Les fruites i verdures de temporada que marquen l'inici de l'estiu 

Albercoc, cirera, maduixa, meló, nectarina, nespra, pera de Sant Joan, préssec, pruna, síndria, albergínia, all, carbassó, ceba, cogombre, mongeta tendra, patata, pebrot, tomàquet... Deixem enrere les fruites i verdures més pròpies de la primavera i donem pas a una nova paleta de colors, gustos i productes. Aquest mes de juny ens encarrilem cap a les fruites més fresques i estiuenques, aquelles que fins i tot consumeixen els que no els agrada la fruita i la verdura.

Com sempre, uns recordem la importància d'alimentar-nos amb productes de proximitat, de temporada i que siguin respectuosos amb l'entorn. I és que consumir aliments de temporada significa aprofitar tots els beneficis nutricionals, donar suport a la producció local, protegir el medi ambient i reduir el malbaratament alimentari.

Albercoc

Reconegut per la seva pell de textura vellutada i color ataronjat, l'albercoc conté una llavor marronosa amb forma d'ametlla. És una fruita molt rica en aigua i fibra, cosa que afavoreix el trànsit intestinal. També destaca per la provitamina A, que li confereix efectes antioxidants, i pel seu alt contingut en potassi i tanins.

Pera de Sant Joan

El juny és el mes que es dona el tret de sortida a l'estiu, amb la festa de Sant Joan. Per tant, no ens podíem deixar les peres de Sant Joan. Es tracta d'una pera fàcil de menjar, que no cal ni pelar. 

Pruna

Les fruites dolces de pinyol comencen a destacar aquest mes, i la pruna és una de les que ja podem trobar en el seu millor moment. Tot i que sovint la consumim fresca, també la podem bullir, assecar o incorporar a guisats. En postres, és ideal per a elaborar pastissos, confitures, melmelades i compotes.

Aquest fruit rodó pot ser de tonalitats grogues, vermelles o violetes, amb una polpa que varia entre verda, groga o vermellosa, depenent de la varietat, i destaca per ser molt carnosa. Té un elevat contingut en aigua i una bona quantitat d’hidrats de carboni, que juntament amb la fibra, contribueixen a un efecte laxant. També cal remarcar la presència de potassi i el seu poder antioxidant.

Nectarina i préssec

La fruita de pinyol està de temporada, i el préssec es troba especialment en el seu millor moment. Cal destacar que la nectarina és una varietat del préssec. Té grans propietats digestives, diürètiques i especialment antioxidant, ajudant a combatre l'envelliment i el càncer, o la hipertensió i els problemes vasculars. Destaca la presència de beta-carotens, vitamines C i E i minerals com el fòsfor, potassi, magnesi i ferro. També són pocs calòrics, gràcies a l'aigua i el baix contingut en greixos.

És important escollir préssecs que estiguin en un bon punt de maduració, i sense cops que facilitin que es podreixin abans, i conservar-los a la nevera sense estar en contacte. Els podem posar en amanides i potenciar-los amb sal, pebre i espècies, a més d'acompanyar algun plat de carn. El més habitual es incorporar-los en algunes postres o directament menjar-los crus, amb pell o sense (sempre serà millor la primera opció).

Albergínia

Sense greixos i amb poques proteïnes i hidrats de carboni, destaca per la quantitat mitjana de fibra, especialment si ho comparem amb altres hortalisses i verdures. La quantitat d'aigua és de més del 90%. Els seus potents antioxidants ens poden ajudar a combatre l'envelliment o el risc cardiovascular, i també se li atribueix una capacitat d'estimular la funció del fetge i la vesícula.

També té una versatilitat a la cuina que molts cops no imaginem d'entrada. El més habitual és consumir-la cuita, a casa nostra, escalivada, en un sofregit o en una espectacular samfaina, per bé que també s'han consumit molt enfarinades i fregides (cal evitar que xuclin massa oli). Però també en podem fer receptes que hem incorporat d'altres zones del món, com un hummus, l'anomenat babaganuix o mutàbal libanesos i sirià, una parmigiana di melanzane italiana o la ratatouille francesa.

Carbassó

Encara que el consumim durant tot l’any, amb l’arribada de la calor el carabassó entra en la seva millor etapa, ja que requereix molta aigua per créixer, puix en representa un 95% del seu pes. Aporta antioxidants, vitamines com la C, betacarotè i flavonoides, i es digereix amb facilitat. La seva riquesa en aigua li confereix també propietats diürètiques.

El carabassó és un ingredient versàtil amb infinites aplicacions culinàries. Es pot consumir cru en amanides, potenciant així el seu efecte hidratant i refrescant. No obstant això, també és molt habitual cuinar-lo lleugerament per conservar el seu color verd i les seves propietats. El podem preparar saltat, en sofregits, o com a crema freda, una versió molt refrescant que es pot personalitzar amb tota mena de toppings.

Cogombre

El cogombre és un altre dels grans aliats de l’estiu per la seva alta aportació d’aigua i la seva capacitat per refrescar-nos. Aporta potassi i poques calories, però gràcies als seus olis essencials també contribueix a millorar l’estat de la pell. La pell del cogombre conté fibra, betacarotè, silici i clorofil·la, i per això és recomanable no pelar-lo.

Malgrat que es pot cuinar, és molt més habitual consumir-lo cru, sigui en amanides, cremes o sopes. També és conegut en preparacions com els cogombres envinagrats o en salses com el tzatziki grec, ideal per sucar-hi verdures, untar en pa o complementar plats més contundents.

Bleda

La bleda es troba de temporada durant tot l'any, i ara a l'estiu també la podem utilitzar de mil i una formes. Aquesta verdura també ens ofereix grans propietats nutricionals, essent un gran antioxidant gràcies a la seva riquesa en vitamines A, C, E, K, àcid fòlic i betacarotens. També té minerals com el calci, el ferro, el fòsfor, el potassi i el magnesi. L'alt contingut en fibra ens ajudarà intestinalment, així com a prevenir el colesterol. I també tenen efecte diürètic.

Tomàquet 

I ara sí que arriba el moment òptim d'un dels reis de la temporada de primavera-estiu: el tomàquet. La quantitat d'aigua i les poques calories són dues de les seves grans característiques, així com tenir més sucres que altres verdures. Nutritivament, destaca per les vitamines antioxidants (Vitamina C, vitamina E i carotens), així com pels minerals (especialment potassi i fòsfor) i el licopè, un antioxidant que li dona el color vermell. És aquest el que dona als tomàquets un poder preventiu del càncer. També destaquen per la fibra, que ens ajuda a regular la funció intestinal, així com el seu efecte diürètic i depuratiu.