Juristes veuen "discriminatori" que el Suprem rebutgi fer fixos interins que encadenen contractes temporals sense aprovar una oposició

El Tribunal Suprem s'ha pronunciat sobre una de les qüestions que més asprors suscita a l'hora d'abordar l'abús de la temporalitat en el sector públic. Com ha de compensar-se aquells empleats que encadenen contractes temporals? Després de la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que donava una nova estirada d'orelles a Espanya, l'Alt Tribunal ha fixat criteri contra l'abús en la contractació temporal de personal laboral en les administracions públiques.

A través d'una sentència del Ple de la Sala Social del Suprem, feta pública aquest dimarts, el Suprem ha aclarit la incògnita: cal la conversió d'un interí en fix "només quan una persona hagi participat en una prova selectiva per a la contractació de personal fix i l'hagi superat però no hagi obtingut plaça perquè el nombre d'aspirants que ha demostrat la seva capacitació sigui superior al nombre de places ofertes".

En aquest cas, si l'empleat posteriorment subscriu contractes de durada determinada i es produeix un abús en la temporalitat, "no resulta contra legem (contra llei) la conversió d'aquest contracte en una relació laboral fixa". Per contra, el Suprem estableix que una conversió generalitzada "vulneraria la Constitució Espanyola i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic", a part d'"impedir" l'accés a l'ocupació pública dels restants ciutadans.

En el seu lloc, per prevenir i reparar l'abús en la temporalitat i garantir l'eficàcia de la Clàusula 5 de l'Acord Marc sobre el treball de durada determinada, el Suprem planteja l'abonament d'una indemnització calculada conforme als criteris fixats en la citada sentència del TJUE, així com la remissió del testimoniatge de la sentència en la qual es constati que s'ha produït un abús en la temporalitat a la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social perquè "iniciï el corresponent procediment sancionador".

La fixesa s'hauria d'aplicar "a tots els empleats"

Consultats per aquest mitjà, diferents juristes familiaritzats amb la problemàtica reconeixen més ombres que llums en aquest nou pronunciament del Suprem, obligat a canviar el pas després que el TJUE declarés insuficients les sancions a Espanya davant l'abús de la temporalitat en el sector públic i exigís majors compensacions, incloent la fixesa.

El TJUE es va pronunciar en aquesta direcció per resoldre una qüestió prejudicial del Tribunal Suprem sobre el conegut cas Obadal, que parteix d'un cas individual, però que representa tot un col·lectiu. I és que, Espanya manté actualment una taxa de temporalitat en el sector públic superior al 32% —afectant a prop d'un milió d'empleats públics—, una xifra que queda molt lluny del 8% exigit per la UE.

“La sentència té coses molt positives”, diu l'advocat Javier Arauz, impulsor del conegut cas Obadal. D'una banda, destaca que estableixi la fixesa per a aquells empleats que superin el procés selectiu sense plaça, que "són una part important" d'aquest col·lectiu. "No obstant això, té una manca clau, ja que no ho aplica a altres processos selectius convocats. Deixar que uns es converteixin en fixos i altres no és discriminatori", assenyala Arauz.

Aquest lletrat assenyala que la fixesa s'hauria d'aplicar "a tots els empleats temporals". "L'argument és inacceptable", assenyala en referir-se als motius esgrimits en la sentència, que compta amb el vot particular del magistrat Rafael Antonio López. Aquest discrepa de la decisió majoritària en assenyalar que l'Estatut Bàsic de l'Ocupació Pública permet seleccionar personal laboral fix mitjançant un sistema de concurs de valoració de mèrits, sense fase d'oposició.

Per Arauz, el raonament del Suprem parteix d'un "error" en resumir que la fixesa automàtica en els casos en què s'encadenen contractes temporals és contrària als principis d'igualtat, mèrit i capacitat.

Prevalença del dret de la Unió Europea

Sobre aquest tema, al·ludeix a la sentència del TJUE de 26 de setembre de 2024, la qual reitera que un jutge nacional no està obligat a complir una resolució del seu Tribunal Constitucional, si aquesta és contrària a la interpretació donada pel TJUE del dret de la Unió Europea.

D'altra banda, Arauz rebutja que fer fixos els interins que no hagin superat un procés selectiu vagi en contra de la Constitució. La mesura consisteix a "sancionar l'abús, no la forma d'accés. Si la conseqüència de l'abús varia en funció de l'accés, es beneficia l'ocupadora i perjudica el treballador, quan es tracta de compensar el treballador i de perjudicar l'ocupadora perquè no ho faci", esbossa.

L'advocat Jaime Rodríguez també es pronuncia en aquesta direcció i critica que el Suprem "es tregui de la màniga" la necessitat de superar un procés selectiu per convertir en funcionari un interí. "Està posant més límits", assenyala.

"Un jutge de primera instància, en suport a la sentència del TJUE (sobre la prevalença del dret de la Unió), té el deure d'apartar-se del Tribunal Suprem perquè contradiu la sentència del cas Obadal del 14 d'abril", agrega. Al seu entendre, encara que el Tribunal de Luxemburg sosté que correspon al Suprem apreciar si les mesures previstes en la normativa nacional sancionen degudament la utilització abusiva de contractes en el sector públic, "també diu que, abans de no fer res i declarar la fixesa, cal declarar la fixesa".

Gerardo Pérez Sánchez, advocat i expert en Dret Constitucional, també comparteix el criteri del magistrat que va emetre un vot particular, qüestionant la suposada inconstitucionalitat de la fixesa automàtica. "Aquesta sentència és un avanç, però no és el final del camí", preveu.

Aquest lletrat espera que també hi hagi un canvi de rumb a la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem. Aclareix que aquesta sentència al·ludeix a les reclamacions que vagin pel laboral (Sala Social), "però no es pot deixar a un costat el que vagin per la via contenciosa-administrativa", diu en referir-se als interins nomenats de manera administrativa i als quals se'ls aplica l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (TREBEP). "No és de rebut que uns tinguin una solució i uns altres no", assenyala.

Des d'Unive Advocats també veuen "favorable" que el Suprem s'obri a fer fixos almenys a una part d'aquest col·lectiu. "Fa dos dies plantejava el reconeixement d'indefinit no fix com a solució, i ja parla de fixesa", celebren en declaracions a aquest mitjà. No obstant això, consideren que el fet que el Suprem només s'obri a una fixesa parcial "no trasllada el que diu l'última sentència del TJUE".

El Suprem parla de "doble" indemnització

D'altra banda, aquests experts aplaudeixen que l'Alt Tribunal reconegui una "doble" indemnització —resumeix Javier Arauz—, ja que conclou que l'Administració ha de compensar aquests treballadors per danys i perjudicis (les quanties poden arribar als 10.000 euros), a més de la compensació que correspongui pel cessament.

"Respecte a aquesta perspectiva, hi ha un cert avanç", apunta Gerardo Pérez. "Estem encantats", afegeix Jaime Rodríguez. Aquesta mesura és "un avanç perquè fa una diferenciació", donant peu a "acreditar determinats danys per elevar la indemnització", conclouen des del despatx Unive Advocats.