Gràcia dona el tret de sortida a unes festes marcades pel debat sobre la massificació i el descans veïnal
Un centenar de veïns han impulsat la plataforma Gràcia Conviu amb la Festa per reclamar un model de festa "menys massificat i més compatible amb el descans i la vida al barri"
La Fundació Festes de Gràcia reivindica el paper integrador de la festa major d'un dels barris més emblemàtics i gentrificats de Barcelona

Barcelona-
Aquest cap de setmana arrenca una nova edició de les festes de Gràcia, amb una vintena de carrers guarnits per a l'ocasió. Tothom espera les mítiques i històriques festes d'aquest barri de Barcelona, que enguany han generat un debat al voltant del model de festa arran de la plataforma formada per un centenar de veïns del barri, Gràcia Conviu amb la Festa. Defensen un model de celebració que mantingui l'essència però que sigui més respectuós amb el veïnat.
Enguany, com a novetat, cinc carrers -el de la Llibertat, del Progrés, de Tordera, de la Fraternitat de Dalt i de Baix- s'han posat d'acord per fer una temàtica conjunta, la del Senyor dels Anells. A més, a la plaça Joanic, la Fundació Festes de Gràcia ha organitzat activitats enfocades a infants i joves amb l'objectiu d'implicar totes les edats en unes festes que durant anys han mancat de relleu generacional, un dels principals reptes del barri.
Isabel Ribas, vicepresidenta de la Fundació Festes de Gràcia, assegura en una conversa amb Públic que ara "hi ha força gent jove". La veïna explica que la participació va ser molt baixa després de la pandèmia de la Covid-19 perquè la gent es va "desil·lusionar" i perquè van "perdre molts veïns", un fet que es va sumar a una situació econòmica crítica per part de les comissions.
En aquest sentit, Ribas assegura que "més gent jove, vol dir noves maneres de viure la festa major, i això no és ni bo ni dolent". "El que hem de fer és transmetre la tradició. Ens interessa molt aquesta gent jove i la gent nova que s'incorpora, també d'altres cultures i tradicions", continua la vicepresidenta de la Fundació Festes de Gràcia, que reivindica el paper integrador de la festa major: "És el reflex de la ciutat i del barri i de la gent que hi viu".
La massificació de les festes
Les Festes de Gràcia també són un reclam turístic, un factor que en els últims anys ha generat molta polèmica. En les darreres edicions, els carrers de Gràcia s'han omplert de turistes i hi ha hagut episodis de massificació, especialment per veure els guarnits. Ribas explica que "l'any 2022, després de la pandèmia, va ser asfixiant": "La gent va recuperar els carrers i es van viure situacions estressants i escenes incíviques", lamenta.
Per això, explica Ribas, "vam prendre mesures que han resultat exitoses i que mantenim, com la nit tranquil·la". "Una nit en què la programació és sense música amplificada i en què afavorim la relació entre la gent de comissions i els carrers", comenta. Una altra mesura és l'endarreriment de la data de lliurament de premis, que permet que no es concentrin grans quantitats de persones en certs carrers.
"Està molt bé que vingui gent, però sense ofegar el barri. A més, quan hi ha tanta gent, és quan es produeixen conductes incíviques, i això no ho volem, perquè ens obliga a fer de policies, i aquesta no és la nostra feina", lamenta Ribas.
Una plataforma de veïns que demana obrir diàleg
Justament és la massificació i el que això comporta, més soroll i menys espai per a la celebració veïnal, el que ha portat a un centenar de graciencs i gracienques a organitzar-se i formar la plataforma Gràcia Conviu amb la Festa. Demanen poder parlar i replantejar el model de festa sense canviar-ne allò que la fa única i especial.
La Laia és una de les veïnes organitzades i explica a Públic que "cada vegada a menys gent li importen les festes i els carrers guarnits", i que molts visitants venen simplement "per la festa, per beure i per escoltar música gratis". Segons la veïna, el model actual contribueix a la massificació i desplaça l'esperit de festa major de barri. "Entenem que és complicat canviar un model que econòmicament és exitós, però que ens obrin la porta per poder-ne parlar no ho hauria de ser", reivindica la veïna.
L'any passat, 14 veïns de Plaça Sant Miquel van enviar 10 instàncies a l'Ajuntament de Barcelona demanant un canvi de model a les festes de Gràcia, reduïnt els horaris de les festes nocturnes i reubicant escenaris en funció de les necessitats dels veïns. Ho van fer després que una veïna patís un atac d'ansietat perquè li tremolaven els vidres de casa. Van aconseguir una reunió amb la regidoria, però asseguren que la conversa va quedar en no res, i això els ha portat a crear un perfil d'Instagram per poder fer arribar el seu missatge.
No volem tenir tots i cada un dels dies que duren les festes concerts fins a les tres de la matinada
La Laia denuncia que "molts veïns se senten obligats a marxar del barri durant les festes" perquè sinó no poden descansar ni sortir de casa en depèn de quins carrers. Així mateix, lamenta que hi ha veïns sense aire condicionat que han de triar si passar "moltíssima calor i tancar totes les finestres o conviure tot el dia amb la música de la festa".
"A mi m'encanta tenir el meu carrer guarnit. Em meravella. I entenc que es facin vermuts i concerts, perquè s'ha fet tota la vida. El que no volem més és tenir tots i cada un dels dies concerts fins a les tres de la matinada, perquè quan acaba el concert la gent no marxa i jo tinc soroll de borratxeres fins a les set del matí", resumeix la Laia.



Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.