Instagram posa entre l'espasa i la paret als seus usuaris: triar entre anuncis que no pots saltar o cedir més dades

Obres Instagram com qualsevol altre dia, però et crida l'atenció alguna cosa. A la pantalla salta un missatge que t'obliga a triar quin tipus de publicitat acceptes en l'aplicació: anuncis personalitzats o menys personalitzats. La primera opció promet una experiència "més ben adaptada a tu". La segona sona més privada. El que no t'explica Meta és que no estàs triant només quina publicitat veure, sinó quant control cedeixes a canvi d'una major comoditat dins de l'aplicació. Triïs l'opció que triïs, hi haurà un cost.

Si tries l'opció "personalitzada", la teva experiència comença a transformar-se. Entre les històries comença a aparèixer la publicitat habitual, però ara alguns d'ells s'han transformat en anuncis 'unskippable', és a dir, aquells que no pots saltar fins que s'esgoti un compte enrere. En canvi, si et decantes pels anuncis menys personalitzats, no notaràs res especialment cridaner. Tot segueix funcionant com sempre, llisques i consumeixes contingut de la mateixa manera, però darrere d'això hi ha una major cessió de dades.

Jaime Morales, director d'operacions de Ciberso, explica que aquesta estratègia respon al que en disseny digital es coneix com a dark patterns. Són mecanismes que no obliguen directament, però sí que empenyen l'usuari cap a l'opció més beneficiosa per a la plataforma. "Introduir pauses amb compte enrere quan no s'accepta la personalització fa que aquesta opció resulti més incòmoda i condicioni la decisió de l'usuari", assenyala.

Encara que Instagram compleix formalment amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) —la normativa europea que estableix que el consentiment ha de ser lliure, informat i sense coerció—, la plataforma dissenya les seves interfícies per influir sobre aquesta decisió. No obliguen l'usuari a acceptar, però sí que fan més costós rebutjar l'opció que beneficia l'empresa, en empitjorar l'experiència de l'usuari amb anuncis obligatoris. "El model de negoci basat en publicitat hiperpersonalitzada és incompatible amb la privacitat real de l'usuari. Les plataformes compleixen la lletra del RGPD construint arquitectures de consentiment dissenyades perquè l'usuari ‘triï' sempre l'opció més convenient per a elles. La regulació avança, però més a poc a poc que l'enginyeria del comportament que apliquen aquestes empreses", apunta Rubén Jiménez, expert en ciberseguretat de la consultora Jiratek.

La diferència no es queda només en aquests segons obligatoris. Alguns usuaris han descobert que rebutjar els anuncis personalitzats també limita altres funcions dins de la plataforma com, per exemple, promocionar vídeos. "No és una casualitat, és una decisió deliberada per maximitzar el consentiment a la recopilació de dades", insisteix Jiménez.

És una decisió deliberada per maximitzar el consentiment a la recopilació de dades

Molts usuaris, en trobar-se amb aquestes limitacions, han decidit canviar els seus permisos, però què significa llavors acceptar els anuncis personalitzats? Quan un usuari permet aquest tipus d'anuncis, no només està consentint que la plataforma observi el que fa dins de l'aplicació, sinó també l'ús del telèfon més enllà d'Instagram. Meta tindria accés a una infinitat de dades: la localització en temps real, les aplicacions instal·lades, compres, cerques a Internet, pàgines visitades... "En acceptar els anuncis personalitzats, autoritzes explícitament que Meta combini la teva activitat dins d'Instagram amb dades d'altres fonts: el teu comportament en altres plataformes, en webs externes o en aplicacions de tercers. El resultat és un perfil d'usuari molt més detallat, amb interessos inferits, hàbits de consum o fins i tot informació sensible", apunta l'expert en ciberseguretat de Jiratek.

En qualsevol cas, rebutjar els anuncis personalitzats no implica deixar de compartir dades amb la plataforma. Com explica Jiménez, Meta "ja recopila una quantitat enorme de dades independentment de l'opció que triïs"; el que canvia és l'ús que fa d'aquesta informació i el nivell de detall del perfil que construeix. Adverteix que el risc real no és només l'accés puntual a dades, sinó la concentració de "poder de perfilat" en mans d'una sola empresa. "A llarg termini, aquests perfils poden utilitzar-se per manipular comportaments, discriminar en preus o generar biaixos en àmbits sensibles com l'ocupació o el crèdit", assenyala.

Des del punt de vista de la privacitat, Morales adverteix que "suposa una cessió important d'informació", i des de la ciberseguretat afegeix que "aquest nivell de detall facilita atacs dirigits i fraus si les dades es filtren o s'usen de forma indeguda".

Si mirem enrere, l'escenari que prometia Mark Zuckerberg era ben diferent. El 2019, el CEO de Meta defensava un futur centrat en la privacitat i en el xifrat d'extrem a extrem, una visió que amb el temps s'ha anat diluint a través d'aquest tipus de polítiques. A això se suma que, a partir de maig, Instagram tindrà ple accés al contingut de les converses privades entre usuaris dins de la plataforma. Fins llavors, existia una funció opcional i poc accessible de xifrat d'extrem a extrem en els missatges privats, que l'usuari havia d'activar manualment, ja que no estava habilitada per defecte.

En un ecosistema digital on cada interacció deixa rastre, els experts recomanen als usuaris revisar la configuració d'anuncis i limitar l'ús de dades de tercers, concedir només els permisos necessaris i evitar el navegador intern de les aplicacions per a operacions sensibles. També insisteixen a reduir la informació pública disponible en els perfils, ja que, com menys exposada estigui l'empremta de l'usuari, menor serà la capacitat de les plataformes per perfilar el seu comportament.

Público s'ha posat en contacte amb Meta per conèixer la seva versió. En el moment de la publicació d'aquest article, no s'havia rebut resposta de la companyia.