Les Juntes, la resposta col·lectiva per desmercantilitzar l'habitatge al barri més densament poblat d'Europa

Des de fa massa temps, el barri de la Florida, situat al nord de l'Hospitalet de Llobregat, és un dels epicentres a Catalunya de la crisi de l'habitatge. Un parc de pisos envellit i, sovint, en mal estat, i la precarietat econòmica gairebé estructural d'un part significativa dels seus veïns -amb un percentatge d'atur superior al de la resta de la ciutat i una renda mitjana neta de 10.424 euros per persona el 2023, poc més del 50% de la registrada a Barcelona i per sota del 80% de la que té l'Hospitalet- són dos dels trets que defineixen el barri.

Els darrers anys, els fons voltor hi han aterrat amb força i setmana rere setmana hi ha programats diversos desnonaments. La Florida, però, també és l'escenari d'una resposta col·lectiva segurament inèdita a Catalunya per evitar l'expulsió dels seus veïns i garantir-los el dret a un sostre. Un relat de lluita, autoorganització i esperança.

Amb una història que arrenca el primer terç del segle XX, la Florida va viure el seu primer gran boom poblacional les dècades dels 50 i 60 del segle passat, amb l'arribada de milers de persones provinents d'altres punts de l'Estat. Des d'aleshores, el barri ha acollit les diverses onades migratòries que s'han succeït. Avui, més de 33.500 persones viuen en una superfície que no arriba als 0,4 km2, el que el situa com el barri més densament poblat d'Europa.

La defensa del dret a l'habitatge s'hi va començar a transformar -ni que sigui a petita escala- el 2024, quan va constituir-se Les Juntes, que es defineix com una "cooperativa d'habitatge dispers de gestió comunitària" que "vol donar resposta a les necessitats de les veïnes, perquè l'accés a un habitatge estable pot ser el detonant per a revertir processos de precarització i vulnerabilització". La iniciativa no implica construir un edifici nou, ni comprar un bloc de pisos sencer de cop, sinó adquirir immobles privats, sovint en mans de fons d'inversió i ocupats per famílies amb pocs recursos, que estan distribuïts per diferents finques amb l'objectiu de treure'ls del mercat especulatiu i garantir que hi puguin seguir vivint els seus residents.

Les Juntes no surt del no res, sinó que buscava donar resposta a una necessitat social. Ho explica Mariló Fernández, sòcia col·laboradora de la cooperativa: "La idea de fer alguna cosa ve de la realitat que teníem al territori. Portàvem 15 anys aturant desnonaments, però com que no teníem la tinença de l'habitatge al final ens trobàvem que tornàvem a tenir famílies al carrer, que havien de tornar a ocupar per tenir un sostre i vivien una situació d'incertesa que generava molt desgast". La complementa Laia Ramos, també sòcia col·laboradora i, com Fernández, membre de la cooperativa La Fundició, una de les impulsores de Les Juntes: "Estàvem vinculades al cooperativisme d'habitatge i vam decidir mirar d'organitzar-nos per defensar que ningú hagués de marxar del barri si no ho volia".

Com que altres mecanismes del cooperativisme d'habitatge requereixen una gran inversió inicial -ja sigui la construcció d'un edifici o la compra d'un bloc sencer-, van optar per una altra via, a partir de la seva realitat. "Al principi fèiem el típic de negociar lloguers socials, que a vegades s'aconseguien, però la majoria no. Així que un dia ens vam il·luminar i vam dir: 'i si els comprem?'. I es va fer una oferta. I a partir d'aquí es va obrir una via de negociació que no s'havia provat", comenta Ramos. Amb la implicació de La Fundició, l'Associació de Veïns i Veïnes de la Florida i altres entitats i cooperatives com La Dinamo, la Florida s'Aveïna, la Col·lectiva o Keras Buti, Les Juntes va començar a caminar.

