Joves desesperats que es llancen al mar sense saber nedar: el drama humà després de la nova crisi migratòria
El Ministeri d'Interior considera que l'augment d'arribades es deu al fet que les màfies estan instrumentalitzant la sentència del Suprem que va dictar que no es pot "tornar en calent" els que entren nedant a Ceuta i Melilla
Les ONG neguen que les entrades es deguin a un "efecte crida" per la sentència i sostenen que sempre es produeix un augment d'arribades a l'estiu
L'actual crisi a Ceuta recorda l'episodi succeït el 2021, quan 5.000 persones van arribar a la ciutat en tot just 24 hores, després d'una crisi diplomàtica amb el Marroc
-Actualitzat a
Milers de persones han arribat a Ceuta nedant en els últims deu dies, una crisi que ja ha deixat almenys 15 persones mortes. Mentre el Govern espanyol mira de contenir l'augment de les arribades reforçant el control fronterer i mobilitzant l'Exèrcit, les organitzacions humanitàries reclamen que la resposta no es limiti a la seguretat i recorden que entre els qui assoleixen la ciutat hi ha potencials sol·licitants d'asil i persones que fugen de conflictes, persecucions o greus vulneracions de drets humans.
En aquest context, Espanya i el Marroc van acordar aquest dijous "reforçar la coordinació" i els esforços per fer front a la crisi migratòria que afecta Ceuta. Tots dos països s'han compromès a revisar i implementar mesures per agilitzar el lliurament de les persones que han entrat irregularment, segons ha informat el Ministeri de l'Interior en un comunicat. A més, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, es traslladarà aquest divendres d'urgència a Ceuta davant la crisi migratòria que suporta la frontera Interior des de fa més d'una setmana.
No obstant això, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) recorda a Público que el Marroc "no és un país segur" i que si el Govern aplica el procediment ordinari de devolució, ja que les devolucions en calent de les persones arribades nedant són il·legals, haurà de tenir en compte les circumstàncies individuals de cada persona. El procediment passa per identificar als migrants i oferir-los la possibilitat de sol·licitar asil. En cas que una persona ho sol·liciti, no podrà ser retornada fins que es resolgui la seva petició i, si aquesta és denegada, s'obrirà un expedient de retorn en el qual haurà de comptar amb assistència jurídica abans de la seva resolució.
Relacionat amb aquest tema
Sentència del Suprem
El Govern estatal assegura haver reforçat durant l'última setmana els efectius policials, els mitjans de rescat i els recursos destinats tant al control fronterer com a l'atenció humanitària, amb l'objectiu d'evitar noves morts al mar. Moltes de les persones que arriben a la ciutat autònoma es llancen a l'aigua amb simples flotadors i gairebé sense saber nedar, tot i haver de recórrer més de tres quilòmetres.
A què es deu aquest augment d'arribades? El Ministeri de l'Interior considera que respon al fet que les xarxes de tràfic de persones estan instrumentalitzant la sentència del Tribunal Suprem que va dictar que no es pot "tornar en calent" els que entren nedant a Ceuta i Melilla per fomentar el flux de migrants indocumentats, majoritàriament joves.
La sentència assenyala que només es poden produir aquests rebutjos en frontera quan la persona supera barreres físiques de contenció, com poden ser les tanques de Ceuta i Melilla, però no quan arriben nedant o en pastera.
No obstant això, Javier Moreno, un dels advocats que van aconseguir aquesta sentència, recorda que els tribunals ja havien qüestionat aquestes devolucions des de 2024 i que les arribades venien augmentant abans de la fallada del Suprem. "Que es vulgui defensar que la sentència hagi provocat un 'efecte crida' també respon a una determinada agenda política. La decisió del Suprem no crea un dret nou, sinó que reconeix un dret que ja existia i que hauria d'haver-se respectat des del principi", apunta.
Relacionat amb aquest tema
El director general de CEAR, Mauricio Valiente, tampoc creu que existeixi aquest suposat "efecte crida", sinó que es tracta d'un plantejament "interessat" contra les mesures que protegeixen els drets humans de les persones migrants.
Valent denuncia que s'està "instrumentalitzant" a aquestes persones amb interessos partidistes: "El discurs que s'està utilitzant va més enllà de la xenofòbia, ja que fins i tot es busca generar una campanya per influir en les eleccions a Espanya. Es pot tenir una opinió o una altra sobre com regular les migracions, però fer crides com les que estem escoltant per part d'alguns partits és molt perillós", denuncia.
