Gairebé un terç dels edificis de l'Esquerra de l'Eixample tenen un únic propietari

Aquest dimarts comença el judici contra la Marga, una de les veïnes afectades del bloc Papallona -catalogada com a edifici d'interès històric i artístic-, al carrer Llançà, propietat del fons d'inversió holandès New Amsterdam Developers, que no ha renovat cap contracte als veïns amb l'objectiu de fer-hi colivings. Un jutge ha de decidir si la poden desnonar o es queda al seu pis de tota la vida, on porta més de tres dècades vivint. Com ella, quatre famílies més estan en processos judicials per ser expulsades dels pisos. Unes altres cinc ja han marxat.

Segons un informe encarregat per l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Esquerra de l'Eixample, el barri ha perdut prop de 20.000 residents en els darrers 50 anys. Un dels factors clau d'aquesta transformació és l'evolució del règim de tinença. Actualment hi ha 3.036 edificis destinats principalment a ús residencial, dels quals 867 són de propietat vertical —un únic propietari té tots els pisos—. Segons l'entitat, aquest tipus de finques són les més atractives per als fons d'inversió, "ja que permeten operacions especulatives ràpides". 

"Ens estem jugant el barri", ha alertat el portaveu de l'AVV, Xavier Riu, una roda de premsa aquest dilluns davant de l'edifici de La Papallona. Una advertència compartida pel Sindicat de Llogateres i el Sindicat d'Habitatge Socialista, que han fet una crida a la "resistència veïnal". També han exigit un reforç de la inspecció per "frenar l'especulació" i que s'apliquin les primeres multes del règim sancionador. Al mateix temps, han reclamat que els executius compleixin amb la llei de protecció de l'habitatge aprovada al Parlament.  

La investigació s'ha fet combinant dades de cadastre, llicències d'obres i portals immobiliaris, però també amb treball de camp, recorrent el barri pam a pam per confirmar el relleu forçat del veïnat.  

68 blocs sencers en mans de fons immobiliaris 

Lluny d'abandonar Barcelona, els fons d'inversió se segueixen estenen "com una taca d'oli". L'estudi ha detectat 68 blocs sencers en mans de fons immobiliaris, 28 més que fa només un any. L'AVV denuncia que en molts casos, aquestes finques han esquivat mesures com ara la reserva del 30% d'habitatge protegit, tal com estableix la normativa. Assegura que han demanat llicències menors d'obres separades en diferents pisos d'un mateix bloc per esquivar la norma, que afecta els edificis de nova construcció i les grans rehabilitacions.  

Segons l'AVV, els fons compren edificis amb veïnat, no renoven contractes, promouen reformes integrals i acaben substituint els residents per colivings, lloguers de temporada o apartaments d'habitacions, sovint saltant-se les limitacions de preus i les normatives municipals. De fet, l'estudi també revela que el 80% de l'oferta actual de lloguer no és estable, sinó de temporada o per habitacions, "una pràctica que dificulta l'arrelament i encareix encara més l'accés a l’habitatge", denuncia l'entitat. 

Davant d'aquest escenari, l'Associació de Veïns recorda que la mobilització social ha aconseguit alguns avenços. Fa nou anys no hi havia cap habitatge públic al barri, mentre que avui existeix un "petit" parc públic gràcies a promocions, compres de blocs sencers i operacions com la Casa Orsola o el projecte de 120 habitatges dotacionals a l'entorn de La Model. Tanmateix, l'entitat adverteix que aquest "mini parc" és insuficient i que, sense continuïtat ni voluntat política, no podrà compensar la magnitud de l'ofensiva especulativa. 

296 pisos el 2025

Durant el 2025, el govern municipal ha adquirit 97 habitatges, distribuïts en tres finques i pisos en diferents blocs; tres solars, amb capacitat per generar 119 nous habitatges; i una finca, la situada a Via Laietana 8-10, que permetrà alliberar espai per a 80 pisos més. Amb aquesta desena d'operacions, l'Ajuntament de Barcelona incrementarà el parc públic a 296 pisos.

Només el 2025, l'Ajuntament ha destinat 48,95 milions a la compra directa de pisos ja existents i l'adquisició de solars i finques amb capacitat per generar nou habitatge públic en el futur. D'aquest total, 21,71 milions s'han invertit en la compra dels 97 pisos.

Una de les grans victòries del moviment de l'habitatge, i símbol de la resistència contra l'especulació a Barcelona, ha estat la compra de la Casa Orsola per part de l'Ajuntament de Barcelona per 9,2 milions. Propietat del fons voltor Lioness Inversiones,  l'operació es va tancar després de multitudinàries mobilitzacions. El proper símbol Bloc Papallona o Casa Fajol.