El Govern espanyol té cinc dies per consensuar amb els seus socis visions antagòniques sobre el decret d'habitatge

La quadratura del cercle. Un equilibri impossible. Un encaix de boixets. O simplement unes negociacions "complexes", com així ho reconeixen els seus protagonistes. Aquest escenari és el que ha d'afrontar el Govern de coalició durant els pròxims dies. No és la primera vegada. De fet és una de les característiques significatives de tota la legislatura. Aquesta vegada toca abordar un tema especialment espinós i que ha causat més d'un maldecap a PSOE i Sumar: l'habitatge.

Com va publicar aquest mitjà, els dos partits que formen part del Govern de Pedro Sánchez van accelerar la setmana passada les negociacions per aconseguir un acord sobre el macro decret d'habitatge. I aquest dimecres va ser Sumar qui va anunciar un acord intern dins de l'Executiu. El decret pactat inclourà una de les mesures reclamades amb intensitat per Sumar: la pròrroga de lloguers. En aquest cas, a més, es tracta d'una pròrroga "reforçada" perquè modifica la idea inicial que va ser tombada al Congrés a l'abril.

En aquesta ocasió la pròrroga podran sol·licitar-la aquells inquilins els contractes dels quals vencen fins al 30 de juny de 2028. Això, destaquen fonts de Sumar, suposa l'ampliació en gairebé un milió de persones les potencials beneficiàries. En total (des del 21 de març del 2026 fins al 30 de juny del 2028) podran beneficiar-se de la pròrroga gairebé quatre milions de persones i un milió i mig de llars.

Si l'acord entre els dos socis del Govern ha estat relativament senzill i totes les parts estan satisfetes, com ha pogut confirmar aquest mitjà, no seran tan fàcil lligar els suports parlamentaris suficients. Perquè l'objectiu de PSOE i Sumar en tot moment ha estat que el decret arribi al Consell de Ministres amb un acord transversal entre el bloc de la investidura per assegurar que la seva convalidació no és tombada al Congrés quan arribi.

El compromís del Govern espanyol és que el Consell de Ministres de la setmana que ve aprovi aquest decret. A més serà presumiblement Sánchez qui el presenti públicament, ja que aquell dia, el dimarts 28, està previst que el president comparegui per al seu habitual balanç de final de curs abans de les vacances.

Les converses internes s'han portat principalment entre el Ministeri d'Habitatge, que lidera Isabel Rodríguez per part del PSOE, i el de Drets Socials i Agenda 2023, amb Pablo Bustinduy al capdavant, així com amb Ernest Urtasun i el seu equip. Ara el pes de la negociació recaurà principalment en la part socialista.

El principal escull continua sent convèncer els partits de la necessitat d'haver d'assumir postures amb les quals no estan d'acord perquè puguin sortir altres mesures que sí que abanderen. Les posicions més allunyades, com solte ser habitual, estan entre Junts i PNV d'una banda i Podemos o ERC i EH Bildu de l'altre costat. L'esborrany del text, subjecte a modificacions, ja ha circulat entre els grups encara que les converses ja es porten produint durant setmanes.

La llei del sòl, escull per a Podemos

De fet, la força morada ja ha mostrat el seu rebuig al primer text que han rebut. I així ho ha comunicat ja al Govern. Fonts del partit que lidera Ione Belarra demanen que s'elimini del paquet de mesures la reforma de la llei del sòl inclosa en el decret. Assenyalen a Podemos que aquesta reforma és "una línia vermella" i l'eliminació dels articles que afecten la llei del sòl és una "condició ineludible" per poder negociar la resta del text.

El document, al qual ha tingut accés Público, es denomina Real Decret-llei pel qual s'adopten mesures urgents en matèria d'habitatge per donar resposta a l'emergència habitacional. En ell s'estableix una modificació del text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovat pel Real Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, "per reforçar la seguretat jurídica en l'àmbit de l'ordenació territorial i urbanística". Es modificarien, segons la primera versió, fins a 11 articles o disposicions addicionals de l'actual llei.

A Podemos denuncien concretament la modificació de dos elements. D'una banda el sistema de recursos contra els instruments de planejament urbanístic. De l'altra, el règim de cancel·lació registral dels drets de reversió sobre terrenys expropiats. Per a la força morada el primer dels canvis implicaria legalitzar projectes urbanístics il·legals amb caràcter retroactiu, així com reduir els controls sobre els projectes futurs. També limitaria la capacitat d'entitats de la societat civil de denunciar irregularitats urbanístiques.

La segona, per la seva banda, eliminaria el dret d'un antic propietari a recuperar un terreny expropiat per interès públic si no s'utilitza per a aquesta fi. "Es tracta d'una reforma feta a la mesura dels interessos de BBVA, la constructora San José i Merlin Properties en l'Operació Chamartín", afirmen.

Es dóna la circumstància que aquesta reforma és similar a la que el PSOE va portar al Congrés el 2025 juntament amb el PNV i que la majoria parlamentària no va admetre a tràmit. La llei també va ser portada en 2024 pel Govern però va ser retirada pel Ministeri d'Habitatge poc abans del Ple per constatar la falta de suports. S'hi oposaven Podem, ERC i fins i tot Sumar.

És per això que el PNB, poc després d'anunciar-se el pacte entre PSOE i Sumar, va transmetre en un document les seves peticions al Govern. I entre elles s'inclou precisament la modificació de la llei del sòl. El PNB "considera imprescindible donar més seguretat jurídica i agilitat als planejaments urbanístics, una petició que ha estat reclamada per ajuntaments de diferent color polític i que respon a la necessitat de construir vivenda amb més dinamisme". La formació que lidera Maribel Vaquero al Congrés recorda precisament la proposició de llei tombada l'any passat.

Mentrestant, des del PSOE apel·len a la "discreció" per poder facilitar els acords, segons les fonts consultades per aquest mitjà. "El text inclourà propostes recolzades per les diferents forces polítiques al llarg de la legislatura amb l'objectiu que tots els grups se sentin representats", insisteixen.

Altres mesures reclamades per l'esquerra sí que s'inclouen en aquest esborrany inicial. Per exemple la protecció a persones amb vulnerabilitat davant possibles desnonaments, que havia estat exigida principalment per Podemos. Els detalls, en tot cas, s'han encara de negociar. Les peticions de Junts en matèria fiscal amb deduccions per a propietaris en l'IRPF també estarien dins tot i que no són defensades per l'esquerra. El decret inclou la regulació del lloguer de temporada i habitacions o un augment de la tributació dels pisos turístics fins al 21% de l'IVA, mesures recolzades per grups com ERC o EH Bildu.

Precisament, els republicans consideren que el decret "fa passos i sembla que després de molt insistir aquest Govern entén que l'habitatge és el principal problema per a milions de persones". El seu portaveu, Gabriel Rufián, valora que considera que si l'Executiu no soluciona aquest problema, "l'arrasarà". "Topar preus de lloguer de temporada i habitacions, permetre que ajuntaments puguin modificar la fiscalitat sobre habitatges buits, prohibir desnonaments", mesures que valora positivament, encara que considera que el decret "segueix sense anar al centre del problema: l'especulació". "Cal intervenir el mercat per frenar l'acumulació. I fins que no es faci tot seran pegat", conclou Rufián.