el Tribunal Constitucional va rebutjar l'última via nacional que li quedava a Abogados Cristianos, després que el cas passés per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya i el Tribunal Suprem. Tots aquests òrgans van avalar el dret a morir de la jove. Des d'aquest moment, l'autorització de l'eutanàsia va ser ferma a Espanya, la qual cosa va permetre a la Generalitat reactivar el procés fa un mes i començar amb els tràmits. Al grup ultra només els quedava una última via, recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que també va rebutjar aquest dimarts la mesura cautelar sol·licitada pel seu pare per frenar la seva eutanàsia.

La Noelia assegurava que no entenia la postura del seu pare perquè no havia estat present durant la seva vida. "Entenc que és pare i no vol perdre a la seva filla però ell no em fa cas, mai em crida ni escriu. Perquè em vol viva? Per tenir-me a l'hospital?". A més, confessava que el que més li havia dolgut és que ell "digui que tot el que explico, quan parlo del meu sofriment, és mentida".

Boicot ultra fins a l'últim instant

El desgast judicial no es va acabar aquí. Abogados Cristianos ha mantingut el seu boicot ultra fins a l'últim minut. Aquest dijous, tan sols unes hores abans que es produís l'eutanàsia, la justícia ha descartat de nou la petició de l'organització de paralitzar cautelarment el procés. Demanaven que s'aturés i se li dispensés tractament psicològic i psiquiàtric fins que hi hagi sentència ferma en relació amb la querella per prevaricació que va presentar l'associació contra dos membres de la comissió de la Generalitat que va autoritzar la mort digna de la jove. Un dia abans, ja havien intentat que Tribunal d'Instància de Barcelona frenés l'eutanàsia, també sense èxit.

La presidenta de l'Associació per Dret a Morir Dignament de Catalunya, Cristina Vallès, ha acusat Abogados Cristianos "d'allargar el patiment" de la Noelia i de "segrestar els seus drets i la seva dignitat com a persona". "Sabien des del principi que perdrien i, tot i així, han fet passar la Noelia per aquest llarguíssim periple de gairebé dos anys fins a arribar a l'alta instància europea. És indignant", ha assegurat Vallès, en declaracions a Efe.

"S'han après moltes coses, però a un preu altíssim. S'ha afegit més patiment a la situació de la Noelia, i els seus drets i la seva dignitat com a persona han estat segrestats durant dos anys", ha destacat.

Els rumors sobre la seva eutanàsia

Una campanya que també s'ha traslladat a les xarxes socials, on no han deixat de créixer els rumors. Un dels més difosos és que el cas de la Noelia es tracta d'una eutanàsia "per depressió". Encara que és cert que la jove presentava "símptomes depressius de forma crònica", els informes clínics descarten que patís un trastorn depressiu major que afectés la seva capacitat de decisió, segons assenyala El País, que va tenir accés al seu historial mèdic. La jove va sol·licitar l'ajuda per morir a causa dels dolors derivats de la seva paraplegia. El juliol de 2024, el ple de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya li va concedir per unanimitat l'eutanàsia, en considerar que complia els requisits establerts per la llei, en trobar-se en "una situació clínica no recuperable" que li causava "una dependència greu, dolor i patiment crònic i incapacitant", afectant la seva autonomia i les seves activitats diàries.

A més, després de la difusió de la seva entrevista, alguns comptes d'X han minimitzat el seu dolor en veure les imatges on la jove era capaç de pujar escales amb esforç i ajuda. Ella ha explicat que no estava "postrada al llit", però també explicava que dormir se li feia difícil pel dolor que patia a l'esquena i les cames. Segons El País, la paraplegia li va deixar una lesió medul·lar de nivell L3, amb una alteració sensitiva per sota del nivell de la lesió, dolor neuropàtic, intestí amb incontinència fecal, bufeta que necessita sondes cada sis hores i dependència funcional associada als dèficits, que implica "desplaçament amb cadira de rodes que pot propulsar amb entorns adaptats" i "una capacitat de marxa precària per interiors adaptats amb caminadors i fèrules".

La ultradreta també ha aprofitat el cas per difondre rumors contra la migració. El líder de Vox, Santiago Abascal, va publicar a X: "Estic molt afectat per aquesta notícia. L'Estat li pren una filla als seus pares. Els menes la violen. I la solució que li dóna l'Estat és suïcidar-la. L'Espanya de Sánchez és una pel·lícula de terror". Unes afirmacions que manquen d'evidència, ja que la Noelia mai va afirmar això.

Segons el relat de la jove, va patir tres episodis d'abús. El primer va ocórrer amb un noi que va ser la seva parella durant quatre anys, qui una nit la va agredir després d'haver-se pres ella pastilles per dormir. El segon es va produir en una discoteca, on "dos nois van intentar abusar sexualment" d'ella, i el tercer, també en una discoteca, va involucrar "tres nois" que la van agredir simultàniament.

El president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello, també ha donat suport al discurs de Abogados Cristianos, lamentant que "si la mort provocada és la solució als problemes, tot està permès". "Un metge no pot ser el braç executor d'una sentència de mort per molt legal, empoderada i compassiva que sigui", assenyalava a X.

Per la seva banda, la presidenta del Congrés, Francina Armengol, ha defensat el dret a l'eutanàsia després que el diputat de Vox Carlos Flores assegurés durant el ple d'aquest dijous que la llei "serà utilitzada per executar a una noia de 25 anys". "Aquesta presidència retirarà les paraules emeses pel senyor Flores, referint-se a una execució, per dignitat a la persona al·ludida i per respecte a un dret a morir dignament que va aprovar aquesta cambra fa gairebé cinc anys", ha assenyalat Armengol. A més, la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, també ha assegurat que respecta la voluntat de la Noelia.

Un cas que revela les esquerdes de la Llei d'Eutanàsia

El cas de la Noelia ha posat de relleu les "esquerdes" de la Llei d'Eutanàsia a Espanya. La legislació és exigent, requereix majoria d'edat, capacitat de decisió i no preveu la intervenció de tercers quan la persona actua de manera autònoma, com va passar en aquest cas. Per això, l'associació Dret a Morir Dignament denuncia que els tribunals deixin oberta la possibilitat que hi hagi intervenció de la família per frenar l'eutanàsia, encara després existeixi una sentència on avalin que la persona que la sol·licita compleix els requisits que la llei exigeix-

La llei no atorga als familiars un poder de veto. Poden ser informats si així ho decideix el pacient i acompanyar-lo durant el procés, però mai substituir la seva voluntat. Tal com estableix la normativa, el consentiment ha de ser "exprés, informat i lliure" i només pot atorgar-lo el propi pacient o, en casos molt concrets, mitjançant un document d'instruccions prèvies.

L'associació Dret a Morir Dignament reclama, a més, una "modificació administrativa" que permeti que casos com aquest es resolguin amb la màxima celeritat, proposant "un termini màxim de 20 dies" per no perllongar el patiment. En aquest sentit, el Parlament de Catalunya tramita una iniciativa conjunta del PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP, amb majoria àmplia a la cambra, per portar al Congrés una reforma que escurci els terminis judicials.

Un cop aprovada a la cambra catalana, la proposta es remetrà al Congrés, on es va aprovar la llei fa gairebé cinc anys. La iniciativa estableix terminis màxims per a cada etapa del procés judicial relacionat amb les comissions de garantia i avaluació, que determinen en quins casos procedeix l'eutanàsia. L'objectiu és que els recursos es resolguin, com a màxim, en un mes per part del Tribunal Superior de Justicia competent, i que la resolució sigui ferma, admetent únicament un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.