Trencar amb l'especulació: comprar el pis i treure'l del mercat

"No és que seguíssim un patró existent, sinó que en certa manera ens vam inventar un model que tingués sentit aquí amb la realitat que hi teníem", explica Ramos. En poc més de dos anys, Les Juntes ha pogut comprar ja 16 pisos a la Florida, acabant amb el risc de desnonament de les famílies que hi vivien i trencant amb la dinàmica especulativa, ja que aquests habitatges passen a estar permanentment fora del mercat. Les compres s'han tancat per preus a l'entorn dels 50.000 euros per immoble.

Com s'ho fan? D'una banda, la cooperativa Les Juntes té l'usdefruit a llarg termini -més de 40 anys- del pis, el que garanteix un sostre "assequible i estable" als seus socis d'habitatge, que paguen una quota mensual de 450 euros per viure-hi. De l'altra, la tinença dels immobles passa a ser de Les Juntes Fundació, amb un patronat format per la pròpia cooperativa, per la Fundició i per l'Associació de Veïns, que s'encarregarà de garantir que els pisos no tornin al mercat i, per tant, la "desmercantilització" d'aquests habitatges. 

És aquesta "gestió comunal" dels habitatges a partir de la propietat col·lectiva del sòl per impedir-ne l'especulació. Les Juntes, de fet, és una de les entitats impulsores de l'associació Custòdia que preveu comptar a partir de l'any vinent amb el primer banc de sòls comunitaris de Catalunya per crear habitatge protegit i social.

Ara bé, d'on treuen els recursos per comprar pisos? Ho relata Mariló Fernández: "Vam tenir un petit crèdit de Coop 57 [cooperativa de serveis financers], hem rebut una subvenció de mig milió de l'àrea d'Economia Solidària de la Generalitat de Catalunya, hem tingut aportacions de capital de veïns i veïnes del barri que han posat estalvis que tenien, també hem posat recursos des de la nostra cooperativa i hem aconseguit ser reconeguts com a promotors d'habitatge social, el que ens permet exercir el dret de tanteig i retracte i tenir accés als crèdits de l'Institut Català de Finances (ICF)". Paral·lelament, els socis d'habitatge paguen l'esmentada quota mensual de 450 euros i Les Juntes també rep donatius de ciutadans, que es poden articular a través de la seva web.

Els habitatge poden acumular anys sense manteniment i poden necessitar reformes urgents

Bona part dels pisos de la Florida tot just fan 35 metres quadrats de superfície i, com detalla Fernández, poden acumular "15 o 20 anys sense manteniment", el que implica que quan els compren s'hi hagin d'abordar també obres de reforma per dignificar-los. Uns treballs que s'afronten a mesura que acumulen recursos econòmics i també amb les capacitats de part de la seva massa social -Les Juntes supera la cinquantena de socis-, capacitada per afrontar les obres. 

"En alguns casos ens trobem amb una necessitat d'intervenció urgent, perquè poden estar finestres o sense aigua calenta, amb unes condicions molt al límit de l'habitabilitat", afegeix Fernández. Aprofundeix en la realitat del barri amb la següent reflexió: "Al final són pisos que es van construir durant el desarrollismo franquista per reubicar gent de les barraques del Somorrostro i Montjuïc i es van fer com a infrahabitatges des de l'inici. No tenim altra opció que rehabilitar-los, però el nostre horitzó és que les persones que hi viuen tinguin pisos millors".

Construir comunitat, vincles i "sobirania"

Tot i comptar amb gairebé 300.000 habitants i ser la segona ciutat més poblada de Catalunya, l'Ajuntament de l'Hospitalet tot just va aprovar el passat novembre el seu primer pla local d'habitatges, dotat amb un pressupost de 28 milions, que per a algunes entitats és del tot insuficient per afrontar l'emergència habitacional del municipi. Però més enllà d'això, des de Les Juntes critiquen l'escàs suport que reben del consistori, fins al punt que "tot just ens han donat 15.000 euros d'una subvenció d'economia social de concurrència competitiva, quan aspirem a una subvenció nominativa mitjançant conveni d'un import que ens permeti exercir el tanteig i retracte i comprar pisos a la velocitat que podem fer-ho i a la velocitat a la que estan fent fora les famílies del barri", en paraules de Mariló Fernández.