Relacionat amb aquest tema
Santiago Abascal no ha trigat a difondre el seu discurs d'odi contra els migrants i contra el Govern espanyol, qualificant d'"invasió" l'augment d'arribades registrat aquest dijous. "De cada violació, de cada punyalada i de cada cop de sabre a la butxaca dels espanyols per mantenir-los... hi ha un culpable directe, el cap de la màfia cridant desesperadament a més sicaris per mantenir-se en el poder", ha assenyalat el líder de Vox.
L'increment d'arribades a l'estiu
Els que fa anys que observen el que passa a la frontera insisteixen que l'increment d'arribades no es pot interpretar com un fenomen inesperat. Mauricio Valiente, director general de CEAR, recorda que l'estiu afavoreix històricament aquest tipus de fenomen perquè el mar presenta millors condicions i perquè la pròpia dinàmica de la frontera provoca un efecte boca a boca quan comença a córrer la notícia que altres persones estan aconseguint arribar. A més, assenyala que en els propers dies tindrà lloc la Fira de Ceuta, que sol portar els migrants a aprofitar el trànsit de maquinària i persones per creuar la frontera.
Així mateix, Virginia Álvarez, responsable de Política Interior d'Amnistia Internacional, recorda que les arribades continuen augmentant perquè milers de persones segueixen sense disposar de vies legals i segures per migrar. "La pressió migratòria seguirà existint mentre Europa mantingui tancades aquestes portes. El que hauria d'existir és una millor preparació per gestionar una realitat que es repeteix cada any", explica.
Segons les dades del Ministeri de l'Interior, fins al 15 de juliol havien accedit a Ceuta per via terrestre, és a dir, principalment nedant, 2.826 persones, enfront de les 1.133 registrades en les mateixes dates de 2025, la qual cosa suposa un increment del 149,4%.
Per a Álvarez, "no es tracta d'una emergència imprevisible" i denuncia que la falta de planificació és la que ha provocat les imatges de saturació, afavorint que el debat se centri únicament en el control de la frontera i deixi en un segon pla la situació vulnerable de les persones que arriben, moltes d'elles potencials sol·licitants d'asil o víctimes de violacions de drets humans.
Aquesta falta de previsió és també una de les principals crítiques que formula Javier Moreno, advocat de Pueblos Unidos. "Les úniques responsables que aquesta situació no s'hagi gestionat adequadament són les mateixes administracions i intentar convertir això en un focus mediàtic també respon a determinats interessos", denuncia.
Així, les organitzacions coincideixen que una de les prioritats immediates hauria de ser alleujar el col·lapse del Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) mitjançant el trasllat àgil de les persones al sistema estatal d'acollida. Recorden que aquest any han disminuït les arribades per altres rutes marítimes i que, per tant, hi ha recursos suficients en el conjunt Espanya per absorbir la situació si les derivacions es realitzen amb rapidesa. "El CETI és només una porta d'entrada dins del sistema d'acollida. L'urgent ara és alliberar places per poder respondre a les noves arribades", sosté Valiente.
Les relacions amb el Marroc
Un altre dels focus del debat ha estat el paper del Marroc. L'actual crisi a Ceuta recorda l'episodi succeït el 2021, quan 5.000 persones van arribar a la ciutat en tot just 24 hores, després que el Govern espanyol permetés l'ingrés hospitalari a Espanya de Brahim Ghali, líder del Front Polisario.
Encara que, en aquesta ocasió, el Govern desmenteix que hi hagi un deteriorament de relacions amb el Marroc a causa de la recent visita de Pedro Sánchez a Algèria. El Ministeri d'Interior sosté que les autoritats marroquines estan cooperant "de manera lleial i permanent" i interceptant nombrosos intents d'encreuament abans que arribin a la frontera. Fonts diplomàtiques marroquines també neguen que hi hagi una voluntat política d'afavorir la migració irregular i atribueixen l'augment dels intents d'entrada a les xarxes criminals dedicades al tràfic de persones.
En aquest context, Espanya i el Marroc van acordar aquest dijous "reforçar la coordinació" per fer front a l'augment de les arribades i es van comprometre a revisar i implementar mesures per agilitzar el lliurament de les persones que hagin entrat irregularment, segons un comunicat del Ministeri de l'Interior.
L'advocat Javier Moreno es mostra "prudent" a l'hora d'assenyalar la implicació del Marroc, però assegura que els migrants acaben sent instrumentalitzats amb massa freqüència per a interès diplomàtics o partidistes. A més, defensa que aplicar mesures més restrictives a les fronteres no generaran solucions, sinó que provocarien "més sofriment i fins i tot més inseguretat".
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.