El Fòrum Català per la Pau orienta la primera política pública de pau de Catalunya

El Fòrum Català per la Pau ha posat punt i final a dos anys reflexió per orientar la primera política pública de pau de Catalunya, el Pla Director País de Pau. El seu darrer acte, celebrat aquest dissabte al Bloc4BCN de Barcelona, ha posat de manifest la pluralitat i diversitat d'actors que hi han participat i la creativitat del procés. Més de 100 entitats han presentat 913 propostes al nou pla director sorgides de més de 500 persones, un procés que ha reforçat el moviment de pau a Catalunya. 

La política serà un full de ruta per totes les administracions catalanes i determinarà prioritats, recursos i línies de coordinació amb altres agents per fomentar la pau a Catalunya i a l'exterior i garantir la coherència de les polítiques públiques del Govern. 

 La societat catalana es coordina per una política de pau  

El Fòrum Català per la Pau ha estat possible gràcies al suport i l'impuls de les entitats de segon nivell d'arreu de Catalunya, el Consell Català de Foment de la Pau, l'Institut Català Internacional per la Pau i el Govern de Catalunya, un procés coral de tota la societat catalana. 

L'acte ha arrencat amb la benvinguda institucional del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch i la presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, Mar Benseny. Ha comptat amb la participació de múltiples representants d'institucions i entitats de la societat civil impulsores del fòrum i també amb alts càrrecs de departaments de la Generalitat, que han estat involucrats en el procés. 

El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha destacat que aquest "ha estat el procés participatiu amb més propostes rebudes dels darrers anys. Aquestes xifres són el reflex d'un país que debat i construeix col·lectivament. Propostes que plasmen a la perfecció la pluralitat de la societat catalana i també la multiplicitat de maneres d'entendre la pau". "Estem compromesos a fer un pas més i que el Govern es doti d'un instrument de política pública de referència internacional en l'àmbit intern i extern de la pau. Aquest instrument ha de poder orientar l'acció del Govern, establir prioritats, definir mecanismes de seguiment i situar Catalunya com un actor reconegut en la promoció de la pau", ha explicat el conseller. 

Per altra banda, Mar Benseny ha destacat que avui es fa "un acte de tancament i d'obertura a la vegada. Tanquem dos anys de fòrum amb un procés participatiu històric. Obrim una altra fase per reforçar la idea de que la pau i la no-violència no és només absència de guerra, sinó una eina transversal. Ho és en el marc de la crisi ambiental, dels discursos d'odi, de les violències racistes i patriarcals o de la nova tecnologia de la guerra". 

 Una política pionera i transversal   

La reflexió feta per orientar el Pla Director País de Pau dóna a Catalunya eines per ser pionera a escala europea en la construcció de cultura de pau, foment de la seguretat humana i prevenció de les violències. Això és així perquè les propostes tenen una mirada transversal -hi inclouen diferents departaments de la Generalitat i el món local-, i per tant, fan referència a actuacions de prevenció de violències i construcció de pau tant a Catalunya com a l'exterior. 

També la metodologia emprada, amb aportacions de la ciutadania, societat civil i institucions, la situa com a un instrument participatiu i integrador. El procés de recollida de les propostes per al Pla Director País de Pau ha durat tres mesos i es van vehicular propostes sobre cinc eixos: Cultura de pau, seguretat i justícia, conflictes, violència i pau, amenaces i reptes globals per a la pau, i dones, pau i seguretat 

 8 taules, 2 converses i més de 200 participants

L'acte ha estat un èxit d'assistència, amb més de 200 participants entre els assistents als vuit tallers i a les dues converses. Els tallers han abordat estratègies contra els discursos d'odi o els models de desenvolupament davant la crisi climàtica. També s'ha analitzat l'impacte de la intel·ligència artificial en la vulneració de drets humans i s'ha parlat del paper del feminisme, la cohesió social o dels joves per avançar en una estratègia de pau. 

La periodista Ariadna Oltra ha moderat les converses, de la tarda amb representants de la Generalitat, entitats de la societat civil i institucions. "Hem aconseguit plantejar la pau com a projecte polític. Hem explorat amb un procés que no tenia referents, i hem fet camí tots plegats amb un diàleg ampli, i territorialitzat a tot Catalunya", ha ressaltat Tica Font, representant de les entitats socials del fòrum. "Davant de qui ens jutja d'ingenus, el resultat ha permès posar acció política a la taula, amb un acte democràtic i participatiu. La política no és només el que fan els partits, és el que fa la ciutadania".

 Hem aconseguit plantejar la pau com a projecte polític  

El director de l'ICIP, Kristian Herbolzheimer, ha afegit que "s'està imposant un discurs de fa 2.000 anys, que considera que si vols la pau t'has de preparar per la guerra. Amb aquesta feina feta, la població ha de poder notar, com a efecte immediat, que s'està articulant un discurs que genera esperança". 

"Més de 40 municipis del nostre país s'han coordinat per presentar propostes al Pla Director País de Pau", ha recordat Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que s'han concretat en 30 de les propostes. "Avui en dia tots els nostres municipis són més complexes i diversos. La construcció de pau és convivència, cohesió i diàleg, també municipal". 

L'acte també ha comptat amb la participació de la Secretària general de la Women's International League for Peace & Freedom i ex-Cap de la secció de Gènere d'UNRWA, Amrita Kapur, que ha ressaltat el poder que tenen les nacions sense estat en la construcció de polítiques de pau. "Catalunya té l'oportunitat de ser exemple, per modelar mediacions o col·laboracions de solidaritat. Els actors subestatals poden actuar per la pau amb un camí diferent, ja que no estan compromesos amb el mateix sistema multilateral de les nacions. Estem en un temps de reptes importants", ha continuat l'advocada Kapur. 

 Catalunya té l'oportunitat de ser exemple, per modelar mediacions o col·laboracions de solidaritat  

"Avui la pau sembla estar lluny, ho evidencien els atacs d'Israel a l'Iran o del Pakistan a l'Afganistan. Davant d'un món habituat a les amenaces de polítiques de pau creades des de dalt cap a baix, el canvi transformatiu existeix quan les comunitats afectades hi participen". En aquest sentit, Amrita Kapur ha posat en valor el procés participatiu del pla director i ha destacat que "la política de pau que s'explica avui és un exemple a nivell internacional, perquè compromet al govern en la prevenció dels conflictes, equitat de gènere, desmilitarització i canvi climàtic, entre d'altres departaments". 

 Els passos a seguir de la política   

Properament, el Govern presentarà la proposta de Pla Director País de Pau al Consell Català de Foment de la Pau per a què la dictamini. Finalment el Parlament de Catalunya haurà de votar i aprovar la política pública. "Esperem que el Parlament de Catalunya aprovi una política pública transversal de pau abans d'acabar l'any", ha conclòs Mar Benseny, presidenta del Consell Català de Foment de la Pau.