"No es tracta només de rescatar els habitatges, sinó també de tenir-hi una gestió comunal que construeix comunitat"

I afegeix: "L'Ajuntament té ara mateix 200 pisos i els gestiona malament, però no pot no donar-nos la possibilitat que nosaltres generem una realitat diferent al territori amb un altre model de gestió d'allò comú i un rol diferent de la ciutadania, que hi té un paper actiu i no és al que està acostumada l'administració". Ramos, ho remata: "Per a nosaltres no es tracta només de rescatar els habitatges, sinó també de tenir-hi una gestió comunal que construeix comunitat, vincles i sobirania sobre el territori".

Acabar amb la por al desnonament

Maica Granados és una de les sòcies d'habitatge de Les Juntes que viu en un dels pisos comprats per la cooperativa, després de molts anys veient-se forçada a ocupar davant la manca d'alternatives assequibles. "Porto 20 anys demanant un lloguer social i mai me l'han donat, imagina l'alegria i tranquil·litat que m'ha suposat que Les Juntes hagi comprat el pis i que pugui pagar la quota mensual. Ara ja no he d'estar pensant en com aturar el desnonament, en cridar gent perquè m'hi ajudi, ja no he de tenir por", comenta. Complementa el seu testimoni Cecilia Rodríguez, també sòcia d'habitatge i que viu en un pis adquirit recentment: "No podem pagar un preu dels que hi ha al mercat i hem lluitat molt de temps per un lloguer social, per quedar-nos a les cases".

Cada compra d'un pis allibera una unitat familiar de l'amenaça de desnonament i de tot el que això comporta -a nivell de salut mental i, de retruc, física-, però això no vol dir que el procés sigui fàcil. En aquest sentit, Mariló Fernández denuncia que els fons voltor propietaris dels pisos "són cada vegada més violents", un fet que es materialitza amb "canvis de preus" -sempre a l'alça- amb la negociació ja en marxa, constants requisits burocràtics i administratius i, sobretot, "allargar els mesos" del procés i, per tant, "el patiment" d'uns residents que viuen sota la incertesa de què passarà amb el seu pis. Ho reitera Maica Granados: "Quan saben que volem comprar els pisos, els apugen els preus. Especulen fins a l'últim minut". Més enllà dels constants intents -amb "oferiments de diners inclosos"- perquè els veïns marxin dels pisos que no han estat comprats per la cooperativa.

L'esperança d''alliberar-se' dels fons voltor

Cada adquisició, alhora, reforça la viabilitat del model de cooperativa d'habitatge dispers que desenvolupa Les Juntes, perquè "quan la gent veu que ella mateixa o d'altres passen a tenir pisos s'ho creuen, veuen que es fa tangible", en paraules de Laia Ramos. En paral·lel, les dues sòcies col·laboradores consideren que el model podria estendre's com una de les vies per pal·liar l'emergència habitacional, però hauria de fer-ho d'una manera "rizomàtica", és a dir, en xarxa, de manera descentralitzada i no jeràrquica, "amb les necessitats i les persones adaptades a la realitat de cada barri amb una governança local".

Fernández ho rebla: "A l'Hospitalet ens agradaria que a cada barri hi hagués una cooperativa, o dues o tres". Perquè al final "tota vivenda que pugui portar-se cap al comú urbà i tot l'habitatge públic assequible que pugui fer l'administració doncs són pisos que es desmercantilitzen i això també és portar els barris a un altre nivell de seguretat". En aquest sentit, aspiren a un altre rol de l'administració, per exemple "posant els habitatges que ja té i cedint-ne la gestió a les comunitats, com passa a d'altres països".

En tot cas, posats a mirar l'horitzó amb esperança i ambició, a Les Juntes aspiren que d'aquí uns anys "la Florida estigui alliberat de fons voltor, que tingui una gestió veïnal dels pisos de l'hòstia i que aquests siguin millors que els que tenim ara, però construïts al mateix lloc", per mantenir la xarxa i l'arrelament veïnal. Abans d'arribar-hi, però, de moment no es resignen, sinó que "anem avançant cap al que volem".