L'habitatge es consolida com el principal factor d'empobriment dels catalans després d'encarir-se un 33% en una dècada

Catalunya té una nova eina per radiografiar la realitat social del país i per orientar les polítiques públiques davant els grans reptes de la pròxima dècada. Es tracta de l'Informe Social de Catalunya 2025, presentat aquest dimarts al Palau de la Generalitat, en una roda de premsa encapçalada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, que ja s'ha reincorporat a l'activitat habitual. L'objectiu d'aquest diagnòstic és entendre què està canviant en la societat, com afecta la vida de la gent i on s'acumulen els riscos socials. El factor que més incideix en l'empobriment de la ciutadania és l'habitatge.

L'informe constata que Catalunya "combina un dinamisme econòmic i laboral rellevant amb una pressió creixent sobre les condicions de vida". Davant l'encariment dels béns essencials ―especialment l'habitatge―, l'envelliment de la població, l'increment de la immigració, la persistència de les vulnerabilitats socials i la seva concentració en determinats col·lectius i territoris, Drets Socials busca fer una "mirada integral" per "reforçar la capacitat preventiva" i "orientar millor l'acció pública". Es tracta d'un document de prop de 300 pàgines, del qual se'n desprenen indicadors clau i es fixen cinc prioritats d'abordatge.

"Aquest és un document estratègic rigorós. Hi ha dues maneres de governar: tancant els ulls i esperant que les coses se solucionin. O bé mirar la realitat i transformant-la. Nosaltres som dels segons", ha assegurat Illa. El president català ha insistit, novament, en la necessitat de crear "prosperitat compartida" i de posar els serveis públics i l'habitatge al centre de les polítiques del Govern.

L'encarregat de presentar el document ha estat el coordinador de l'informe i cap de l'oficina del pla pilot de la Renda Bàsica Universal, Guillem Vidal. Després de la presentació s'ha dut a terme una taula de diàleg entre la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, el president del Consell Econòmic i Social d'Espanya, Antón Costas, i la comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes.

L'habitatge, el principal factor d'empobriment

Aquesta perspectiva "integral" és, a parer del departament, l'element innovador en relació amb altres informes: hi ha més de 30 anàlisis pròpies, com la del cost de vida territorialitzat o l'esforç teòric d'estalvi per l'accés a la compra d'un habitatge, i dades que no s'han publicat fins ara, com l'impacte de la Intel·ligència Artificial (IA) en el mercat de treball. Altres dades revelen conclusions ja publicades, com la pèrdua del poder adquisitiu de la ciutadania, la distribució desigual de la riquesa, la baixa natalitat o la persistència de la pobresa infantil.

Concretament, l'informe apunta que, malgrat l'increment d'un 28,2% dels salaris entre 2008 i 2023, el poder adquisitiu ha caigut un 3,3% atès l'encariment de l'habitatge (+33%) i l'alimentació (+32%) entre 2014 i 2024.

L'habitatge es consolida com el principal factor d'empobriment i inestabilitat vital, atès el creixement vertiginós dels preus del lloguer (+129,4% entre el 2000 i el 2023) i el fet que tres de cada deu llogaters destinen el 40% o més dels seus ingressos a pagar la llar. Alhora, l'esforç teòric d'estalvi puja fins als 23 anys per la compra d'un habitatge nou i 20 per a un habitatge de segona mà.

"Les polítiques públiques tenen certa inèrcia, però és moment de fer balanç i de veure en quines gestions ens hem d'ajustar de manera àgil", ha sostingut durant la taula de diàleg la consellera Martínez Bravo, que ha destacat que "el 70% de les desigualtats tenen a veure amb les herències rebudes".

Desigualtat territorial, pobresa i impacte de la IA

En el document aglutina un elevat nombre de dades, algunes més innovadores que altres. Tal com mostra un mapa amb dades de 2023, els costos de vida més elevats es concentren a les províncies de Barcelona i Girona i en municipis amb una forta pressió immobiliària, mentre que a les zones rurals o menys poblades, els costos absoluts són inferiors. Tanmateix, a les comarques de ponent i el sud de Catalunya és on es registren les rendes econòmiques més baixes, fet que incrementa significativament l'esforç econòmic.

L'informe també dibuixa un escenari preocupant en termes d'exclusió social: a Catalunya, gairebé una de cada quatre persones (24,8%) viu en situació de pobresa, una proporció que s'eleva fins al 36,5% en el cas dels infants. En paral·lel, l'origen social continua determinant les oportunitats educatives. Només el 28% dels joves de llars amb rendes baixes accedeixen a estudis universitaris, davant el 73,8% dels fills de famílies benestants.

Quant a l'impacte de la IA, el 28,6% dels llocs de treball presenten un risc "alt o molt alt d'exposició" a aquesta tecnologia. La transformació polaritza el mercat, on les ocupacions intermèdies han caigut 11,2 punts percentuals (p.p) entre 2008 i 2025, mentre que les d'alta qualificació han crescut 9,6 p.p.

Cal destacar que aquest informe no presenta cap mesura o proposta concreta, només presenta una àmplia radiografia de les pressions existents, l'estat d'aquestes i respostes genèriques als reptes presentats.

Les prioritats fixades

Amb el diagnòstic sobre la taula, Drets Socials fixa cinc prioritats estructurals per fer front als reptes del present i del futur. En primer lloc, la Generalitat vol situar el cost de la vida i l'habitatge al centre de les polítiques socials, així com garantir la igualtat d'oportunitats i reduir la pobresa infantil. La tercera prioritat és reforçar la seguretat econòmica i les trajectòries vitals de la ciutadania, seguida d'enfortir el sistema de cures i salut en una societat cada vegada "més envellida i diversa". I, per últim, el Govern també pretén guanya capacitat preventiva, anticipatòria i de coordinació del sistema de protecció social.

En relació amb aquest darrer punt, l'informe constata que aquest sistema "ajuda a contenir les crisis i redueix la desigualtat un 30,9%", però ho fa principalment a través de les pensions. Alhora, encara hi ha un alt percentatge de llars que no accedeixen a les prestacions socials com l'Ingrés Mínim Vital (un 66%) a causa de barreres administratives, informatives o d'accés. 

"La desigualtat és una gran amenaça interna. Hem de posar la nostra força a la moral i el servei dels valors humans", ha conclòs el president Illa, que va reprendre la seva agenda política aquest dilluns després d'un mes de baixa mèdica.